Revisió del 20:49, 24 oct 2017 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits correcció ← Edició anterior		Revisió del 12:20, 16 jul 2018 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Enllaços Edició següent →
Línia 11: Guth va estar en [[Universitat de Princeton]] 1971-1974, [[Universitat de Colúmbia]] 1974-1977, [[Universitat Cornell]] 1977 a 1979, i el [[Stanford Linear Accelerator Center]] (SLAC) 1979 a 1980. Igual que molts altres físics joves de la [[baby boom]], que tenia dificultats per trobar una feina permanent, perquè hi ha moltes menys places especialitzades que científics joves a la recerca d'aquests llocs de treball, un fenomen que s'ha anomenat el "La generació d'acadèmics perduts".<ref>(1978) Carnegie Council on Policy Studies in Higher Education, [http://pages.stern.nyu.edu/~rradner/publishedpapers/42PreservingLostGeneration.pdf “Preserving a Lost Generation: Policies to Assure a Steady Flow of Young Scholars Until the Year 2000”]; Baixat 2011-07-09</ref> Al començament de la seva carrera, Guth va estudiar [[física de partícules]], no [[cosmologia]]. La Primera obra de Guth a Princeton va ser en l'estudi dels [[~~quark~~quarks]]s, les partícules elementals que componen els protons i els neutrons. A Columbia, Guth va estudiar la [[teoria de la gran unificació]] GUT (en angles), centrant-se en la [[fase de transició]] generat pel [[trencament espontani de la simetria]]. La majoria de les GUTs prediuen la generació de [[monopols magnètics]] durant la ruptura espontània de simetria, però no se n'havia detectat cap - era el [[Inflació còsmica#Problema del monopol magnètic\|problema del monopol]]. ==La teoria inflacionària==

Alan Guth: diferència entre les revisions