Climent X: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Passió - Canviant enllaç(os) per Passió de Jesús
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula persona
| nom = Climent X
| imatge = Clement X.jpg
|nom_naixement = Emilio Bonaventura Altieri
|data_naixement = {{Data naixement|1590|07|13}}
|lloc_naixement = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
|data_defuncio = {{Data defunció i edat|1676|7|22|1590|07|13}}
|lloc_defuncio = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
| causa_defuncio =
| sepultura = [[Sant Pere del Vaticà|Basílica de [[Sant Pere del Vaticà]]
| religio = [[Catolicisme]]
| educacio = [[Doctor (títol)|Doctor]] en [[dret]]
Línia 40:
'''Climent X''' ([[Roma]], [[13 de juliol]] de [[1590]] - [[Roma]], [[22 de juliol]] de [[1676]]), nascut '''Emilio Bonaventura Altieri''', va ser escollit [[Papa]] el [[1670]] amb vuitanta anys. La seva carrera eclesiàstica es va repartir entre [[Polònia]] i Itàlia. Durant el seu pontificat, va canonitzar cinc persones, va regular el tractament de les relíquies i va millorar l'ornamentació de Roma.
 
== Biografia Joventut==
Emilio Bonaventura Altieri va néixer a [[Roma]] el 13 de juliol de [[1590]] en una antiga família noble romana. Els [[Família Altieri|Altieri]], de fet, van presumir en el moment de 600sis anyssegles de presència ininterrompuda a la ciutat. L'any 983 un tal Marc Altieri havia jugat el paper de majordom de l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi|Otto III]]. En temps més recents, la família s'havia aliat de vegades amb els [[Família Colonna|Colonna]] i els [[Orsini]]. Durant pontificats anteriors, la família Altieri havia rebut diverses tasques i assignació de missions delicades importants. <br />
El pare era Emilio Lorenzo Altieri; la mare era Vittoria Delfini, noble [[Venècia|veneciana]]. Emili era el tercer de sis fills. Va ser batejat a la [[basílica de SanSant Marco Evangelista al CampidoglioMarc|basílica de Sant Marc Evangelista]] .
 
Va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Roma La Sapienza|Universitat de Roma ''La Sapienza'']], [[Doctor (títol)|doctorant]]-se el [[1611]] ''in [[utroque iure]]''. Després va començar una prometedora carrera a l'advocacia. En els anys següents, va decidir dedicar-se a la carrera eclesiàstica, també estimulada pels exemples que havia observat en la família. Aquesta decisió va tenir una proporció significativa de l'ambient de la cort de [[Ludovico Ludovisi]].<ref name="Dizionario Biografico">{{Ref-llibre |cognom= Osbat |nom= Luciano |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= | editor= Istituto dell'Enciclopedia italiana|títol= Dizionario biografico degli italiani - CLEMENTE X |url= http://www.treccani.it/enciclopedia/papa-clemente-x_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/|format= | consulta= 9 d'abril de 2016|llengua= italià|edició= | editorial= |lloc= |data= |any= 19821982|mes= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Emilio Altieri va ser [[orde sacerdotal|ordenat]] [[prevere (catolicisme)|sacerdot]] el 6 d'abril de [[1624]].<ref name="Dizionario Biografico"/> El mateix any el papa [[Urbà VIII]] el va nomenar auditor enviant-lo a [[Polònia]], on va estar al servei del [[nunci apostòlic]] Giambattista Lancellotti fins al [[1627]]. Al seu retorn, el Papa el va nomenar [[bisbat de Camerino|bisbe de Camerino]]. El [[1630]] Altieri va celebrar el sínode diocesà (els actes van ser publicats l'any següent (''Constitutiones et decreta edita et promulgata in synodo diocesana Camerinensi...'', Macerata 1631).
 
Altieri va rebre noves assignacions del Papa: entre 1633-634 va ser vicari de la [[Santa Casa de Loreto]], el 1636 va ser enviat a [[Ravenna]] per a organitzar les operacions de rescat a la població afectada per la inundació del [[Po di Primaro]]. El [[1641]] va ser nomenat governador de [[Macerata]].<ref name="Dizionario Biografico"/> Va ser [[nunci apostòlic]] al [[Regne de Nàpols]]. Va romandre a la capital napolitana durant vuit anys. Durant aquest període testimoni de la revolta liderada per [[Masaniello]].
 
