Fins alAl segle XIX –quan la gent es netejava les dents, encara no era de costum quotidià– es feia servir qualsevol pols abrasiu mesclat amb aigua. Els dentífric casolans portaven [[guix]], [[maó]] polvoritzat i sal com a ingredients comuns. Aleshores els [[antisèptic]]s bucals van començar guanyant popularitat per a la gent benstant. El [[1866]] la ''Home Cyclopedia''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morris|nom=Charles|títol=The Home Cyclopedia Of History|url=|edició=|llengua=anglès|data=1902|editorial=Ed. W.E. Scull|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> recomanà el [[carbó]] de llenya en pols, tot advertint que certs dentífrics comercials d'aleshores haurien sigut nocius per a la salut. L'americà Washington Sheffield generalment és considera com l'inventor del dentifrici modern. Va ser el primer que el [[1850]] que va barrejar la pols amb [[glicerina]], aquest darrera encara avui un component de moltes pastes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Saubere sache: Zahnpasta|publicació=Test|llengua=alemany|url=|data=desembre de 2017|editorial=Stiftung Warentest|pàgines=18|ref=Stiftung Warentest}}</ref>
La pasta de dents a ratlles es va inventar i patentar el 1957. Al cim del tub, es posa una petita quantitat de colorant amb viscositat diferent, la resta queda blanc. En prémer el tub la pasta i el colorant surten simultàniament per l'embocadura que té una forma especial per a crear l'efecte. La companyia de publicitat hi va veure una oportunitat de propaganda per diferenciar productes en principi molt bescanviables de la marca Signal del grup [[Unilever]].<ref>{{ref-publicació|llengua = francès|url = https://www.sciencesetavenir.fr/redaction/infographies/PDF/70ans/futur/1993_dentifrice_rayures.pdf| publicació = Sciences et avenir|data = juny de 1993|nom = Laurent|cognom = Schwartz|article = Le secret du dentifrice à rayures}}</ref>
