Rembrandt van Rijn: diferència entre les revisions

A finals delEl [[1631]], com a conseqüènciadesprés de la mort del seu pare, Rembrandt es va traslladar a [[Amsterdam]], la nova capital de les empreses dels Països Baixos que vivia un creixement econòmic important. ARembrandt Amsterdam, Rembrandthi va començar a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran èxit. S'associà amb el marxant [[Hendrick van Uylenburgh]], mitjançant el qual va conèixer [[Saskia van Uylenburgh]], filla del seu cosí [[Rombertus van Uylenburgh]], amb qui es casà el [[1634]].<ref>Slive, pàg. 60-61</ref> Saskia era la filla petita d'una bona família de nobles de [[Frísia]] i el seu pare havia estat advocat i ''burgemeester'' (alcalde) de Leeuwarden; quan va quedar òrfena, va anar a viure amb una germana més gran a [[Het Bildt]]. Rembrandt i Saskia es van casar a l'església localdel poble de Sant[[Sint Annaparochie]] (actualment part del municipi de [[Waadhoeke]]) sense la presència dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt es va convertirser enacceptat uncom ''burgess''a d'Amsterdammembre idel en[[Gremi membrede delSant Lluc|gremi de pintors locals]]. També va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia Ferdinand Bol i Govert Flinck.<ref name=Bull-28>Bull, et al, pàg. 28</ref>

AEl finals de la [[dècada del 1640]],1649 Rembrandt va començar una relació amb [[Hendrickje Stoffels]], una dona molt més jove que havia estat la seva serventa i que tenia cura del seu fill Titus. De la relació, el [[1654]] va néixer una filla, Cornèlia, i Hendrickje va rebre una citació del consell de l'Església reformada per respondre a l'acusació "que havia comès actes de prostitució amb el pintor Rembrandt". Ho va reconèixer i se li va prohibir la recepció de la comunió. Rembrandt no va ser citat a comparèixer perquè no n'era membre.<ref>Slive, pàg.82</ref> Els dos van obtenir el reconeixement legal com a parella, segons la llei pública, però Rembrandt no es va casar amb Henrickje, a fi de no perdre l'accés a un fideïcomís creat per a Titus d'acord amb la voluntat de la seva mare.<ref name=Slive-71/>

Un desenvolupament paral·lel pot observar-se en la seva habilitat com a gravador. En els gravats de la seva maduresa, sobretot des de finalsla fi de la [[dècada del 1640]] en endavant, queden reflectides la llibertat i l'amplitud que també són presents en els seus dibuixos i pintures. Les obres abasten una àmplia gamma de materials i tècniques, a vegades deixant grans zones del paper en blanc per a suggerir una sensació d'espai i, en altres moments, utilitza complexos entramats de línies amb els quals aconsegueix uns rics tons foscos.<ref>Ackley, pàg. 14.</ref>

ACap finalsa la fi dels anys 301630, Rembrandt havia produït alguns quadres i bastants gravats de [[Paisatge (gènere pictòric)|paisatges]]. Sovint, aquests quadres, com ''Cases davant un cel tempestuós'' (c. 1641) i ''Els tres arbres'' (1643), posen de manifest "drames" naturals en els quals apareixen arbres desarrelats i cels amenaçadors. Des de [[1640]], el seu treball es va fer menys exuberant i més sobri en el to, aspecte que pot reflectir alguna tragèdia de tipus personal. Les escenes bíbliques derivaven més sovint del Nou Testament que de l'Antic Testament. El [[1642]], va pintar ''[[La ronda de nit]]'', el seu treball més gran i el més notable de l'important grup d'encàrrecs que va rebre durant aquest període; en aquestes obres, tracta de trobar solucions als problemes de composició i narrativa que ja havia iniciat en treballs anteriors.<ref>van de Wetering, pàg. 288.</ref>

Va dominar fàcilment el gravat i, tot i que també va aprendre a utilitzar el burí, la llibertat en la tècnica del gravat va ser un tret fonamental de la seva feina. Va seguir molt de prop tot el procés de gravat i, segurament, va imprimir ell mateix alguns primers exemplars dels seus propis aiguaforts. Al principi, utilitzava un estil basat en el dibuix, però aviat va evolucionar cap a un altre de més proper a la pintura, fent servir una massa de línies i àcid per aconseguir diferents gruixos de línies. Cap a finalsla fi de la dècada de 1630, va reaccionar en contra d'aquesta manera de fer i va fer servir un estil més senzill.<ref>White 1969, pàg. 5-6</ref> Va treballar en l'obra ''[[Crist sanant els malalts]]'' (també coneguda com ''El gravat dels cent florins'' per la gran quantitat que es pagà per una de les impressions del gravat) al llarg dels anys 40, modificant successivament la planxa.{{efn|Cada situació de la matriu en la que es fa impressió de gravats es denomina un '''[[Gravat#Matriu|estat]]'''}} Va ser el seu treball fonamental a la meitat de la seva carrera, a partir del qual el seu estil de gravat va començar a sorgir.<ref>White 1969, pàg. 6</ref> Tot i que sols n'han sobreviscut impressions en dos '''[[Gravat#Matriu|estats]]''' de la matriu, del primer d'aquests molt poques còpies, en les impressions finals, i també en diversos dibuixos per a parts de l'obra que s'han conservat, es nota la considerable reelaboració que hi va fer.<ref>White 1969, pàg. 6, 9-10</ref>

En els seus gravats, apareixen temes similars als de les pintures, tot i que en els vint-i-set autoretrats són relativament més comuns, i en els retrats d'altres persones menys. Hi ha quaranta-sis paisatges, majoritàriament petits, que en gran mesura seran un important referent per al tractament gràfic del paisatge fins a finalsla fi del [[segle XIX]]. Una tercera part dels seus gravats tracten temes religiosos, tractats amb una gran simplicitat, mentre que d'altres són les seves impressions més monumentals. Alguns casos en què apareix la temàtica eròtica o, simplement obscena, no tenen el seu equivalent en les seves pintures.<ref>Vegeu Strauss, on les obres estan organitzades per temes, d'acord amb Adam Bartsch.</ref> Li van pertànyer, fins que va ser forçat a vendre'ls, i posseïa una magnífica col·lecció de gravats d'altres artistes, i moltes de les influències que s'observen en la seva obra provenen d'artistes tan diversos com [[Mantegna]], [[Rafael]], [[Hercules Segers]], i [[Giovanni Benedetto Castiglione|Castiglione]].

** ''A Corpus of Rembrandt Paintings - Volume I'', principalment dels primers anys a Leiden (1629-1631), 1982.