|
== Història ==
Molt després de la caiguda de l'[[Antiga Roma|Imperi Romà Occidental]], cada regió europea tenia la seva pròpia manera d'estimar el valor d'una lliura, i van sorgir nombroses unitats de massa també anomenades ''lliura''. La lliura llatina equivalia a 273 grams. Com a unitat monetària de compte, però, s'usava la lliura grega, de 3.274 grams. Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins a un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou ''as'' (vegeu ''[[As romà]]'').
[[Carlemany]], que pretenia ser hereu de la tradició imperial romana, va impulsar un conjunt d’actuacionsd'actuacions de caràcter recuperador que s’has'ha conegut com [[Renaixement carolingi]], així es va poder reconstruir el [[Unitats de mesura romanes|sistema de pesos romà]] a partir d’unad'una [[unça]] romana ben conservada de 27,425 g, sobre la que va fer pivotar el seu sistema de pesos:
*Per una banda, l’anomenadal'anomenada [[lliura romana]] de 12 unces, amb un pes actual de 329,1 g que es va usar sobretot pel pesatge de bens.
*I per l’altral'altra, [[lliura de carolíngia]] de 16 unces, actualment 434,8 g, que va ser destinada especialment a la producció monetària. D’aquestaD'aquesta lliura es varen obtenir 240 diners d’argentd'argent en total, i es va ajustar el valor anterior del [[sou (moneda)|sou]] de 22 a 20 la lliura, amb la qual cosa es va establir un [[sistema monetari carolingi|sistema monetari]] que tenia una relació d’equivalènciesd'equivalències basat en 1 lliura = 20 sous = 240 diners, relació que s’has'ha mantingut inalterada en els [[sistemes monetaris de tradició carolíngia]] i en la [[comptabilitat]] fins a la implantació del [[sistema mètric decimal]].<ref> {{ref-publicació |cognom= Capobianchi |nom= V. |enllaçautor= |article= ''Les Caroli Pondus conservés en Italie'' |url= http://www.persee.fr/doc/mefr_0223-4874_1900_num_20_1_6210 lire en ligne|format= pdf |llengua= francès|consulta= 24 juliol 2018|publicació= Mélanges d'archéologie et d'histoire |editorial= |lloc= |volum= 20|exemplar= |data= |mes= |any= 1900 |pàgina= |pàgines= 43-77|issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
Tanmateix la pretensió unificadora carolíngia no es va poder mantenir en el temps, y be fos per la incapacitat de reproduir perfectament el pes exacte o per tendències conservadores de sistemes anteriors o be per interessos més o menys especulatius, els pesos tornaren a divergir al llarg de l'[[edat mitjana]], i a més, en la majoria de llocs, la mesura de referència per a la producció monetària, no en la comptabilitat, va passar a ser el [[marc (mesura)|marc]].
Durant molt temps va haver-hi confusions en pesar una mercaderia amb diferents unitats denominades lliura. Per acabar amb el problema, [[Antoine Lavoisier]] va proposar substituir les lliures i altres antigues unitats a tota Europa pel [[gram]], els seus múltiples i submúltiples.
Per acabar amb el problema, [[Antoine Lavoisier]] va proposar substituir les lliures i altres antigues unitats a tota Europa pel [[gram]], els seus múltiples i submúltiples. Amb el pas del temps, totes les nacions europees van abandonar l'ús de la lliura per substituir-la pel quilogram, excepte els països anglosaxons, les quals encara l'usen, i algunes altres amb influència d'aquests països, com [[Puerto Rico]] o [[Panamà]].
Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins a un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou ''as'' (vegeu ''[[As romà]]'').
== Lliures en ús ==
|
