Carcassona: diferència entre les revisions

La [[estació meteorològica]] de Carcassona-Salvaza mesura diàriament diversos paràmetres meteorològics des del 1948.<ref name="castel">{{ref-web |url=http://web.archive.org/web/http://www.imprimerie-d3.com/sesa/Castel.pdf |títol=Divers aspects du climat de Carcassonne au cours du XIX^e siècle et début du XX^e siècle |autor=Henri Castel |dataaccess= 25 de juny de 2012 |llengua=francès |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070928193611/http://www.imprimerie-d3.com/sesa/Castel.pdf|dataarxiu=28 de setembre del 2007 |editor=[[Société d'Études Scientifiques de l'Aude]] |any=1997}}</ref> Però s'han realitzat mesures regularment des del 1849 per iniciativa de [[Don de Cépian]], un enginyer del [[Departaments de França | departament]], que va col·locar un pluviòmetre a Carcassona. [[Théodore Rousseau]] es va fer càrrec al 1873, i més tard al 1897, dels ponts i paviments i de l'escola de Carcassona fins al 1914. Aquestes donacions permeten conèixer les condicions meteorològiques des de finalsla delfi [[segle XIX]].

Presentat dos anys després, fa paleses les irregularitats i les gravetats de la restauració en la capella de Radulphe. L'opinió és recolzada per Mayrevieille, i [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] obté l'empresa per a la restauració de Saint-Nazaire el 19 d'abril de 1844. A finalsla fi del mateix any presenta un informe, al qual suma a més de la reconstrucció, la finalització del campanar i la façana oest, no obstant això, sense destruir les traces de construccions primitives i retornant així la façana al seu estat pretèrit més probable. La resposta no es fa esperar, l'any 1845 [[Prosper Mérimée|Mérimée]] informa a [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] que la Comissió, amb un escàs pressupost econòmic, no pot finançar les restauracions sinó només la consolidació. L'any 1846, [[Prosper Mérimée|Mérimée]], pressionat per Mayrevieille, comissiona a [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] per la realització d'un informe sobre la principal entrada a la ciutat, la porta Narbonesa.

L'any 1855 s'inicien els treballs a la fortalesa, centrats primerament a la part est, ja que es tracta de la part més visible des de ciutat. Les tasques avancen des de la torre Pinte, al límit sud del castell, fins a les torres del sud. A despit del projecte, no és un procés metòdic, ja que restava a la voluntat del pressupost. AAl finalsfinal de la dècada dels anys cinquanta, la restauració arriba a l'altra banda de la muralla, amb la porta Narbonesa al punt de mira. ADes inicisdel de 19601860 es consoliden els treballs de la part sud per completar-se amb el transcurs de quasi deu anys, situant-se ja a la part visigòtica. Aquest és un període tempestuós que estableix diferents etapes en el projecte de restauració, d'una banda a causa de l'escassetat de recursos, i de l'altra per les [[Guerra francoprussiana|Guerres Francoprussianes]], 1871-1872. La tasca de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] se centra en la restauració de les parts més significatives, avançant segons la importància dels elements per al seu estudi de l'arquitectura militar medieval. Era doncs una posada en pràctica de la seva teoria, tanmateix l'autonomia de les diferents parts convergeix per la unitat vertical que imposaven els projectes de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]].

[[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] datà la muralla en dues etapes diferents, una primera del segle XII i una posterior del segle XIV. Mentre que en la primera s'optà per un mur amb merlets espessos, a principis del segle XIV, els nous sistemes d'atac requerienmillores en la [[poliorcètica]], i s'emprà el mur nu. Pel que fa als seus merlets, es tracta dels més antics de tota França, construïts durant el decurs de les primeres croades, restaren intactes fins a la restauració violletiana. Si bé que aquests primers exemples daten del segle XI i XII, els que es disposen sobre les torres són dedel finalsfinal del segle XIII.