Diferència entre revisions de la pàgina «Independència»

7.560 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 2.136.253.36. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(Contingut canviat per «{{polisèmia}} {{ORDENA:Independencia}} Categoria:Independentisme Categoria:Sociologia Categoria:Dret internacional».)
Etiquetes: editor visual Substitució
m (Revertides les edicions de 2.136.253.36. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Escandinàvia en 1815.png|thumb|Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en [[1815]], de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats.]]
La '''independència''' és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de [[Territori dependent|dependència]] amb algú o quelcom d'altre, hi estigués [[submissió|sotmès]] prèviament o no. Inclou l'[[autogovern]] d'una [[nació]], [[país]], [[estat]] o dels seus [[resident]]s i la [[població]], o alguna part d'aquesta, que, en general, fan exercici de la [[sobirania]]. Els moviments [[independentisme|independentistes]] són els que propugnen la independència d'un territori envers un govern o règim que el [[dominació (sociologia)|domina]].
 
Entre [[persona|persones]] [[individu]]als, [[social]]ment, s'entén la independència com a [[emancipació]] i no-dependència [[moral]], [[economia|econòmica]] ni de cap mena envers ningú.
 
Entre [[grup]]s o [[comunitat]]s, [[política]]ment, es veu la independència d'un [[territori]] com la situació en què aquest territori es [[govern]]a a si mateix sense haver d'estar [[subordinació|subordinat]] a cap altre territori. Es pot argumentar que la independència és una definició negativa: la situació de no ser controlats per cap altra potència a través de [[colonialisme]], l'[[imperialisme]], l'[[expansionisme]] o l'[[opressió]] nacional.
 
El terme «independència» s'utilitza en contrast amb [[subjugació]], és a dir, la situació en què el territori és tractat com a "[[regió]]" subjecta a la política i el [[control]] [[militar]] d'un govern d'aquest territori, junt o no amb altres territoris més. El mot «[[subjecció]]» s'utilitza de vegades en sentit més ampli per contrast amb l'[[hegemonia]], el control indirecte d'una nació per una altra de més [[poder (sociologia)|poderosa]].
 
L'últim país en proclamar la independència ha sigut Catalunya el 27 d'octubre de 2017 a les 15:27h en el Parlament de Catalunya, donant pas a la seva 6a República Catalana<ref>[https://www.vilaweb.cat/noticies/la-sisena-es-la-bona-declaracio-independencia/ La sisena República], en [https://www.vilaweb.cat VilaWeb]</ref> mitjançant una votació secreta amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc.
 
==Motivacions==
[[Fitxer:Declaration of arbroath.jpg|thumb|[[Declaració d'Arbroath|Declaració de la independència escocesa]] de l'any [[1320]]]]
La independència pot ser l'estatus inicial d'una nació emergent, potser omplint un buit polític, però sovint constitueix l'emancipació d'alguns que dominen el poder.
 
Existeixen moltes causes per les quals un país o territori desitja atènyer la independència. Generalment es tracta de nacions sense Estat que veuen en la independència l'única via segura per a garantir l'existència i la normalitat de la llengua i [[cultura]] nacionals, així com la manera d'atènyer el ple autogovern com a expressió [[democràtica]] d'una societat madura.
 
La desil·lusió creixent pot ser un detonant important per als moviments independentistes; sovint les dificultats [[economia|econòmiques]] greus provoquen reaccions independentistes en alguns territoris.
 