Se li va oferir un títol de [[cardenal]], però va renunciar en favor del seu germà Giambattista (juliol de 1643).
Línia 58:
* 29 de novembre de 1627<ref name="Dizionario Biografico"/> - 29 abril 1670: és el [[bisbat de Camerino|bisbe de Camerino]];
* [[Visitador Apostòlic]] (aquesta assignació no va ser efectiva per l'esclat de la [[Guerra de Castro]]);
* 10 de desembre de 1633 governador de [[Loreto (Ancona)]] ;
* 4 juny 1636: president de la Romagna ''ad interim'';
* 22 de gener a 7 d'octubre de 1641: governador de les [[Marques]];<ref>Títol que correspon al governador de [[Macerata]].</ref>
Línia 71:
== El conclave del 1669-1670 ==
{{principal|Conclave de 1669-1670}}
ClimentEl Cardenal XAltieri va ser elegit [[Papa]] el 29 d'abril de [[1670]] al [[Palau apostòlic]]. L'11 de maig va ser [[coronació papal|coronat]] pel cardenal [[Francesco Maidalchini]]. Va prendre el [[nom papal|nom]] del seu predecessor, [[Climent IX]]. En el moment de l'elecció tenia 79 anys i 9 mesos. Després d'ell, cap Papapapa va ser triat a una edat tan avançada.
 
Van participar en la fase final del conclave, que va començar el 20 de desembre de 1669, 59 cardenals, 56 dels quals van expressar la seva preferència pel cardenal Altieri. L'elecció va arribar a la quarantena segona votació. De quatre mesos de duració, va ser el conclave més llarg mai no realitzat (a excepció del de [[conclave de 1314-1316|1314-1316]] que va triar a [[Joan XXII]]).
Línia 77:
== El pontificat ==
=== Les relacions amb les institucions de l'Església ===
El 19 de maig de [[1670]] Climent X suprimí el [[títol cardenalici]] de [[San Salvatore in Lauro (diaconia)|Sant Salvatore in Lauro]], i el va transferir al de [[San Bernardo alle Terme Diocleziane (títol cardinalici)|San Bernardo alle Terme Diocleziane]].
 
Climent X va confirmar els privilegis ja assignats als següents ordres:<ref>Giuseppe de Novaes, ''Elementi della Storia De'Sommi Pontefici da San Pietro sino al felicemente regnante Pio Papa VII'', Roma, 1822, pp. 211 e segg.</ref> [[orde de Calatrava|Calatrava]] (2 de març de 1670) i els [[Orde de Frares Menors|Frares Menors Observants]] a [[Terra Santa]] (11 de juny de 1670).
Línia 84:
 
; Concessions pontifícies
El Papa va confirmar les exempcions concedides al [[Col·legi Germanicohongarès|Col·legi Alemany]] de Roma (14 de gener de 1671); va confirmar les concessions atorgades pels seus predecessors a la [[Confraria del Cordó]] (breu ''Dudum Felicis'' del 13 de juliol 1673); atorgà protecció especial a la [[Orde de Nostra Senyora de la Caritat|Unió de Nostra Senyora de la Caritat]] (1674); i finalment, va confirmar les constitucions de les [[Teatines de la Immaculada Concepció|germanes teatines]] (ja aprovades pel seu predecessor [[Gregori XVI]]).
 
=== Les decisions en matèria litúrgica ===
Climent X va instituir la festa dels [[àngel de la guarda|Àngels de la Guarda]], que se celebra cada segon dia del mes d'octubre.
 
Amb la [[constitució apostòlica]] ''Superna magni patrisfamilias'' (21 de juny de 1670), el Papa va confirmar una pràctica de llarga data pel que fa a la [[penitència|confessió]]: l'obligació de la confessió anual al rector es considera complert fins i tot quan no hi ha confessió aprovada regular o secular.<ref>Michele Mancino, ''Licentia confitendi. Selezione e controllo dei confessori a Napoli in età moderna'', Ed. di Storia e Letteratura, 2000, p. 210.</ref> No obstant això, cal el permís d'un bisbe local.
 
