Intel·lectual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula ocupació}}
Un '''intel·lectual''' és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del [[pensament]] i l'anàlisi del seu entorn amb la raó. Històricament s'ha assimilat a vegades a filòsof o persona dedicada a les [[humanitats]], tot i que el terme té un component polític absent en els altres dos, especialment a partir del [[Cas Dreyfus]]. L'intel·lectual s'expressa amb escrits, sigui en forma d'[[assaig (literatura)|assaig]] o article a la premsa, conferències i similars i denota més comprensió que la mitjana sobre els esdeveniments, fruit de la seva [[cultura]]. Pot estar lligat al món universitari. Se li atribueix certa autoritat.<ref>''The New Fontana dictionary of Modern Thought''. Third Ed. A. Bullock & S. Trombley, Eds. (1999) p. 433.</ref><ref>Jennings, Jeremy i Kemp-Welch, Tony. "The Century of the Intellectual: From Dreyfus to Salman Rushdie", ''Intellectuals in Politics'', Routledge: New York (1997) p. 1.</ref>
 
Erasme de Rotterdam és considerat una persona amb característiques similars a l'intel·lectual modern.{{sfn|Fuster|2002|p=23}} L'intel·lectual modern naix de la [[societat burgesa]] del [[Renaixement]] però no és conformista, malgrat el que diuen els [[marxistes]].{{sfn|Fuster|2002|p=25}}
 
Joan Fuster defèn que l'intel·lectual deu ser lliure per a ser-lo. Així que no ha de ser un defensor incondicional d'un bàndol i alhora que un neutralisme suposen una impostura.{{sfn|Fuster|2002}}
 
Durant l'[[Edat Mitjana]], els escriptors es caracteritzaven per ser servidors d'una ideologia, cosa que contrasta amb la independència de l'intel·lectual.{{sfn|Fuster|2002|p=24}}
 
Erasme de Rotterdam és considerat una persona amb característiques similars a l'intel·lectual modern.{{sfn|Fuster|2002|p=2324}}3}} L'intel·lectual modern naix de la [[societat burgesa]] del [[Renaixement]] però no és conformista, malgrat el que diuen els [[marxistes]].{{sfn|Fuster|2002|p=25}} El segle XIX els intel·lectuals guadien de més llibertat que en els segles anteriors: la primera coacció eren les institucions religioses com l'[[Església Catòlica]] i més tard dels límits legals.{{sfn|Fuster|2002|p=24}}
 
== Referències ==