Les tires d'escaiolade guix convencionals estan impregnades amb [[sulfat de calci|escaiolasulfat de Paríscalci,]] que s'endureix en assecar-se alliberant calor. Al contrari que el morter i el ciment, l'escaiola roman força tova després de posar-la i es pot manipular fàcilment. L'escaiolaEl modernaguix utilitzaque es fa servir actualment en medicina incorpora tires de [[fibra de vidre]] de diferents amplades que s'endureix també amb una reacció exotèrmica deguda a la polimerització (com en el cas de les tires d'escaiola clàssiques).
L'escaiolaEl motlle també es fapot fer també deamb [[resina (plàstic)|resina]] (termo plàstica de polipropilè de baixa temperatura). Aquest darrer material és ràdio-transparent, més lleuger i més resistent a l'aigua que l'escaiola tradicional.▼
L'escaiola convencional és fàcil de modelar, permetent uns reforços d'immobilització externs molt més còmodes i sens dubte més precisos.
▲L'escaiola es fa també de [[resina (plàstic)|resina]] (termo plàstica de polipropilè de baixa temperatura). Aquest darrer material és ràdio-transparent, més lleuger i més resistent a l'aigua que l'escaiola tradicional.
== Complicacions ==
Una escaiola mal implementada no solament pot no ser eficaç per a la lesió, sinó que si està massa forta, hi ha el risc de [[PU]] o [[síndrome compartimental]].
Cada dia s'utilitza menys l'escaiola per curar un [[esquinç]]. Es prefereix una [[fèrula]], ja que evita una "fusió" dels músculs i permet una millor rehabilitació. No obstant això, es recomana "escaiolar" per als esquinços de grau 3 (o esquinç greu).