En [[1671]], a petició de la reina espanyola [[Maria Anna del Palatinat-Neuburg|Maria Anna]], el Papa va estendre a tota la nació espanyola la celebració litúrgica del [[Santíssim [[Nom de Maria]] (17 de setembre).
 
El 13 de gener de [[1672]] el pontífex havia publicat una decisió respecte a les [[relíquia|relíquies]] (''Ex commissae nobis coelitus''). En un intent per regular d'una vegada una matèria complexa i irregular, confià al [[cardenal vicari]], [[Gaspare Carpegna]], la tasca d'extracció i les relíquies. També va confirmar que el tràfic de relíquies està prohibit, sota pena d'[[excomunió]]. Aquesta mesura es considera com l'acte fundador de la "Custòdia de les Santes Relíquies i cementiris".<ref>{{ref-web| url= http://www.beniculturali.it/mibac/export/MiBAC/sito-MiBAC/Contenuti/MibacUnif/Eventi/visualizza_asset.html_1100916381.html | títol= Archeologia in Vallicelliana | consulta=9 d'abril de 2016|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= | editor= }}</ref>
 
Amb el [[breu apostòlic|breu]] ''Alias a Congregatione'' del 19 d'agost de [[1672]] va permetre que els Canònics[[canonges regulars]] i els Ermitans de Sant Agustí per celebrar el culte dels sants [[Sant Posidi|Posidi]] i [[Alipi de Tagaste|Alipi]] .<ref>{{ref-web|url= http://www.santiebeati.it/dettaglio/66110| títol= Sant' Alipio di Tagaste | consulta=9 d'abril de 2016=}}</ref>
 
En [[1674]] el Papa va reconèixer la creixent devoció a la [[Mare de Déu del Carme]] i va decidir estendre el seu dia de festa (16 de juliol) al sud d'Itàlia, a Espanya i les seves colònies. En [[1675]] la festa es va ampliar a Àustria.<ref>{{ref-web|url= http://carmelitani.info/citoc/citoc/luglio_settembre%202005/ital.citoc_luglio_settembre_2005_focus%201.htm| títol= La celebrazione della festa di B. Vergine Maria del Monte Carmelo nel mondo d’oggi | consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
 
En [[1676]] es va concedir a la [[diòcesi de Freising]] ([[Baviera]]) el dret a celebrar una festa especial en honor de la [[Santa Espina (relíquia)|Santa Espina]] el dilluns següent al diumenge de [[Passiódiumenge de Jesús|Passió]]<ref>{{ref-web|url= http://ec.aciprensa.com/wiki/Fiesta_de_la_Corona_de_Espinas| títol= Fiesta de la Corona de Espinas| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref> (la concessió va ser confirmada el 1689 per [[Innocenci XI]]).
 
Va prohibir la pràctica, estesa sobretot a Baviera, pel qual el capellà, a la [[missa]] [[pasquaPasqua de Resurrecció |pasqual]]l, incloïa generalment en l'[[homilia]] curiositats i acudits per despertar el riure en els fidels (''Risus Paschalis'').<ref>Ulises Oyarzún, ''Cómo usar el humor en el ministerio'', Zondervan, 2012.</ref>
 
=== Decisions en matèria de doctrina ===
Climent X va prohibir als [[missioner]]s la publicació de llibres sense el permís de la [[Congregació de Propaganda Fide]] (16 d'abril de 1673).
 
=== El XVquinzè Jubileujubileu ===
El 16 de juny de [[1670]], Climent X va proclamar un [[Jubileujubileu]] extraordinari per inaugurar el seu pontificat. <brEl />5 de novembre de [[1672]] va celebrar un segon jubileu extraordinari per al foment de la unitat dels reis cristians contra l'amenaça dels [[Imperi otomà|turcs]].
El 5 de novembre de [[1672]] va celebrar un segon jubileu extraordinari per al foment de la unitat dels Reis Cristians contra l'amenaça dels [[Imperi otomà|turcs]].
 
