Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 4:
== Vida ==
[[Fitxer:F09.St.-Léonard-de-Noblat.0002.JPG|esquerra|miniatura|Sent Liunard]]
Louis-Joseph Gay-Lussac fou el segon dels quatre fills de l'advocat al parlament i procurador del rei des del 1775 a [[Sent Liunard]], Antoine Gay-Lussac (1744-1819), i de Léonarde Bouriquet. Antoine era l'únic fill de Louis Gay, senyor de Lussac, doctor en medicina, i nét de Joseph Gay.<ref>{{Ref-web|url=https://gw.geneanet.org/pierfit?lang=en&n=gay+lussac&oc=0&p=antoine|títol=Family tree of Antoine GAY-LUSSAC|consulta=2018-07-10|llengua=en}}</ref><ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Oeuvres de François Arago|url=https://books.google.com/books?id=13I7AQAAIAAJ&pg=PA2|yearany=1865|publishereditorial=T. Morgand|pagespàgines=2–}}</ref> Antoine afegí al llinatge del seu pare el nom del [[senyoriu]] per diferenciar-se d'altres amb el mateix llinatge, essent el primer Gay-Lussac.
 
Abans de la [[Revolució Francesa]] (1789-1799) la responsabilitat de l'educació estava en mans de l'[[Església catòlica]], i Gay-Lussac rebé l'educació primerenca amb l'abad Jean-Joseph Bourdeix (1752-?) estudiant humanitats, [[filosofia]] i [[teologia]]. Amb la Revolució el 1793 l'abad fou arrestat i probablement posteriorment s'exilià. Gay-Lussac probablement assistí a l'escola de la població veïna d'[[Aimostier (Alta Viena)|Aimostier]], on seguí amb l'educació clàssica en la qual les ciències tenien poca cabuda, només unes nocions elementals d'[[astronomia]]. Proseguí amb l'educació laica amb dos mestres, Courty i Albert, però era una educació de baix nivell. Amb la caiguda de [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]] el juliol de 1794 s'obriren noves possibilitats i, amb setze anys, fou enviat a [[París]] per continuar els estudis.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Crosland|nom=Maurice P.|títol=Gay-Lussac: Scientist and Bourgeois|url=https://books.google.es/books?id=-wiLBO_cnLMC&pg=PA317&dq=gay-Lussac+biographie&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjVkZv4spXcAhWMIcAKHS7mD_IQ6AEIJzAA#v=onepage&q=gay-Lussac%20biographie&f=false|llengua=en|data=2004-02-12|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521524834}}</ref>
 
A París estigué a càrrec de l'abad Dumonteil. Estudià a l'escola Pension Savouré i a la de Monsieur Sencier, on aprengué [[anglès]]. Amb aquesta formació aconseguí ser admès a la fi del 1797 a recentment creada ''[[École polytechnique]]'',<ref name=":0" /> després que s'enduguessin al seu pare a la presó com a conseqüència de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]. A l<nowiki>'</nowiki>''École polytechnique'' hi donaven classe professors molt destacats: [[Antoine François de Fourcroy]], [[Claude Louis Berthollet]], [[Jean-Antoine Chaptal|Jean Antoine Chaptal]], [[Gaspard Monge]], [[Gaspard de Prony]] i [[Joseph Louis Lagrange]]. Tres anys més tard, el 1800, acabada la formació bàsica a l'<nowiki/>''École polytechnique'' completà els estudis a l'<nowiki/>''École des Ponts et Chaussées'' i rebé el títol d'enginyer de ponst i camins. Poc temps després fou assignat a [[Berthollet|C.L. Berthollet]], quan aquest retornà de la [[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria|campanya d'Egipte]] de [[Napoleó Bonaparte]], com a ajudant, on rebé una intensa formació en química. Gay-Lussac fou al mateix temps, i successivament, adjunt (del 31 de desembre de 1802) i ''repétiteur'' (del 23 de setembre de 1804) a l'''École Polytechnique''. El 31 de març de 1809 rebé el títol honorífic de professor de química pràctica, però a la mort de Fourcroy fou nomenat professor de química (17 de febrer de 1810). Amb la creació de la Facultat de Ciències de [[la Sorbona]] el 1808, Gay-Lussac en fou nomenat professor de física; el 1832 renuncià a aquesta càtedra a favor de la de química general del [[Museu Nacional d'Història Natural (França)|Museu Nacional d'Història Natural]]. El 8 de desembre de 1806 obtingué el lloc de membre de primera classe de l'[[Institut de França]] (secció de física). Ja era membre de la ''Société d'Arcueil'' i de la ''Société Philomatique''.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/people/science-and-technology/chemistry-biographies/joseph-louis-gay-lussac|títol=Joseph Louis Gay-Lussac {{!}} Encyclopedia.com|consulta=2018-07-16|llengua=en}}</ref>[[Fitxer: GayLussacGrave.JPG |thumb|300px|Tomba al [[cementiri del Père-Lachaise]] de Paris.<ref name="MichaudMichaud1856">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Joseph Fr. Michaud|author2autor2=Louis Gabriel Michaud|titletítol=Biographie universelle, ancienne et moderne: ou, Histoire, par ordre alphabétique, de la vie publique et privée de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes|url=https://books.google.com/books?id=LW5XAAAAYAAJ&pg=PA71|yearany=1856|publishereditorial=A. T. Desplaces|pagespàgines=71–}}</ref><ref>[https://www.geneanet.org/archives/actes/view/?idacte=2250064 Acta de defunció]</ref> |alt=|esquerra]]
 
