| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758
}}
Els '''manatismanatís''' (''Trichechus'') són un [[gènere (biologia)|gènere]] de grans [[mamífers]] aquàtics. Junt amb els [[dugong]]s formen l'ordre dels [[sirenis]], però en difereixen en la forma del crani i la forma de la cua. Les cues dels manatís són en forma de paleta, mentre que les dels dugongs són en forma de forca. L'ordre dels sirenis és germà de l'ordre dels [[proboscidis]] i, per tant, els elefants són el grup d'animals més proper als manatís.<ref name="Doming94" />
El manatí és [[herbívor]] i passa la major part del temps pasturant en aigües poc profundes. Els manatís habiten les àrees costaneres poc profundes i els [[Manglar|manglars]] i [[Marjal|marjals]] de [[Nord-amèrica]], [[Amèrica Central|Centreamèrica]] i [[Sud-amèrica]], així com el [[Carib]].
Línia 14:
== Sistemàtica ==
Els manatís comprenen tres de les quatre espècies vives de [[sireni]]s. La quarta n'és el [[dugong]] de l'hemisferi est. Es creu que els sirenis van evolucionar a partir de mamífers terrestres de quatre potes fa uns 60 milions d'anys, senti en són els parents vius més estrets els proboscidis i els [[hiracoïdeu]]s.<ref name="Doming94">Domning, D.P., 1994, Paleontology and evolution of sirenians: Status of knowledge and research needs, in ''Proceeding of the 1st International Manatee and Dugong Research Conference'', Gainesville, Florida, 1–5)</ref>
== Conservació ==
Les tres espècies de manatís són considerades com vulnerables per la UICN. Tot i que no tenen depredadors naturals, l'expansió humana ha reduït el seu hàbitat natural a les zones costaneres i molts manatís resulten ferits per les hèlixs dels motors foraborda. D'altra banda, els manatís sovint ingereixen aparells de pesca (garfis, pesos metàl·lics, etc.) quan s'alimenten i poden arribar a col·lapsar el seu sistema digestiu.