En [[1675]] va fer una crida pel XV Jubileu Ordinari. La butlla per al Jubileujubileu, ''Ad Apostolicae vocis oraculum'', del 16 d'abril de [[1674]], es va llegir el 3 de maig i es va publicar el 23 de desembre de 1674.<ref>{{ref-web|url= http://www.bibliotecaviterbo.it/biblioteca-e-societa/2002_4/Galeotti.pdf| títol= Giubileo| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
 
En l'obertura de la [[Porta Santa]], el 24 de desembre de 1674, va comptar amb la participació de dues-centes mil persones. Als treballs va assistir l'arquitecte [[Gian Lorenzo Bernini]]. El pontífex va ordenar a Bernini la restauració de monuments i places (incloent la [[plaça de Sant Pere]]. Així que molts viatgers van arribar a Roma no només per assistir al Jubileu, sinó que també per visitar els monuments restaurats per a aquest esdeveniment. Durant l'[[Any Sant]], el Papa va reafirmar la prohibició d'augment dels preus de l'habitatge i es van prohibir els desallotjaments.<ref>{{ref-web|url= http://lcalighieri.racine.ra.it/Giubileo/Storia/1675.htm| títol= Il quindicesimo Giubileo | consulta=9 d'abril de 2016}}</ref> Durant l'Any Sant va arribar a Roma d'un milió i mig de pelegrins.<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/jubilee_2000/pilgrim/documents/ju_gp_01082000-6_it.html| títol= Il Giubileo viaggio nella storia. 1675, una regina pellegrina| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
Linha 116 ⟶ 115:
=== Les relacions amb els monarques europeus ===
====França====
El pontífex va demanar el suport de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] per combatre l'[[Imperi Otomà]], però el rei de França (que era un aliat del Sultà) no va voler fer-li la guerra. En l'any en què Climent va ascendir al tron papal (1670), el rei de França es va aliar amb el rei d'Anglaterra per repartir-se les [[Províncies Unides|Províncies Unides dels Països Baixos]], un territori que anteriorment formava part del [[Sacre Imperi Romà]] i que s'havia tornat independent al final del segle XVI. En [[1672]] Lluís XIV i [[Carles II d'Anglaterra]], juntament amb alguns prínceps del Rin, van declarar la guerra les Províncies Unides Holandeses el 1672, iniciant la [[Guerra francoholandesa]].
En l'any en què Climent va ascendir al tron papal (1670), el rei de França es va aliar amb el rei d'Anglaterra per repartir-se les [[Províncies Unides|Províncies Unides dels Països Baixos]], un territori que anteriorment formava part del [[Sacre Imperi Romà]] i que s'havia tornat independent al final del segle XVI. En [[1672]] Lluís XIV i [[Carles II d'Anglaterra]], juntament amb alguns prínceps del Rin, van declarar la guerra les Províncies Unides Holandeses el 1672, iniciant la [[Guerra francoholandesa]].
 
Les dues potències ho tenien fàcil a causa de les petites forces de la República. Quan van començar les negociacions de pau, Climent X va aconseguir que les reunions es duguessin a terme a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] (ciutat catòlica). El pontífex va encarregar al nunci a Brussel·les per representar-lo. Les seves expectatives eren millorar la condició dels catòlics, una minoria, que vivien a la república. Però les noves victòries militars dels francesos van empènyer als altres països europeus a reaccionar: en [[1674]] la guerra tornà a esclatar, encara més sagnant que abans.<ref>Gaetano Moroni, ''Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni'', vol. XXV, Venezia 1844, p. 46.</ref> L'últim intent del Papat per solucionar el conflicte va ser enviat a l'octubre de [[1675]] als seus representants a les corts europees.<ref>La guerra va concloure amb el [[Tractat de Nimega (1678)|Tractat de Nimega]] del 1678.</ref>
 
