L''''argument ontològic''' per a l'existència de [[Déu]] va ser proposada per primer cop pel [[filòsof]] [[medieval]] sant [[Anselm de Canterbury]].
Anselm L'[[Ontologia]]no ésproposà unaexactament sub-disciplinaun mètode [[filosòficaontologia|ontològic]], queés esa preocupadir, depreocupat per la natura de l'[[ésser]]., Anselmperò nola proposàseva unargumentació sistemapren ontològiccom peròa estava molt preocupat perreferència la natura de l'[[ésser]]. Va argumentar quedistinció existienentre éssers necessaris -coses que ''no poden'' no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L''''argument ontològic''' per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari".
Una versió molt col·loquial de la conclusió d'[[Anselm de Canterbury|Anselm]] és que "Déu no pot no existir". Òbviament, això és una afirmació controvertida, i l''''argument ontològic''' té una llarga història de detractors i defensors.
