Bretanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m no s'ha de traduir el títol d'un llibre quan no hi ha traducció, sense mencionar el títol original
Línia 52:
Els habitants de ''Prittanike'' eren anomenats Πρεττανοι, Pritteni o Prettani,<ref>{{en}}Christopher Snyder,''The Britons'', 2003, Blackwell Publishing. ISBN 0-631-22260-X</ref> probablement un nom celta, potser el que feien servir els gal·lesos per designar els habitants de les illes.<ref>{{en}}Donnchadh Ó Corrain, professor d'història d'Irlanda a la Universitat de Cork, ''Prehistoric and Early Christian Ireland'', novembre 2001, Foster. ''The Oxford History of Ireland'', Oxford University Press. ISBN 0-19-280202-X.</ref> Aquest terme prové del [[gal·lès]] ''Prydain'' (en gal·lès mitjà ''Prydein''), que designa Bretanya (l'illa de Bretanya).
 
Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i a mesura que els bretons s'instal·laren al territori d'[[Armòrica]], el nom de llur pàtria original substitueix el d'Armòrica sense acabar-lo de reemplaçar completament. S'imposa definitivament capentre a finals delel [[segle VIV]] i potser fins i tot a finals del [[segle VVI]].<ref>Léon{{sfn| Fleuriot, ''Els orígens de Bretanya'', pàgines |199|p=52-53, Payot, París, 1980.</ref>}} Aleshores per designar el territori sota el control dels bretons es parla de ''Britannia Minor''<ref>Al voltant del 1136 a la seva ''[[Historia Regum Britanniae]]'', [[Geoffroy de Monmouth]] parla de ''Britannia minor'' com a oposició a ''Britannia major'', la Gran Bretanya.</ref> o ''Britannia''.
 
«Breizh», el nom en [[bretó]] de Bretanya, prové de l'antic ''Brittia''.<ref>Kervella, Divi ''Petita guia dels topònims de Bretanya'', Coop Breizh, p.25.</ref>
 
El terme «Armòrica» sovint s'empra per designar Bretanya. Podria venir del gal·lès ''aremorica'', que significaria «proper a la mar».<ref>Pierre-Yves Lambert, ''La llengua gal·lesa'', París, 1997, pàgina 34.</ref> Un tercer nom, ''Letauia'' (en francès «Létavie») fou utilitzat fins als segles [[segle XI|XI]] i [[segle XII|XII]]. Vindria d'una arrel celta que significa «ample i pla» i es troba al mot gal·lès ''Llydaw'', que designa la Bretanya continental.<ref>Léon{{sfn| Fleuriot, ''Els orígens de Bretanya'', Payot, 1980, pàgines |199|p=53-54.</ref>}}
 
== El medi físic ==
Línia 76:
== La nació bretona ==
[[Fitxer:Bretagne historique.png|thumb|Els nou països de la Bretanya històrica]]
La '''Bretanya històrica''' està delimitada pel [[canal de la Mànega]] al nord, la [[Mar Cèltica]] i l'[[Mar d'Iroise|Iroise]] a l'oest i el [[golf de Biscaia]] al sud. Al final de l'[[Imperi Romà]] rep una massa d'immigració<ref>Léon{{sfn| Fleuriot, ''Els orígens de Bretanya'', capítol II « Les Bretons sur le continent dans l'armée romaine et les premiers Bretons en Armorique » pàgines |199|p=39 a -50, Payot, París, 1999, {{ISBN|2-228-12711-6}}</ref><ref>John Morris, ''The Age of Arthur'', Poenix, Londres, 1993, {{ISBN|1-842124773}}</ref> que fa créixer la població de [[bretons]] en una part de l'antiga [[Armòrica]] celta. Hi creen un regne el [[segle IX]], que tot seguit esdevé un ducat. El [[1532]] es converteix en una «província reputada estrangera» unida a França sota la mateixa corona fins a la seva desaparició administrativa el [[1790]] i la seva divisió en cinc [[departament francès|departaments]]: [[Costes del Nord]], [[Finisterre]], [[Ille i Vilaine]], [[Loira Atlàntic]] i [[Ar Mor-Bihan]].
 
Bretanya és considerada per la [[Lliga Cèltica]] com un dels sis [[nacions celtes]], quant a llengua, etnologia i història. Els seus habitants són els [[bretons]], llur nom en [[bretó]], ''Breizh'' [brɛjs], s'escriu amb «zh» perquè s'assembli a l'antiga escriptura per al nord i l'oest (Breiz), amb la del sud (Breih). «Breizh» s'abreuja BZH. En [[gal·ló]], l'altra llengua tradicional de Bretanya, és ''Bertaèyn''.
Línia 191:
* Asher, RE editor (1994) ''The encyclopaedia of language and linguistics'' Pergamon Press, Oxford
* Bonnefoy, Claude; Cartano, Tony; Oster, Daniel (1977) ''Dictionnaire de la littérature française contemporaine'' Jean-Pierre Delarge, Paris.
* {{ref-llibre|nom=Léon|cognom= Fleuriot|títol =Les origines de la Bretagne| pàgines =52-53|editorial = Payot|lloc= París|data = 1980|llengua = francès|url = https://www.persee.fr/doc/bec_0373-6237_1981_num_139_1_450224_t1_0100_0000_4}}
* [[Peter Janke]] (1983) ''Guerrilla & terrorist organisations'' Harvest Press, Oxford
* [[Jordi Ventura i Subirats]] ''L'edicte de Villiers-Cottêrets'' [[Revista de Catalunya]] núm. 58, desembre 1991