Idea: diferència entre les revisions

Les idees en filosofia equivalen a l'essència del [[coneixement]]. El terme neix amb [[Plató]] i la seva divisió del món entre el món sensible (''visible'', en diu Plató) i el món de les idees, allò que és autènticament real. Així, les idees són, per a Plató, l'autèntica realitat que el món visible o sensible (l'anomena així perquè es copsa pels sentits, en oposició al món de les idees o intel·ligible perquè es copsa per la ment) es limita a copiar. Així, en la perspectiva platònica, de la mateixa manera que, per exemple, una casa física és la realització (imperfecta) dels plànols ideats en la ment de l'arquitecte, el conjunt del món físic és possible perquè realitza les idees perfectes de les entitats matemàtiques (quadrats, cercles, esferes, nombres…) i llurs relacions. [[Aristòtil]], en canvi, dónadona més rellevància a la noció d'idea com a forma. Tot el que existeix és una composició de [[matèria]] i [[Forma geomètrica|forma]], i aquesta és una relació indissociable: no pot existir cap matèria que no tingui una determinada forma (o contingui una determinada informació), de la mateixa manera que no es pot donar cap ''forma que no ho sigui d'alguna matèria.'' Aquesta és la concepció coneguda com a ''[[hilemorfisme]]''. A diferència de Plató, doncs, no creu que puguin existir idees o formes "separades". Mentre que Plató defensa un [[dualisme]] [[ontologia|ontològic]] (dos mons diferents i separats, com si existissin les idees separades de les coses), Aristòtil pensa que les formes o idees no poden tenir existència separada. En el pensament [[cristianisme|cristià]], es va imposar la perspectiva platònica i alguns autors, com [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]], per exemple, van estendre la teoria de Plató considerant que les idees serien com els continguts de la ment divina i el món físic (creat per Déu) seria la seva concreció. La filosofia escolàstica va anomenar aquestes idees de la ment divina ''idees exemplars''.