Pasta de dents: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
actu, no té sentit parlar només de la pasta bicolor, una joguina de màrqueting |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Toothpasteonbrush.jpg|esquerra|thumb|Aplicació de dentífric en tub sobre un [[raspall de dents]]]]
La '''pasta de dents''', '''dentifrici''' o '''dentífric''' és un material d'higiene personal per a netejar les dents amb la col·laboració quasi sempre d'un [[raspall de dents]].<ref>{{GEC|0096522|dentifrici}}</ref><ref>{{TERMCAT}}</ref> Es compon entre d'altres d'ingredients abrasius com ara [[diòxid de silici]], glicerol, substàncies blanquejants, aromes, [[Colorant|colorants]], [[Conservant|conservants]], aigua, a més d'un producte cada vegada més controvers pel seu impacte negatiu a la natura, les micropartícules de plàstic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Els productes cosmètics contenen milions de partícules de plàstic|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/societat/cosmetica-particules-plastic_0_1420058228.html|data=27/08/2015|pàgines=}}</ref>
La pasta moderna sol contenir [[fluor]] sota la forma de [[monofluorfosfat de sodi]] (Na<sub>2</sub>P[[Oxígen|O]]<sub>3</sub>F) i [[fluorur de sodi]] (NaF) com a substància de medicina preventiva contra la [[periodontitis]] i el [[càries]]. Una composició equilibrada és indispensable per a una bona higiene bucal.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Les 5 pitjors pastes de dents i que mai hauries d'utilitzar|publicació=Catalunya Diari|url=https://catalunyadiari.com/societat/5-pitjors-pastes-dents-del-mercat-que-son-desaconsellables|data=10/02/2018|pàgines=}}</ref> També s'ha de tenir de la salut general. La majoria dels dentifricis són bons. Des de l'edat de quaranta i sobretot quant el periodonci va baixar i desnudar la part de la dent sense esmalt, s'ha de prendre dentifricis suaus, amb menys abrasius.
La pasta de dents a ratlles s'aconsegueix col·locant pastes de dos colors diferents separades dins el tub. En prémer el tub les dues pastes surten simultàniament per l'embocadura a dissenyada expressament de forma que creï l'efecte. La separació de les dues pastes dins al tub es pot fer utilitzant cambres separades (sistema més car) o bé jugant amb diferents densitats i un imaginatiu disseny de l'embocadura allargant-la internament fins a la pasta base menys densa i amb estries per distribuir la pasta més densa i de color més vistós.
A inicis del segle XIX, la pasta de dents es feia servir amb aigua, però els [[antisèptic]]s bucals aviat guanyaren popularitat. Els dentífric casolans portaven [[guix]], [[maó]] polvoritzat i sal com a ingredients comuns. El [[1866]] la ''Home Cyclopedia''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morris|nom=Charles|títol=The Home Cyclopedia Of History|url=|edició=|llengua=anglès|data=1902|editorial=Ed. W.E. Scull|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> recomanà el [[carbó]] de llenya en pols, tot advertint que certs dentífrics comercials i patentats eren nocius per a la [[salut]]. L'americà Washington Sheffield generalment és considera com l'inventor del dentifrici modern. Va ser el primer per barrejar la pols amb [[glicerina]], aquest darrera encara avui un component de moltes pastes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Saubere sache: Zahnpasta|publicació=Test|llengua=alemany|url=|data=desembre de 2017|editorial=Stiftung Warentest|pàgines=18|ref=Stiftung Warentest}}</ref>
== Vegeu també ==
| |||