El conflicte va donar lloc a un enduriment de les relacions amb la Corona francesa també sobre les seves jurisdiccions espirituals. Des del [[Concordat de Bolonya]] el rei de França tenia el dret d'assignar a algunes diòcesis les prebendes a una seu que havia quedat vacant (''regalie spirituali'') i per administrar els ingressos episcopals (''regalie temporali''). Lluís XIV en [[1673]] i en [[1675]] va establir que el dret de regalia era digne de tots els territoris de la Corona de França.<ref name="Müller">Wolfgang Müller, ''Storia della Chiesa'', Jaca Book, 1994, p. 143.</ref> Climent X no va protestar, per tant, gairebé tots els bisbes francesos seguiren el reial decret. Només els bisbes d'Alet i Pamiers (també coneguts per les seves tendències [[jansenisme|jansenistes]]), va desobeir i van apel·lar al Papa.<ref name="Müller"/> El pontífex va morir poc després i va deixar la solució de la controvèrsia al seu successor.
Linha 125 ⟶ 123:
==== Polònia ====
El pontificat de Climent X va ser marcat per l'agreujament del perill turc.<ref name="Müller"/> El [[1672]] Polònia estava sota l'atac otomà. El Papa va tractar de formar una aliança defensiva. Va donar la benvinguda a l'apel·lació de l'emperador i dels prínceps catòlics d'Alemanya; Rússia, en guerra amb la [[Confederació de Polònia i Lituània]], va estipular una treva i es va unir a l'aliança.
L'11 de novembre de [[1673]] l'exèrcit cristià dirigit per [[Joan III Sobieski|Joan Sobieski]] (nomenat general de la corona), va portar una victòria decisiva sobre els turcs en una [[batalla de Chocim (1673)|batalla al riu Dnièster]].<ref name="Müller"/> En el mateix any va morir el rei [[Miquel Korybut Wiśniowiecki|Miquel I]]. El pontífex, que participava en l'elecció del nou rei de la confederació, votà a favor de l'elecció de Joan Sobieski (1674). El rei Joan novament derrotat als turcs en una batalla per la defensa de Lviv (1675).<ref name="Müller"/>
 
En [[1671]] el Papa va donar la [[Rosa d'Or del Papa|Rosa d'Or]] a la reina consort de Polònia, [[Elionor Maria d'Àustria|Elionor d'Habsburg]].<ref>Carlo Cartari, ''La Rosa d'oro pontificia. Racconto istorico consagrato alla santita' di n.s. Innocenzo XI pontefice massimo'', Roma 1681, p. 160.</ref>
 
=== El govern dels Estats Pontificis ===
Climent X va designar al seu [[Cardenal Secretari d'Estat|secretariSecretari d'Estat]], el cardenal [[Federico Borromeo (1617-1673)|Federico Borromeo]] (maig de 1670). Formaren la seva cort els següents prelats de la seva elecció:
* Monsenyor [[Bernardino Rocci]], majordom (convertit en un cardenal en 1675);
* Monsenyor [[Carlo Massimo (Camillo II)|Camillo Massimo]], la Mestre de Cambra (cardenal a finals de 1670);
* [[Gaspare Carpegna]] datari (cardenal a finals de 1670).
 
Linha 146 ⟶ 144:
[[Fitxer:Gianlorenzo bernini, busto di Clemente X 02.JPG|thumb|[[Gian Lorenzo Bernini]], ''Bust de Climent X''.]]
[[Fitxer:ClementeX.jpg|thumb|upright=1.8| La tomba de Climent X a la basílica de Sant Pere a Roma]]
Durant el seu pontificat, va tornar a la idea de la creació de la caça de braus (les [[cursa de braus|curses de braus]] actuals) al [[Coliseu]]. Però es va notar al Papa que el Coliseu havia estat el lloc del [[màrtir cristià|martiri de molts cristians]]; Climent X va acceptar aquest argument: no va autoritzar els espectacles i va erigir una gran creu al centre de l'amfiteatre. Amb motiu del Jubileu de [[1675]], Climent X que va a col•locarcol·locar dos inscripcions, en els quals instava els [[pelegrinatge|pelegrins]] que arribaven, no a admirar la magnitud romana de l'obra, sinó a «''despertar en la memòria fidel de la santedat del lloc i la fortalesa dels màrtirs''» i a pregar per ells.<ref>{{ref-web|url= http://antiquorum-habet.senato.it/character-pope/clemente-x-it/| títol= Clemente X| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
 
Durant el pontificat de Climent X es va descobrir a Roma una bella [[escultura]] de marbre de l'època romana. Avui es conserva als [[Museus Capitolins]] amb el nom de ''[[Venus Capitolina]]''.
Linha 158 ⟶ 156:
 
== Mort i enterrament ==
Climent X va morir als 86 a la tarda del 22 de juliol de [[1676]] a Roma, de resultes de la [[Gota (malaltia)|gota]] que patia. Abans d'ell, cap Papapapa havia arribat a la seva edat (86 anys). Va ser enterrat a la [[basílica del Vaticà]].
 
