Guerra dels Trenta Anys: diferència entre les revisions

Un exèrcit francès conduït per [[Charles de Schomberg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castrillo Mazeres |nom=Francisco |títol=Asitio del Castillo de Salsa |url= |llengua=castellà |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> i el [[Enric II de Borbó-Condé|príncep de Condé]] va [[Setge de Salses (1639)|prendre Salses]] en juliol de [[1639]], que [[Setge de Salses (1639-1640)|fou recuperada]] per [[Dalmau III de Queralt]],<ref name=IdR>{{es}} Ingenieros del Rey, ''Ataque del rey Luis XIV de Francia en respuesta a la derrota de Fuenterrabía''</ref> que va decretar un edicte de [[sometent general]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Recasens i Comes |nom=Josep María |títol=El Municipi I El Govern Municipal de La Ciutat de Tarragona: Segles XVI I XVII |url=http://books.google.cat/books?id=TEuOAAAAMAAJ&q=Salses+Sometent+General+1639&dq=Salses+Sometent+General+1639&hl=ca&sa=X&ei=xpH-UfPoBMXD7Aa5xIDQDw&ved=0CE0Q6AEwBQ |llengua= |editorial=Arola |data=1998 |pàgines=242 |isbn=8495134020}}</ref> el [[6 de gener]] de 1640.

 

Després de la caiguda de [[Salses]] en mans franceses s'ordenà la mobilització catalana,<ref>Jesús Mestre i Godes, ''Breu història de Catalunya''</ref> amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindís de les [[Constitucions catalanes]]. La [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]], el [[Consell de Cent]] i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d'uns 12.000 catalans durant el [[1639]]: Tercios de la Diputació, Ciutat de Barcelona, Duc de Cardona, Marquès de Aytona, 1r Provincial (Mestre de Camp Lluís de Peguera), 2n Provincial (Mestre de Camp Josep de Rocabertí), 3r Provincial (Mestre de Camp Gabriel de Llupià), 4t Provincial (Mestre de Camp Ramón Xammar) i 5e provincial (Mestre de Camp Agustí de Guilla), amb les companyies de cavalleria de Bernard Oms, Melcior Gallart, Alfons Gastany, Joan de Pelaynich i Lluís Sitjà. Finalmentper es va aconseguir la reconquesta del [[castell de Salses]] i la resta del [[Rosselló]] a principis del [[1640]], cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats més de 20.000 homes. Els rossellonesos alçaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials. Molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Apunts ruta 1640 |url= |llengua= |editorial=Histocat |data= |pàgines= |isbn=}}</ref>

 

Tan gran va ser la devastació provocada per la guerra que s'estima la reducció de la població en els estats alemanys fou del voltant del 15%-30%. En algunes regions es varen veure molt més afectades que altres. Per exemple, [[Württemberg]] perdé tres quartes parts de la seva població durant la guerra. En el territori de [[Marcgraviat de Brandenburg|Brandenburg]], les pèrdues ascendiren fins a la meitat, mentre que en algunes zones es calcula que van morir dos terços de la població. La població masculina dels estats alemanys es va reduir en gairebé la meitat. La població dels territoris txecs es va reduir en un terç a causa de la guerra, les malalties, la fam i l'expulsió dels [[protestantisme|protestants]] txecs. Gran part de la destrucció de les vides dels civils i propietat va ser causat per la crueltat i la cobdícia de soldats mercenaris, ja que, en molts dels casos els comandants eren rics i els soldats pobres. L'exèrcit suec tot sol podria haver destruït fins a 2.000 castells, 18.000 vil·les i 1.500 ciutats a [[Alemanya]], un terç de totes les seves ciutats. La guerra va causar greus trastorns a les [[economia|economies]] i poblacions d'Europa central, però podria no haver fet més que aguditzar encara més els canvis que s'havien iniciat amb anterioritat.

 

 

Tanmateix, quan els exèrcits imperials i danès es va reunir a [[Saxònia]] i [[Turíngia]] el [[1625]] i [[1626]], les malalties i les infeccions en les comunitats locals augmentaren. En les cròniques locals que es fa referència en repetides ocasions a la "malaltia principal", "malaltia hongaresa", i una malaltia "tacada" identificada com el [[tifus]]. Després de la [[Màntua|guerra de Màntua]], entre [[regne de França|França]] i els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] a [[Itàlia]], la meitat septentrional de la península italiana es trobà enmig d'una epidèmia de [[pesta bubònica]]. Durant el fallit setge de [[Nuremberg]], el [[1632]], els civils i soldats en els exèrcits imperials i suecs sucumbiren a la [[febre tifoide]] i l'[[escorbut]]. Dos anys més tard, quan l'exèrcit imperial persegueix els suecs derrotats al sud-oest d'Alemanya, les morts per epidèmies són alts al llarg del riu [[Rin]]. La [[pesta bubònica]] va continuar sent un factor clau de la guerra. A partir de [[1634]], [[Dresden]], [[Munic]], i altres comunitats més petites, com Oberammergau registren un gran nombre de víctimes de la pesta. En les últimes dècades de la guerra, tant el tifus com la [[disenteria]] s'han convertit en endèmiques a [[Alemanya]].