El setembre de 1807 es casà amb Geneviève Marie Joseph Rojot (1785-1867) a l'església de Sainte Geneviève de París<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Document d'archives: Vente par Louis Joseph Gay-Lussac et Geneviève Marie Joseph Rojot, son épouse...|publicació=FranceArchives|llengua=fr-FR|url=https://francearchives.fr/en/facomponent/72eff202c3431e791d4091b7f4ebaf827a28d563|data=|pàgines=}}</ref> (actualment el [[Panteó de París|Panteó]]). Tengueren cinc fills, Virginie Antonie Henriette, Jules Alexandre, Joséphine Eléonore, Louis Frédéric i Gabriel.<ref>{{Ref-web|url=https://gw.geneanet.org/pierfit?lang=en&n=gay+lussac&oc=0&p=louis+joseph|títol=Family tree of Louis Joseph GAY-LUSSAC|consulta=2018-07-10|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Document d'archives: Liquidation de la succession de Louis Joseph Gay-Lussac entre ses héritiers, Geneviève Marie Joseph Rojot...|publicació=FranceArchives|llengua=fr-FR|url=https://francearchives.fr/en/facomponent/3c8618f51efab4ce41be754da16a5cc4fd724b93|data=|pàgines=}}</ref> Jules fou auxiliar de [[Justus von Liebig]] a [[Giessen]].
Línia 26:
=== L'estudi de l'atmosfera ===
[[Fitxer:Early flight 02561u (5).jpg|miniatura|Gay-Lussac i Biot en la seva ascensió en globus a 4000 m]]
Gay-Lussac realitzà un ascens en un globus d'hidrogen amb Biot el 24 d'agost de 1804.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=History of Chemistry|url=https://books.google.com/books?id=-1JdDwAAQBAJ&pg=PA78|datedata= 18 Junejuny 1964|publishereditorial=Macmillan International Higher Education|isbn=978-1-349-00554-3|pagespàgines=78–}}</ref> L'objectiu principal era veure si la [[Camp magnètic terrestre|intensitat magnètica]] a la superfície de la Terra disminuïa en augmentar l'altitud. Conclogueren que era constant fins a 4 000 metres, on arribaren. També portaven cables llargs per provar l'electricitat de diferents parts de l'atmosfera. Un altre objectiu era recollir una mostra d'aire a gran altitud per comparar la seva composició amb la d'aire a nivell del sòl.<ref name=":1" />
 
El 16 de setembre de 1804 Gay-Lussac dugué a terme un segon ascens, però aquesta vegada sol, per disminuir el pes del globus i aconseguir així una major alçada. Fou capaç de repetir observacions de pressió, temperatura i humitat i també fer mesures magnètiques. Recollí mostres d'aire a una altitud de més de 6 000 metres. La seva posterior anàlisi d'aquestes mostres indicà que la proporció d'oxigen era idèntica a la de l'aire normal. Aconseguí una alçada calculada de 7 016 metres sobre el nivell del mar, un rècord no igualat durant mig segle més.<ref name=":1" />
Línia 35:
<chem display="block">O2 + 2 H2 -> 2 H2O</chem>
 
Al març de 1805, Gay-Lussac inicià amb Humboldt un any de viatge per Europa, primer a Roma i acabant a Berlín.<ref name="Arago1865Itàlia">{{cite bookref-llibre|titletítol=Oeuvres de François Arago, 3: notices biographiques|url=https://books.google.com/books?id=-sCfNTcB51AC&pg=PA20|yearany=1865|publishereditorial=Librairie des sciences naturelles|pagespàgines=20–}}</ref> El seu objectiu principal era registrar el [[Camp magnètic terrestre|magnetisme terrestre]] en diferents indrets. Per obtenir la intensitat magnètica, determinaren el [[període d'oscil·lació]] d'una agulla magnetitzada. Descobriren que la intensitat magnètica era proporcional al quadrat del nombre d'oscil·lacions realitzades per l'agulla, desplaçat lleugerament del meridià magnètic, en un moment determinat. No pensaven que la intensitat magnètica en cap lloc canviés amb el temps, ja que en prendre lectures a Milà quan entrà i sortia d'Itàlia en un període de sis mesos, no van trobar cap diferència. Una sèrie d'experiments perllongats per determinar la variació diürna, tant a la muntanya Cenis com a Roma, no havien revelat cap diferència a diferents hores del dia i de la nit. Pel que fa a la precisió general de les seves lectures, moltes de les quals es van realitzar en condicions que no eren ideals, estimaven que la major discrepància entre les seves lectures angulars no podia haver estat més de deu minuts d'arc. La seva conclusió general va ser que el component horitzontal de la intensitat magnètica de la Terra va augmentar des del nord (Berlín) fins al sud (Nàpols), però que la intensitat total va disminuir en apropar-se a l'equador.<ref name=":1" />
 
=== La llei dels volums de combinació dels gasos ===