Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→L'expansió tèrmica dels gasos: Correccions |
→Altres: Ampliació |
||
Línia 117:
Un altre resultat important de la investigació conjunta de Gay-Lussac i Thénard és el mètode de l'[[Anàlisi elemental|analisi elemental]] de compostos orgànics. Hi havia enormes dificultats per determinar quantitativament la proporció dels quatre elements carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen que formaven els els compostsos orgànics analitzats. Des de Lavoisier se'ls cremava per transformar l'hidrogen en l'aigua i el carboni en àcid carbònic; però la dificultat pràctica era produir una combustió completa i, tanmateix, fer-ho prou lentament per evitar detonacions o projeccions. Fou l'ús acurat de [[clorat de potassi]], <chem>KClO3</chem> que Gay-Lussac i Thenard resolgueren aquest problema el 1810.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gay-Lussac|nom=L.J.|cognom2=Thénard|nom2=L.J.|article=Extrait d'un Mémoire sur l'analyse végétale et animale|publicació=Journal de physique, de chimie, d'histoire naturelle et des arts|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9605138m/f263.image|volum=70|data=1810|pàgines=257-266}}</ref> El 1815 Gay-Lussac substituí el clorat de potassi per [[òxid de coure(II)]]; aquest procés, en què la combustió és més tranquil·la, és el que, amb algunes variacions, s'utilitza avui en dia.
===
Els químics francesos realitzarenr la majoria de les contribucions bàsiques a la història de l'anàlisi volumètrica. Alguns treballs pioners foren realitzats per Henri Descroizilles, però el treball posterior de Gay-Lussac fou encara més influent. Encara que el terme literal francès s'utilitzava al voltant de 1800, el concepte de valoració passava a la pràctica química general a partir del mètode proposat per Gay-Lussac per estimar la puresa de l'argent.
El 1824, Gay-Lussac estengué els mètodes anteriors per a l'estimació d'hipoclorit amb solució d'índigo. Més tard, millorà el mètode mitjançant l'ús de solucions estàndard de certs agents reductors: òxid arseniós, nitrat de mercuri(II) i ferrocianur de potassi. El seu article de 1824 és important, ja que conté el primer ús dels termes ''[[pipeta]]'' i [[Bureta|''bureta'']] pels aparells que s'han convertit en estàndard en aquesta tècnica analítica. La bureta de Gay-Lussac fou una millora de la de Descroizilles i Welter. La pipeta de Gay-Lussac tenia essencialment la forma actual, però la bureta era un tub de vidre graduat amb un braç lateral que l'unia per la part inferior i permetia omplir ràpidament el braç graduat. En un article publicat el 1828, Gay-Lussac també utilitza un matràs volumètric d'un litre. En aquest article introdueix el concepte de normalitat, com la concentració d'una dissolució estàndard de l00 grams d'àcid sulfúric diluït a un litre. El 1829 publicà un mètode per a la determinació del [[Bòrax|bórax]]. Fins i tot va dur a terme una correcció d'indicadors, mesurant la quantitat d'àcid necessari per canviar el color de la mateixa quantitat d'indicador que s'havia utilitzat en la valoració. El 1832 introduí un mètode volumètric d'estimació de l'[[Argent (element)|argent]], molt més precís que el mètode centenari de la copel·lació. Proposà dos procediments paral·lels per a aquest mètode, un gravimètric, el més precís, i un volumètric, que tenia l'avantatge de la simplicitat. El principi d'ambdós mètodes era la precipitació del [[clorur d'argent]]. Era característica de les solucions estàndard de Gay-Lussac que només es podien utilitzar per a anàlisis específiques i per a pesos donats d'una mostra, ja que la concentració de les seves solucions no tenia cap base química relacionada amb pesos equivalents. Mentre que Gay-Lussac ha de rebre crèdit per demostrar que l'anàlisi volumètrica sigui convenient, ràpida i precisa, l'establiment d'un sistema general d'anàlisi volumètric hauria d'esperar fins als èxits de Fredrik Mohr en la propera generació de químics.
== Referències ==
| |||