Josep Olesti Trilles: diferència entre les revisions

Fill de Carles Olesti i de Francesca Trilles, tots dos de [[l'Aleixar]] i desplaçats a Reus immediatament després del seu casament, va escolaritzar-se als 6 anys al [[Centre Catòlic (Reus)|Centre Catòlic]] i va fer batxillerat als "Padres", els [[Germans de la Sagrada Família]], un conegut centre d'ensenyament a Reus destruït el [[1936]]. El [[1918]] va entrar a treballar a Cal Gili, una empresa de begudes, de la qual amb els anys n'arribà a ser gerent, mentre perfeccionava estudis de cultura general i de comptabilitat a diverses acadèmies. L'entrada al món laboral coincideix amb l'inici de la seva sensibilització política i nacionalista. Militant, seguint la tradició familiar, del [[Foment Nacionalista Republicà]], organització que el [[1931]] es va integrar a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], va ser tresorer d'aquesta entitat el [[1932]] i membre del comitè polític de les joventuts locals. Va ser també un actiu sardanista i excursionista. El [[1933]] va entrar a la junta del Sindicat d'Iniciatives, una entitat local de promoció de la ciutat, i el [[1934]] i [[1935]] era president de la Secció Excursionista del [[Centre de Lectura]]. Va col·laborar activament al periòdic ''[[Foment]]'' i va formar part des de molt jove, de la "Colla del Nap", un grup d'estudiants inquiets per la cultura i d'idees progressistes, format al recer del Centre de Lectura. La colla, que es reunia en bars i cafès reusencs, als inicis de la [[Segona República Espanyola|República]], es va constituir en Agrupació Cultural, quan va redactar uns estatuts. Va ser un dels principals col·laboradors del ''[[Butlletí d'assaigs de l'Agrupació Cultural]]'' que editava el grup, primer mecanografiat i tirat a ciclostil, i després imprès i quan aquest grup, cap al [[1933]] es van fusionar amb la "Penya Nyic-Nyic" per a constituir l'Associació Cultural va seguir col·laborant en el butlletí de la nova entitat, ''[[Estudis: revista de l'Associació Cultural|Estudis]]'', que publicava tota mena de temes, culturals, científics, polítics, socials i recreatius. El [[1936]] van cridar la seva lleva per a la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], i va participar en accions a les serres [[Serra de Pàndols|de Pàndols]] i [[Serra de Cavalls|de Cavalls]], durant la [[Batalla de l'Ebre]]. Després de la guerra es va allunyar de tota activitat política i es va dedicar a la seva professió. A la postguerra, va ser membre del consell i president de la Mútua Reddis, de la Junta de Museus de Reus i de la Cambra de Comerç i Indústria. Col·laborà al ''[[Setmanari Reus]]'' amb apunts i notes anecdòtiques de personatges i carrers de Reus.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Anguera |nom=Pere |títol=Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca |pàgines=275-278 |lloc=Reus |editorial=Associació d'Estudis Reusencs |any=1999 |isbn=8492176180}}</ref> Va publicar una ''Història del monument al general Prim'' en col·laboració amb [[Domènec Solé Gasull|Domènec Solé]],<ref>{{ref-web |cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2123005~S23*cat |consulta=23-VII-2018 |títol=Història del monument al general Prim |obra=CCUC}}</ref> un opuscle titulat ''La imatgeria religiosa als carrers de Reus''<ref>{{ref-web |cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2059986~S23*cat |consulta=23-VII-2018 |títol=La imatgeria religiosa als carrers de Reus |obra=CCUC}}</ref> i va deixar inèdites unes cròniques amb força càrrega sentimental sobre el [[Carrer Alt del Carme|carrer del Carme]] de Reus. Però la seva obra més important és, segons l'historiador reusenc [[Pere Anguera]], el ''Diccionari biogràfic de reusencs'', editat per l'Ajuntament de Reus en dos volums el [[1991]] i [[1992]]. Coincidint amb l'inici de la transició es va jubilar i es va oferir com a auxiliar a l'[[Arxiu Municipal de Reus|Arxiu Municipal]], que aleshores estava sota la direcció de [[Salvador Vilaseca]], i va convertir l'hemeroteca municipal en el seu lloc de treball preferit. Va fer un buidatge sistemàtic de tota la premsa guardada cercant notes biogràfiques de personatges locals, mentre ordenava i organitzava els fons hemerotecari, comprovant i anotant les llacunes de cada sèrie. Aquest treball acumulatiu va ser completat amb la recerca als registres de les dates de naixement i mort, els noms i els oficis dels progenitors i del domicili familiar. En cas de personatges vius o de família coneguda, Olesti va afegir les notícies obtingudes de forma oral o epistolar. A més, Olesti va consultar també un ampli ventall d'obres generals i els escassos i poc exhaustius diccionaris biogràfics d'àmbit restringit, i repertoris diversos, com ara el ''Manual del librero hispano-americano'' d'[[Antoni Palau i Dulcet]]. Aquest diccionari, segons Anguera, té un triple interès: per la quantitat de noms recollits, per la riquesa de la informació i per la diversitat d'actuacions dels biografiats. Recull més de 1.300 biografies d'una gran diversitat de personatges, des del [[segle IX]] al [[segle XX]]. El llibre de Josep Olesti conté les dades per a reconstruir una societat plural, dinàmica i oberta. Hi ha eclesiàstics en la justa mesura, militars, i professionals de diversa mena, industrials i oficinistes, empresaris, polítics, treballadors manuals i literats, gent de les més diverses ideologies i de tots els estaments i classes socials.<ref name=":0" />