Antiga Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.44.152.100. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
mCap resum de modificació |
||
Línia 20:
Els romans van sotmetre gradualment els altres pobles de la península italiana, incloent-hi els [[etruscs]]. Els romans van assegurar les seves conquestes fundant colònies en àrees estratègiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del [[segle III aC]], Roma es va enfrontar amb [[Cartago]] en la primera de les [[Guerres Púniques]]. Aquestes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península italica, [[Sicília]] i [[Península Ibèrica|Ibèria]], consolidant Roma com a potència imperial. Després de la derrota del [[Regne de Macedònia]] i de l'[[imperi Selèucida]] al [[segle II aC]], els romans es van convertir en el poble dominant del [[mar Mediterrani]].
Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els [[senator]]s es van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'[[orde eqüestre]]. Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els [[plebeus]], i per tant, no podien accedir al poder polític. El Senat renyia constantment, bloquejant les reformes agràries i no va donar als eqüestres una veu al govern. Grups violents dels desocupats, controlats per senadors rivals, intimidaven els votants violentament. La situació va esclatar a
A mitjans del [[segle I aC]], tres homes, [[Juli Cèsar]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] van fer un pacte secret, el primer triumvirat, per controlar la república. Després de la conquesta de la [[Gàl·lia]] de Cèsar, l'estancament de les relacions entre Cèsar i el Senat va produir una guerra civil en què Pompeu encapçalava les forces del Senat. Cèsar va sortir victoriós i va ser declarat dictador vitalici. El [[44 aC]] Cèsar va ser assassinat pels senadors, que temien la restauració de la monarquia, i un segon triumvirat, integrat per l'hereu designat de Cèsar, [[Cèsar August|August]] i els seus ajudants, [[Marc Antoni]] i [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] va prendre el poder. Tanmateix, aquesta aliança es va desintegrar amb una lluita pel poder. Lèpid va ser exiliat i quan August va derrotar Marc Antoni i [[Cleòpatra VII]] d'Egipte a la [[batalla d'Actium]] el [[31 aC]], es va convertir en el governador indisputat de Roma.
Línia 40:
Cap al [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterrani]]. La civilització romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]].
El triomf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]]
Alguns símptomes d'aquesta decadència eren:
Línia 146:
{{AP|Comerç a l'antiga Roma}}
[[Fitxer:Hadrian_Sestertius.jpg|thumb|250px|Un sesterci d'[[Adrià]]]]
El [[comerç]] romà va ser el motor que va conduir a l'economia
Encara que en teoria els membres del [[Senat romà|Senat]] i les seves famílies tenien prohibit dedicar-se al comerç, els membres de l'[[Equites|ordre eqüestre]] sí que el van exercir, malgrat els seus aristocràtics valors que feien èmfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els [[plebeu]]s i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'[[esclavitud a l'antiga Roma|esclaus]] feien gairebé tot el treball dur. Els propis esclaus eren a més objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporció en la societat (comparada amb l'[[antiga Grècia]]) i la realitat de les fugides, les [[guerres servils]] i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comerç romà.
Línia 405:
==== Les festes religioses ====
[[Fitxer:Jupiter Tonans.jpg|250px|thumb|Estàtua de Júpiter ([[Museo del Prado]], [[Madrid]])]]
El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues varen sobreviure fins a
Existien diverses organitzacions religioses per cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots. Amb el pas dels anys nous déus s'uneixen al culte romà. Entre les festes religioses romanes més importants figuraven les ''[[Saturnals]]'', les ''[[Lupercals]]'', les ''[[Equirria]]'' i els ''[[Jocs Seculars]]''.
| |||