Va ser enterrat a la [[basílica del Vaticà]].
 
== Canonitzacions i beatificacions ==
Linha 180 ⟶ 176:
** [[papa Pius V|Pius V]] (1504-1572), papa
* 18 de maig de 1672
** [[Giacomo Bianconi]] (1220-1301), sacerdot de l'[[ordeOrde de Predicadors]]
* 17 de maig de 1673
** [[Salomé de Galítsia]] (1211-1268), abadessa del monesterir de les [[clarisses]] de [[Sandomierz]]
* 6 d'abril de 1675
** [[CatarinaCaterina de Gènova]] (1447-1510), mística
* 21 d'abril de 1675
** [[Joan de la Creu]] (1542-1591), sacerdot, reformador de l'orde dels [[Carmelites descalços]]
Linha 197 ⟶ 193:
 
== Diòcesis erectes per Climent X ==
* 1671: [[Eparquia de Baalbek-Deir El-Ahmar|Eparquia de Baalbek]], de [[ritus antioquè]] (al Líban)
* 12 de juny de 1673: [[Eparquia de Jbeil]] de ritus antioquè (al Líban)
* 1 d'octubre de 1674: el [[vicariat apostòlic]] de [[Nova França]] va ser elevat al rang de diòcesi. Assumí el nom de [[arquebisbat de Quebec|diòcesi de Quebec]]. El territori, vastíssim, comprenia tots els territoris francesos i les regions encara no explorades pels europeus a l'[[Amèrica del Nord]] compreses entre la [[badia de Hudson]] fins a la [[badia de la LuisianaLouisiana]]. Les colònies britàniques i espanyoles en quedaven excloses. La diòcesi de Quebec quedà immediatament subjecta a la Santa Seu.
 
== Consistoris per la creació de nous cardenals ==
: ''vegeu també: [[Consistoris de Climent X]]
El Papa Climent X, durant el seu pontificat, creà 20 [[cardenal]]s en el transcurs de sis [[consistori]]s.
 
Linha 208 ⟶ 203:
 
== Honors ==
: [[Fitxer: Ordine Supremo del Cristo Rib.png|50px]] [[Orde suprem del Crist|Gran Mestre de l'orde[[Orde supremSuprem del Crist]]
 
== Referències ==
Linha 221 ⟶ 216:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: C o a Clemente X.svg|40px]] <br />[[Papa]] |anys=29 d'abril de [[1670]] - 22 de juliol de [[1676]] |abans= [[Climent IX]] |després= [[Innocenci XI]] }}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: BishopCoA PioM.svg|40px]] <br />[[Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche|Bisbe de Camerino]] |anys=29 de novembre de [[1627]] - 7 de juny de [[1666]] |abans= [[Giovanni Battista Altieri (1589-1654)|Giovanni Battista Altieri]] |després= [[Giacomo Franzoni]] }}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: Emblem Holy See.svg|40px]] <br />[[Nunci apostòlic]] aal [[Nunciatura apostòlica a Nàpols|Regne de Nàpols]] |anys=25 de desembre de [[1644]] - 29 d'octubre de [[1652]] |abans= [[Lorenzo Tramallo]] |després= [[Alessandro Sperelli]] }}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: Emblem Holy See.svg|40px]] <br />[[congregació per als bisbes|Congregació de Bisbes i Regulars]] |anys=9 d'abril de [[1657]] - 24 de gener de [[1667]] |abans= [[Girolamo Farnese]] |després= [[Girolamo Casanate]] }}
{{Finalitza taula}}
 
{{Papes|5}}
 
{{Autoritat}}