La magnetosfera d'Urà conté partícules carregades: [[protó|protons]] i [[electró|electrons]] amb una petitat quantitat d'[[Ió (àtom)|ions]] {{nowrap|H<sub>2</sub><sup>+</sup>}}.<ref name="Russell993" /><ref name="Krimigis1986" /> No s'han detectat ions més pesants. Moltes d'aquestes partícules probablement provenen de la corona atmosfèrica, molt calenta.<ref name="Krimigis1986" /> Les energies dels ions i electrons poden arribar a 4 i 1.2 [[megaelectró volt]]s, respectivament.<ref name="Krimigis1986" /> La densitat d'ions de baixa energia (per sota d'1 [[kiloelectrovolt]]) a la magnetosfera interior és al voltant de 2 cm<sup>−3</sup>.<ref name="Bridge1986">{{ref-publicació | cognom= Bridge|nom=H.S.|coautors=Belcher, J.W.; Coppi, B.; et.al. |article=Plasma Observations Near Uranus: Initial Results from Voyager 2 |publicació=Science|volum=233|pàgines=89–93|any=1986|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1986Sci...233...89B |doi=10.1126/science.233.4759.89 |pmid=17812895}}</ref> La població de partícules està afectada fortament pels satèl·lits d'Urà que escombren la magnetosfera deixant buits detectables.<ref name="Krimigis1986" /> El flux de partícules és prou alt per causar que s'enfosqueixin les superfícies del satèl·lit en un marge de temps molt ràpid (en termes astronòmics) de 100.000 anys.<ref name="Krimigis1986" /> Aquesta pot ser la causa de la coloració uniformement fosca dels satèl·lits i els anells.<ref name="summary">{{ref-web|títol=Voyager Uranus Science Summary|obra=NASA/JPL|url=http://www.solarviews.com/eng/vgrur.htm|any=1988|consulta=2007-06-09}}</ref> Urà té [[aurora polar|aurores]] relativament ben desenvolupades, que es veuen com a arcs brillants al voltant dels dos pols magnètics.<ref name="Herbert1999" /> No obstant això, al contrari de les de Júpiter, les aurores d'Urà semblen insignificants per al balanç d'energia de la [[termosfera]] planetària.<ref name="Lam1997" />
