Diferència entre revisions de la pàgina «Dualitat ona-partícula»

m
Enllaços
m (espais als encapçalaments)
m (Enllaços)
en què λ és la longitud de l'ona associada a la partícula de [[massa]] ''m'' que es mou a una velocitat ''v'', i ''h'' és la constant de Planck. El producte <math> mv\ \; </math> és també el mòdul del vector <math>\vec p </math>, o ''quantitat de moviment ''de la partícula. Veient la fórmula, s'aprecia fàcilment que, a mesura que la massa del cos o la seva velocitat augmenta, disminueix considerablement la longitud d'ona.
 
Aquesta hipòtesi es va confirmar tres anys després per als [[electró|electrons]], amb l'observació dels resultats de l'[[Experiment de Young|experiment de la doble escletxa]] de [[Thomas Young|Young]] a la [[difracció]] d'electrons en dues investigacions independents. En la [[Universitat d'Aberdeen]], [[George Paget Thomson]] va passar un feix d'electrons a través d'una prima placa de metall i va observar els diferents esquemes predits. En els [[laboratoris Bell]], [[Clinton Joseph Davisson]] i [[Lester Halbert Germer]] van llançar electrons sobre un [[monocristall]] de níquel que es difractaren per reflexió ([[experiment de Davisson-Germer]]).
 
L'equació de De Broglie es pot aplicar a tota la matèria. Els cossos macroscòpics també tindrien associada una ona, però, atès que la seva massa és molt gran, la longitud d'ona és tan petita que en aquests es fa impossible apreciar les seves característiques ondulatòries.
223.351

modificacions