Diferència entre revisions de la pàgina «Urani»

18 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Enllaços
(argument duplicat)
m (Enllaços)
{{polisèmia|urani (desambiguació)}}
{{Urani}}
L''''urani''' és un [[element químic]] [[metall|metàl·lic]] de [[símbol químic|símbol]] '''U''' i [[nombre atòmic]] 92. És de color blanc platejat i pertany a la sèrie dels [[actínids]] de la [[taula periòdica]]. Un [[àtom]] d'urani té 92 [[protó|protons]] i 92 [[electró|electrons]], dels quals 6 són [[electró de valència|electrons de valència]]. L'urani és feblement [[radioactivitat|radioactiu]] perquè tots els seus [[isòtop]]s són inestables. Els seus isòtops més comuns són l'[[urani-238]] (que té 146 [[neutró|neutrons]]) i l'[[urani-235]] (que té 143 neutrons). Té la segona [[massa atòmica]] més elevada dels [[element primordial|elements primordials]]; només és més lleuger que el [[plutoni]].<ref>{{ref-publicació |doi = 10.1038/234132a0| títol = Detection of Plutonium-244 in Nature | publicació = Nature | pàgines = 132–134 | any = 1971 | cognom = Hoffman | nom = D. C. | cognom2 = Lawrence | nom2 = F. O. | cognom3 = Mewherter | nom3 = J. L. | cognom4 = Rourke | nom4 = F. M. | volum = 234 | exemplar = 5325 |bibcode = 1971Natur.234..132H | llengua = anglès }}</ref> La densitat de l'urani és aproximadament un 70% major que la del [[plom]], però no és tan dens com l'[[or]] o el [[tungstè]]. Ocorre de manera natural en concentracions baixes de poques [[part per milió|parts per milió]] al [[sòl]], en [[roca]] i en [[aigua]], i s'[[extracció de l'urani|extreu]] comercialment a partir de [[mineral]]s que contenen urani, com la [[uraninita]].
 
[[Urani natural|A la natura]], l'urani es troba en forma d'[[urani-238]] (99,2739–99,2752%), [[urani-235]] (0,7198–0,7202%), i una quantitat molt petita d'[[urani-234]] (0,0050–0,0059%).<ref>{{ref-web | títol = Uranium Isotopes|url = http://www.globalsecurity.org/wmd/intro/u-isotopes.htm | llengua = anglès }}</ref> L'urani es desintegra lentament i emet una [[partícula alfa]]. La [[semivida]] de l'urani-238 és d'uns 4.470 milions d'anys i la de l'urani-235 d'uns 704 [[milió|milions]] d'anys,<ref>{{ref-web |url=http://ie.lbl.gov/toi/nucSearch.asp | títol = WWW Table of Radioactive Isotopes|obra=Lawrence Berkeley National Laboratory, Berkeley, Estats Units | llengua = anglès }}</ref> la qual cosa fa que aquests isòtops siguin útils per datar l'[[edat de la Terra]].
[[Fitxer:UraniumCubesLarge.jpg|thumb|Cubs i prismes d'urani produïts durant el Projecte Manhattan]]
 
El 1934, un equip liderat per [[Enrico Fermi]] observà que el bombardeig d'urani amb [[neutró|neutrons]] produeix una emissió de [[raigs beta]] ([[electró|electrons]] o [[positró|positrons]] dels elements produïts; vegeu ''[[Partícula beta]]'').<ref name="EncyChem773"/> Al principi, els productes de fissió es confongueren amb nous elements de nombres atòmics 93 i 94, els quals el rector de la Facultat de Roma, Orso Mario Corbino, batejà com [[ausoni (element)|ausoni]] i [[hesperi (element)|hesperi]], respectivament.<ref>{{ref-web
|url = http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1938/fermi-lecture.pdf|format = PDF| cognom = Fermi | nom = Enrico| data =12 desembre 1938| títol = Artificial radioactivity produced by neutron bombardment: Nobel Lecture|editor= Royal Swedish Academy of Sciences | llengua = anglès }}</ref><ref>{{ref-publicació | autor = De Gregorio, A.| títol = A Historical Note About How the Property was Discovered that Hydrogenated Substances Increase the Radioactivity Induced by Neutrons| any = 2003| pàgines = 41–47| volum = 19| publicació = Nuovo Saggiatore |arxiv=physics/0309046|bibcode = 2003physics...9046D | llengua = anglès }}</ref><ref>{{ref-web | autor = Nigro, M |url = http://www.brera.unimi.it/SISFA/atti/2003/312-321NigroBari.pdf | títol = Hahn, Meitner e la teoria della fissione| any = 2004 | llengua = anglès }}</ref><ref>{{ref-web | autor = van der Krogt, Peter |url = http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=Pu | títol = Elementymology & Elements Multidict | llengua = anglès }}</ref> Els experiments que conduïren a la descoberta de la capacitat de l'urani per dividir-se en elements més lleugers (fissió) i alliberar [[energia d'enllaç]] foren duts a terme per [[Otto Hahn]] i [[Fritz Strassmann]]<ref name="EncyChem773">{{Harvnb|Seaborg|1968|p=773 | llengua = anglès }}</ref> al laboratori de Hahn, situat a Berlín. [[Lise Meitner]] i el seu nebot, el físic [[Otto Robert Frisch]], publicaren l'explicació física el febrer de 1939 i anomenaren el procés com a «[[fissió nuclear]]».<ref>{{ref-publicació
| títol = Disintegration of Uranium by Neutrons: a New Type of Nuclear Reaction| cognom=Meitner|nom=Lise|cognom2=Frisch|nom2=Otto | publicació = Nature| volum = 143| any = 1939| pàgines = 239–240| doi = 10.1038/224466a0| url = http://www.atomicarchive.com/Docs/Begin/Nature_Meitner.shtml |bibcode = 1969Natur.224..466M| exemplar = 5218 | llengua = anglès }}</ref> Poc després, Fermi féu la hipòtesi que la fissió de l'urani podria alliberar prou neutrons per mantenir una reacció de fissió. La confirmació d'aquesta hipòtesi arribà l'any 1939, i treballs posteriors descobriren que s'alliberen una mitjana de 2,5 neutrons per cada fissió de l'isòtop rar urani-235.<ref name="EncyChem773"/> Més tard, investigacions trobaren que l'isòtop molt més comú urani-238 pot ser [[transmutació nuclear|transmutat]] en [[plutoni]] que, igual que l'urani-235, també és fissionable per neutrons tèrmics. Aquestes descobertes feren que molts països comencessin a treballar en el desenvolupament d'[[arma nuclear|armes nuclears]] i de l'[[energia nuclear]].
223.351

modificacions