Tàpia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eduardo Torroja Miret|TORROJA MIRET, Eduardo |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Banche bresanne.jpg|thumb|Secció vertical i horitzontal de l'[[encofrat]] d'un mur de tàpia. Sobre una base de [[maçoneria]] (per evitar la humitat del sòl), hi ha una primera filada de tàpia ja feta (B) i està encofrada i per omplir la segona (C).<ref>{{ref-llibre|cognom=Cointeraux|nom=François|títol=Ecole d'architecture rurale|pàgines=pag. 24|lloc=París|editorial=Fuchs|any=1790|url=https://books.google.es/books?id=7Buzx22o0NYC&printsec=frontcover&dq=COINTEREAUX+Fran%C3%A7ois+Ecole+d%27architecture+rurale+1790+cahier+1&hl=ca&sa=X&ei=i-Y4VdLZFYexPOzNgeAN&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=IX&f=false|consulta=23 abril 2015}}</ref>]]
La '''tàpia''' és una antiga tècnica de [[construcció]] de [[Paret|murs]] amb terra [[argila|argilosa]], abocada en un motlle o [[encofrat]] i compactada a cops mitjançant un [[Picó (eina)|picó]]. L'encofrat sol ser de fusta,<ref name="fullana">[[Miquel Fullana i Llompart|FULLANA, Miquel]], ''Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció''. Editorial Moll, 1974. ISBN 84-273-0372-6. pag. 333</ref> encara que també pot ser d'altres materials. En el procés, es van posant dues fustes paral·leles, anomenades ''tapieres'',<ref name="fullana"/> entre les quals s'aboca terra en tongades de 10 o 15 cm, i és compactada mitjançant piconat. Posteriorment, es mou l'encofrat a una altra posició per seguir amb el mur. La terra compactada es desseca al sol, i una vegada que la tàpia queda aixecada, les portes i finestres s'obren a cisell.<ref>{{
Antigament, s'havia usat molt en construccions rurals, per la seva economia, amb gruixos d'uns tres pams per a parets de cases i d'uns dos pams per a tanques de patis i corrals.<ref name="fullana"/> Al fang, sovint, s'hi afegia una beurada de [[calç]] per millorar-ne la resistència (tàpia reial)<ref name="fullana"/> i, modernament, s'ha emprat tàpia amb un afegit de [[ciment pòrtland]].<ref>[[Eduardo Torroja Miret|TORROJA MIRET, Eduardo]]. ''Razón y ser de los tipos estructurales''; ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid) ISBN 84-00-07980-9</ref> Entre les seves propietats, hi ha la gran [[inèrcia tèrmica]] que té,<ref name="fullana"/> o sigui, la tendència a mantenir una temperatura constant a l'interior a causa del temps que triga a escalfar-se i refredar-se la gran massa d'una paret tan gruixuda. Entre els seus inconvenients, hi ha la seva poca resistència a la humitat i la pluja, que desfà el fang, i que obliga a protegir la tàpia amb arrebossats, altres revestiments o teulades que requereixen un manteniment periòdic i que fa que les construccions de tàpia durin molt poc si s'abandonen. Aquesta poca resistència a la humitat fa que aquest material sigui propi de llocs relativament secs, com els de [[clima mediterrani]] o els del nord d'Àfrica.
| |||