Rafelbunyol: diferència entre les revisions

Fundada en 1862 per Ramón Llopis Rivera, continua el treball el seu fill (Ramón Llopis Fenollosa) i després els seus néts, Ramón Llopis Hernándiz i el mestre José María Llopis Hernándiz. En 1940 la banda ja comptava amb 50 músics i en 1975 formava part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). En [[1976]], de mà del director de la banda Jesús Juan Oriola, la banda es va presentar a l'II i III Certamen Provincial de Bandes Civils, moment en el qual la banda estava conformada per 44 membres i 52 educands, dels quals solament 15 tenien instrument. En l'estiu de [[1977]] la Banda va realitzar una gira de cercaviles i concerts a Galícia i va participar en l'IV Concurs Provincial de Bandes Civils, celebrat a [[Foios]], on va obtenir el Tercer Premi. L'any següent la banda va participar en el Certamen Musical de Bandes de Música celebrat a la [[Plaça de torosBous de València]], on va obtenir el Quart Premi. El 14 de setembre de [[1981]] es va realitzar l'III Festival de Bandes de Música a Rafelbunyol, patrocinat per l'Ajuntament. El 9 d'Octubre de [[1982]] va participar en el Festival de Bandes de Música de la Comarca del Camp de Morvedre i el 8 de setembre de [[1985]] es va celebrar de nou el Festival de Bandes a la Plaça de la Puríssima de Rafelbunyol, en el qual van participar les bandes de [[Alfara del Patriarca|Alfara]], [[Nàquera]], [[Faura]] i Rafelbunyol.<ref>{{Ref-web|url=http://www.primitivarafelbunyol.com/societat/historia/|títol=Societat Musical La Primitiva|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

En l'actualitat la Societat està presidida per Jesús Castellar Garcerá i compta amb 600 socis, 350 alumnes i 33 professors, i està dirigida per Jesús Orón García. Des de [[2003]] dirigeix la [[Banda simfònica|Banda Simfònica]] Ángel Martínez Escutia.​ A més, compta amb diverses agrupacions més, com són la Banda Juvenil, la Banda Infantil, l'Orquestra de Corda, l’Ensemble de metalls, el Cor de la Societat i diversos Grups de CàmeraCambra.

1945: Premi [[Cifesa|CIFESA]]

1982: Segon Premi Segona Secció en el Certamen de la Exma. [[Diputació de València|Diputació Provincial de València]]

1989: Segon Premi Segona Secció en el Certamen de la [[Diputació de València|Diputació Provincial de València]]

1996: Segon Premi Segona Secció en el [[Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València]] i Tercer Premio Certamen del Real Club Nàutic de València

2004: Primer Premi i Esment d'Honor de la Secció Tercera en el [[Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València]]

2010: Primer Premi Primera Secció en el [[Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea]]

2017: Primer Premio Secció Primera en el [[Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València|131 Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València"]]

Inaugurat el 14 de març de [[2011]]. Té capacitat per més de 420 persones, repartides en 300 localitats en la platea i un amfiteatre de 120 localitats. L'escenari compta amb una capacitat per a agrupacions de més de 100 músics i a més compta amb panells mòbils especials per a la realització de concerts de càmeracambra. A més, en el seu interior compta amb aules per al reforç i, a causa de la proximitat de la Casa de la Música (edifici adjacent), també disposa de les seves aules. En aquest edifici es realitzen de manera periòdica concerts i recitals.<ref>{{Ref-web|url=http://primitivarafelbunyol.com/lauditori/|títol="La Primitiva" de Rafelbunyol|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

* '''[[Sant AntonioAntoni Abad]]''': Se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener amb actes tradicionals com la "plantada de la foguera de Sant Antoni" (plantà de la foguera a Sant Antoni), "cremà de la foguera", "focs d'artifici" (''coetà'') i el sopar popular. L'endemà es procedeix a la benedicció dels animals.

* '''Festes patronals:''' Se celebren en honor dels [[Abdó i Senén|Sants de la Pedra]] i [[Mare de Déu dels Miracles|Verge del Miracle]] el segon diumenge de setembre.​ A partir de l'any [[1979]] el cap de setmana previ se celebra també la Festivitat de la [[Immaculada Concepció|Inmaculada Concepció]], en la qual participen les clavarieses de la Verge ("Filles de Maria"), les quals substitueixen els actes anteriorment realitzats per la Reina de les Festes i la seua Cort d'Honor, i que cessen en [[1977]].

* '''Festes populars:''' Se celebren a inicis de setembre, coincidint amb la celebració de les festes patronals. Fins a [[1983]] mancaven d'un programa tancat, i era una associació juvenil del municipi la que s'encarregava d'organitzar-la, no obstant això, a partir de [[1983]] es municipalitza l'organització de les mateixes i adquireix un aspecte semblant a l'actual: Dia dels majors, Nit de la Paella Valenciana, Dia del xiquetXiquet, Sopar popular i Nit del Ball de Disfresses.

* '''Falles:''' Existeix una Comissió Fallera, "El Tabalet", que s'encarrega d'organitzar la festa des de [[1993]]. L'any 2018 s'ha celebrat el 25 aniversari d'aquesta comissió.

* '''Setmana Santa:''' La ConfrariaCofraria del Crist de la Caritat és una germanor que va possessionar per primera vegada en [[1987]] i que actualment realitza els seus actes en la localitat.

* '''[[Abdó i Senent|Sants Abdó i Senent:]]''' El 30 de juliol se celebra la festivitat en honor dels patrons del poble, popularment coneguts com els "Sants de la pedra". Aquests sants d'origen persa van ser adoptats per l'Església d'Occident, i en l'àmbit valencià són venerats com els patrons de l'agricultura, ja que es creu que aquests protegeixen els cultius i els camps de la pedregà i altres catàstrofes mediambientals, d'ací el seu nom popular. El seu patronat deriva de l'enorme importància que va tenir l'agricultura per a l'economia de la localitat.

* '''[[Mare de Déu dels Miracles|Verge del Miracle:]]''' El 19 d'abril se celebra la festivitat en honor de la patrona. Va ser proclamada en [[1953]] patrona de Rafebunyol de mans del Papa [[Pius XII|Pius XI]]I. La devoció a aquesta verge va ser introduïda per En Manuel Eixarch, senyor de Rafelbunyol i casat amb la seua neboda, de cognom Corella, senyors de [[Cocentaina]], d'on és patrona aquesta vergeVerge i on es documenta que es va produir el miracle del que rep el nom, que segons el sacerdot Onofre Satorre, quan acabava d'oficiar la missa va alçar la vista i va veure com la verge del quadre vessava el que semblaven 27 llàgrimes de sang.<ref name=":6" />​