Guerra dels Trenta Anys: diferència entre les revisions

Tan gran va ser la devastació provocada per la guerra que s'estima la reducció de la població en els estats alemanys fou del voltant del 15%-30%. En algunes regions es varen veure molt més afectades que altres. Per exemple, [[Württemberg]] perdé tres quartes parts de la seva població durant la guerra. En el territori de [[Marcgraviat de Brandenburg|Brandenburg]], les pèrdues ascendiren fins a la meitat, mentre que en algunes zones es calcula que van morir dos terços de la població. La població masculina dels estats alemanys es va reduir en gairebé la meitat. La població dels territoris txecs es va reduir en un terç a causa de la guerra, les malalties, la fam i l'expulsió dels [[protestantisme|protestants]] txecs. Gran part de la destrucció de les vides dels civils i propietat va ser causat per la crueltat i la cobdícia de soldats mercenaris, ja que, en molts dels casos els comandants eren rics i els soldats pobres. L'exèrcit suec tot sol podria haver destruït fins a 2.000 castells, 18.000 vil·les i 1.500 ciutats a [[Alemanya]], un terç de totes les seves ciutats. La guerra va causar greus trastorns a les [[economia|economies]] i poblacions d'Europa central, però podria no haver fet més que aguditzar encara més els canvis que s'havien iniciat amb anterioritat.

 

 

Tanmateix, quan els exèrcits imperials i danès es va reunir a [[Saxònia]] i [[Turíngia]] el [[1625]] i [[1626]], les malalties i les infeccions en les comunitats locals augmentaren. En les cròniques locals que es fa referència en repetides ocasions a la "malaltia principal", "malaltia hongaresa", i una malaltia "tacada" identificada com el [[tifus]]. Després de la [[Màntua|guerra de Màntua]], entre [[regne de França|França]] i els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] a [[Itàlia]], la meitat septentrional de la península italiana es trobà enmig d'una epidèmia de [[pesta bubònica]]. Durant el fallit setge de [[Nuremberg]], el [[1632]], els civils i soldats en els exèrcits imperials i suecs sucumbiren a la [[febre tifoide]] i l'[[escorbut]]. Dos anys més tard, quan l'exèrcit imperial persegueix els suecs derrotats al sud-oest d'Alemanya, les morts per epidèmies són alts al llarg del riu [[Rin]]. La [[pesta bubònica]] va continuar sent un factor clau de la guerra. A partir de [[1634]], [[Dresden]], [[Munic]], i altres comunitats més petites, com Oberammergau registren un gran nombre de víctimes de la pesta. En les últimes dècades de la guerra, tant el tifus com la [[disenteria]] s'han convertit en endèmiques a [[Alemanya]].