Diferència entre revisions de la pàgina «Púlsar»

18 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Enllaços
m (Enllaços)
 
==Característiques principals dels púlsars==
Els estels de neutrons poden giravoltar sobre si mateixos a velocitats extremadament altes, fins a diversos centenars de vegades per segon. Per tant, un punt de la seva superfície es pot moure fins a velocitats de 70.000 km/s.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zeilik |nom=Michael |títol=Astronomy: The Evolving Universe |url=http://books.google.cat/books?id=f2Xjzu0qR7IC&pg=PA373&dq=70.000+km/s+pulsar&hl=ca&sa=X&ei=Orm_UOqjOpHEsgaKjYGACw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=70.000%20km%2Fs%20pulsar&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2002 |pàgines=p.373 |isbn=0521800900}}</ref> De fet, l'enorme velocitat de gir dels estels de neutrons provoca un gran aplatament de l'astre, de tal manera que el diàmetre [[equador terrestre|equatorial]] és molt més llarg que el [[Pol geogràfic|polar]]. Això també implica que aquests estels tinguin un [[Radi (geometria)|radi]] relativament petit, de només uns pocs quilòmetres, normalment entre 10 i 20. No obstant la seva petitesa, aquests objectes espacials, presenten una enorme [[força centrífuga]] a causa de la gran velocitat amb què giravolten. Si no fos per l'enorme densitat que tenen, que genera el seu potentíssim [[camp gravitatori]], els púlsars, es desintegrarien molt ràpidament a causa de l'esmentada força centrífuga. Si comparem la [[massa]] d'un púlsar amb la del [[Sol]], veurem que és similar. Però un púlsar té un radi aproximadament 100.000 vegades més petit que el Sol, que té 1.000.000 de quilòmetres de radi, si fa o no fa. El [[camp magnètic]] d'un púlsar és generat pels [[protó|protons]] i pels [[electró|electrons]] de la seva superfície girant al voltant del centre a velocitats altíssimes.<ref>http://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/science/know_l1/pulsars.html</ref><ref>http://www.jb.man.ac.uk/~pulsar/Education/Sounds/sounds.html</ref>
 
L'efecte combinat entre l'enorme [[densitat]] d'aquests estels i l'intensíssim [[camp magnètic]] provoca que les partícules que s'hi acosten des de l'exterior (com, per exemple, molècules de gas o [[pols interestel·lar]]) s'[[acceleració|accelerin]] a velocitats extremes i facin [[espiral]]s tancadíssimes fins als pols de l'estel de neutrons. Per això, els pols magnètics d'un púlsar són llocs d'una activitat molt intensa: emeten raigs de radiació en el rang de [[ràdio]], [[raigs X]] o [[raigs gamma]]. Aquest fenomen es podria comparar fàcilment com si els púlsars fossin canons de radiació electromagnètica molt intensa i [[llum col·limada|col·limada]].
==Formació==
[[Fitxer:Formacion de agujero negro.jpg|thumb|300px|right|Com es pot apreciar en aquesta imatge, després de ser una supernova, es pot convertir en un forat negre (a la dreta, a sobre) o en un púlsar (a la dreta, a sota).]]
Esdevenir un estel de neutrons és un dels possibles finals d'una estel, juntament amb convertir-se en un [[forat negre]]. Són el resultat del col·lapse d'estels massius que tenen molta més [[massa]] que el [[Sol]], de 4 a 8 vegades major. Quan el combustible d'un estel, que és format principalment d'[[hidrogen]], s'acaba, aquest s'expandeix fins que no aguanta la pressió i sofreix una explosió en forma de [[supernova]]. Aquesta explosió fa que les capes més externes de l'estel s'expulsin formant belles combinacions de colors. Però la regió central de l'estel es col·lapsa per l'acció de la [[gravetat]]. Ho fa tant i tant, que els [[protó|protons]] i els [[electró|electrons]] es combinen per formar [[neutró|neutrons]], amb l'emissió d'un [[neutrí]]. Esdevé, aleshores, un [[estel de neutrons]].<br />
 
==Exemples==
223.351

modificacions