Rafelbunyol: diferència entre les revisions

* '''Estació de metro de Rafelbunyol:''' El 16 de gener de [[1885]] es constitueix la Societat Valenciana de Tramvies (SVT) i ferrocarrils econòmics, presidida pel marquès de Colominas. En [[1889]] es projecta aquesta societat construir una via fèrria, que enllacés la capital amb el port del [[El Grau de València|Grau de València]] a [[Bétera]] i Rafelbunyol, considerant la seua prolongació fins a [[Aragó]] en temps posteriors. L'estesa fèrria d'un ferrocarril econòmic a Rafelbunyol, és projectà per tal d'atendre el nombrós tràfic de mercaderies i viatgers. Mercaderies que circulaven gràcies al comerç exportador des de l'horta al port del Grau i que amb la nova estesa el seu comerç adquirirí major rapidesa i economia, permetent alhora que els trens facilitaren l'entrada de peix a preu més econòmic de la costa a l'Interior. En segon lloc, buscava atendre el nombrós tràfic de viatgers i sobretot estiuejants que provinents de la capital tenien un segon habitatge en aquesta població (ex. La família Climent). Una vegada construït el trajecte fins a Rafelbunyol i inaugurada la seua estació, el 18 de novembre de [[1893]], es creà una nova localització de l'espai industrial al voltant d'aquest, vinculada estretament a la cerca de major benefici. En l'actualitat l'estesa ferroviària ha passat a pertànyer a la [[Generalitat Valenciana]] amb el nom de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]]. El complex que forma l'estació del ferrocarril està compost per tres edificis de planta exempta, un ferrocarril, dues vies i dues andanes. En el nucli de l'estació existeixen dos edificis situats en paral·lel a les vies; l'edifici de l'estació o de viatgers i l'edifici magatzem o moll de mercaderies, tots dos van ser reformats per l'empresa [[COMSA Rail Transport|COMSA]] en [[1995]]. El primer presenta una planta exempta rectangular amb una empremta dasicistaclasicista i una unitat estilística quant als edificis situats en el mateix recorregut. Presenta un alçat d'una sola planta i coberta a quatre vessants amb teula denominada moruna. Els seus murs presenten un revoco i una mà de pintura amb l'alternança de beix i marró teula. Presenta un sòcol que envolta els seus paraments exteriors, i façanes principals a dues cares la que mira a l'estació i la situada posteriorment que mira al carrer. En la façana a l'andana es va col·locar una placa ceràmica amb la següent llegenda "Primer centenari del trenet. El divendres 18 de novembre de 1893, dijous 18 de novembre de 1993". Les façanes laterals presenten una ordenació unitària amb les principals mitjançant les pilastres, impostes i sòcol del que sorgeix la seua única obertura allindat i enreixat que també apareix reassetjat per la motllura de mig punt. L'interior està disposat en dues dependències diferents separades per un envà, a la dreta com s'aprecia en el plànol estan situades les dependències dels treballadors (taquilles, salita, sala del cap d'estació) a l'esquerra mirant des de les vies es troba la sala de viatgers o d'espera, planta que serveix de comunicació i corredor de les dues portes de l'edifici. El segon edifici es troba situat de forma exempta al costat del primer i presenta una planta rectangular de menors dimensions. Està destinat a magatzem (moll de mercaderies). Enfront de tots dos edificis se situa l'andana principal el segon presenta una marquesina i permet l'accés a la segona via.