==Mitjans d'independització==
[[Fitxer:Demonstration against British Rule in India - c1930's.jpg|thumb|Manifestació independentista a l'Índia]]
Els mitjans per a assolir la independència poden ser molt diversos i depenen de la relació de forces entre moviment independentista i Estat constituït, així com de l'actitud d'aquest, etc., i poden anar de les mobilitzacions pacífiques, com en el cas de l'[[Índia]], fins als mitjans parlamentaris, com a [[Noruega]], així com derivar en [[guerra civil]], com a [[Iugoslàvia (zona geogràfica)|Iugoslàvia]], o en guerra d'alliberament nacional, com a [[Algèria]]. Hom considera que el poble que s'alça en lluita per la independència i es dota d'òrgans de poder propi esdevé subjecte del [[dret internacional]].<ref>Tunkin, G. ''Curso de derecho internacional: manual''. Moscú: Progreso, 1979. Libro 1, p. 156.</ref>
 
La independència es pot obtenir per descolonització, per la separació o per dissolució. El primer cas és el de les colònies que s'independitzen; el segon, el d'aquells territoris que neixen com a estat independent tot desvinculant-se de l'estat o estats de què formaven part prèviament; el tercer es dóna quan un estat es dissol i dóna pas a diversos estats formats amb el territori de què es componia.
 
==Processos d'independència==
[[Fitxer:CountriesRecognizingKosovo.svg|thumb|{{legend|#007f00|Estats que reconeixen oficialment la independència de Kosovo}} {{legend|#CDC3CC|Altres estats}}]]
Usualment, un territori que vol atènyer la independència envers la potència dominant la proclama mitjançant una [[declaració d'independència]]. Els primers precedents els trobem a [[Escòcia]], en la [[Declaració d'Arbroath]], i l'exemple més recent és la declaració d'independència de [[Kosovo]]. Un altre exemple és la ''Declaració Americana d'Independència'' proclamada el 1776. La declaració d'independència pot anar precedida o seguida de [[referèndum d'independència]].
 
El procés d'independència es pot produir en forma revolucionària, però no s'ha de confondre amb la [[revolució]], que normalment es fa a través del derrocament sobtat o violent d'una autoritat governant. Això a vegades només té per objecte distribuir el poder, amb un element d'emancipació o sense, com en la [[democràcia|democratització]] dins un estat, que pot produir-se restant les fronteres inalterades. La [[Revolució d'Octubre de 1917]] a l'[[Imperi Rus]], per exemple, no es féu pas amb l'objectiu d'atènyer la independència nacional; la revolució dels [[Estats Units]], en la Guerra Revolucionària, sí.
 
La data en què un col·lectiu, tant [[societat|social]] com nacional, assoleix la independència (o, en menor grau, el començament d'una revolució) sol ser celebrat com a festa oficial amb noms com ''diada de la independència''.
 
Davant la proclamació d'un nou Estat independent, els altres estats poden optar pel [[Reconeixement internacional|reconeixement diplomàtic]], explícit o implícit, o bé pel no reconeixement. El reconeixement internacional és políticament vital per als estats naixents, tot i que la mera constitució en Estat independent ja converteix en subjecte del [[dret internacional]].<ref>Tunkin, G. ''Curso de derecho internacional: manual''. Moscú: Progreso, 1979. Libro 1, p. 158</ref>
 
==Altres opcions: tipus de dependències polítiques==
[[Fitxer:Efecto 'foam', Gibraltar, verano de 2010.JPG|thumb|[[Gibraltar]] és un territori dependent del [[Regne Unit]]]]
L'[[autonomia jurídica|autonomia]], per contrast amb la independència, és l'autogovern limitat d'un territori al si d'un Estat (sense constituir entitat jurídica separada) i sota la supervisió de les autoritats supremes d'aquest Estat, el qual conserva en darrera instància l'autoritat suprema i la sobirania sobre aquest territori (vegeu la ''[[descentralització]]'').
 
Un [[protectorat]] és un territori amb un cert grau d'autogovern, que depèn d'un Estat per a la seva protecció i, per tant, no és independent, sense que tampoc sigui part integrant de l'estat que exerceix el protectorat.
 
== Vegeu també ==
* [[Independentisme català]]
* [[Vot amb els peus]]
* [[Independència judicial]] i [[separació de poders]]
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
<references />
 
{{ORDENA:Independencia}}
[[Categoria:Independentisme]]
67.758

modificacions