Climent X: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Passió - Canviant enllaç(os) per Passió de Jesús |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula persona
| nom = Climent X
| imatge = Clement X.jpg
|nom_naixement = Emilio Bonaventura Altieri
|data_naixement = {{Data naixement|1590|07|13}}
|lloc_naixement = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
|data_defuncio = {{Data defunció i edat|1676|7|22|1590|07|13}}
|lloc_defuncio =
| causa_defuncio =
| sepultura =
| religio = [[Catolicisme]]
| educacio = [[Doctor (títol)|Doctor]] en [[dret]]
Línia 40:
'''Climent X''' ([[Roma]], [[13 de juliol]] de [[1590]] - [[Roma]], [[22 de juliol]] de [[1676]]), nascut '''Emilio Bonaventura Altieri''', va ser escollit [[Papa]] el [[1670]] amb vuitanta anys. La seva carrera eclesiàstica es va repartir entre [[Polònia]] i Itàlia. Durant el seu pontificat, va canonitzar cinc persones, va regular el tractament de les relíquies i va millorar l'ornamentació de Roma.
==
Emilio Bonaventura Altieri va néixer a [[Roma]] el 13 de juliol de [[1590]] en una antiga família noble romana. Els [[Família Altieri|Altieri]], de fet, van presumir en el moment de
El pare era Emilio Lorenzo Altieri; la mare era Vittoria Delfini, noble [[Venècia|veneciana]]. Emili era el tercer de sis fills. Va ser batejat a la [[basílica de
Va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Roma La Sapienza
Emilio Altieri va ser [[orde sacerdotal|ordenat]] [[prevere (catolicisme)|sacerdot]] el 6 d'abril de [[1624]].<ref name="Dizionario Biografico"/> El mateix any el papa [[Urbà VIII]] el va nomenar auditor enviant-lo a [[Polònia]], on va estar al servei del [[nunci apostòlic]] Giambattista Lancellotti fins al [[1627]]. Al seu retorn, el Papa el va nomenar [[bisbat de Camerino|bisbe de Camerino]]. El [[1630]] Altieri va celebrar el sínode diocesà (els actes van ser publicats l'any següent (''Constitutiones et decreta edita et promulgata in synodo diocesana Camerinensi...'', Macerata 1631).
Altieri va rebre noves assignacions del Papa: entre 1633-634 va ser vicari de la [[Santa Casa de Loreto]], el 1636 va ser enviat a [[Ravenna]] per a organitzar les operacions de rescat a la població afectada per la inundació del [[Po di Primaro]]. El [[1641]] va ser nomenat governador de [[Macerata]].<ref name="Dizionario Biografico"/> Va ser [[nunci apostòlic]] al [[Regne de Nàpols]]. Va romandre a la capital napolitana durant vuit anys. Durant aquest període testimoni de la revolta liderada per [[Masaniello]].
Se li va oferir un títol de [[cardenal]], però va renunciar en favor del seu germà Giambattista (juliol de 1643).
Línia 58:
* 29 de novembre de 1627<ref name="Dizionario Biografico"/> - 29 abril 1670: és el [[bisbat de Camerino|bisbe de Camerino]];
* [[Visitador Apostòlic]] (aquesta assignació no va ser efectiva per l'esclat de la [[Guerra de Castro]]);
* 10 de desembre de 1633 governador de [[Loreto (Ancona)]] ;
* 4 juny 1636: president de la Romagna ''ad interim'';
* 22 de gener a 7 d'octubre de 1641: governador de les [[Marques]];<ref>Títol que correspon al governador de [[Macerata]].</ref>
Línia 71:
== El conclave del 1669-1670 ==
{{principal|Conclave de 1669-1670}}
Van participar en la fase final del conclave, que va començar el 20 de desembre de 1669, 59 cardenals, 56 dels quals van expressar la seva preferència pel cardenal Altieri. L'elecció va arribar a la quarantena segona votació. De quatre mesos de duració, va ser el conclave més llarg mai no realitzat (a excepció del de [[conclave de 1314-1316|1314-1316]] que va triar a [[Joan XXII]]).
Línia 77:
== El pontificat ==
=== Les relacions amb les institucions de l'Església ===
El 19 de maig de [[1670]] Climent X suprimí el [[títol cardenalici]] de [[San
Climent X va confirmar els privilegis ja assignats als següents ordres:<ref>Giuseppe de Novaes, ''Elementi della Storia De'Sommi Pontefici da San Pietro sino al felicemente regnante Pio Papa VII'', Roma, 1822, pp. 211 e segg.</ref> [[orde de Calatrava|Calatrava]] (2 de març de 1670) i els [[Orde de Frares Menors|Frares Menors Observants]] a [[Terra Santa]] (11 de juny de 1670).
Línia 84:
; Concessions pontifícies
El Papa va confirmar les exempcions concedides al [[
=== Les decisions en matèria litúrgica ===
Climent X va instituir la festa dels [[àngel de la guarda|Àngels de la Guarda]], que se celebra cada segon dia del mes d'octubre.
Amb la [[constitució apostòlica]]
En [[1671]], a petició de la reina espanyola [[Maria Anna del Palatinat-Neuburg|Maria Anna]], el Papa va estendre a tota la nació espanyola la celebració litúrgica del
El 13 de gener de [[1672]] el pontífex havia publicat una decisió respecte a les [[relíquia|relíquies]] (''Ex commissae nobis coelitus''). En un intent per regular d'una vegada una matèria complexa i irregular, confià al [[cardenal vicari]], [[Gaspare Carpegna]], la tasca d'extracció i les relíquies. També va confirmar que el tràfic de relíquies està prohibit, sota pena d'[[excomunió]]. Aquesta mesura es considera com l'acte fundador de la "Custòdia de les Santes Relíquies i cementiris".<ref>{{ref-web| url= http://www.beniculturali.it/mibac/export/MiBAC/sito-MiBAC/Contenuti/MibacUnif/Eventi/visualizza_asset.html_1100916381.html | títol= Archeologia in Vallicelliana | consulta=9 d'abril de 2016|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= | editor= }}</ref>
Amb el [[breu apostòlic|breu]] ''Alias a Congregatione'' del 19 d'agost de [[1672]] va permetre que els
En [[1674]] el Papa va reconèixer la creixent devoció a la [[Mare de Déu del Carme]] i va decidir estendre el seu dia de festa (16 de juliol) al sud d'Itàlia, a Espanya i les seves colònies. En [[1675]] la festa es va ampliar a Àustria.<ref>{{ref-web|url= http://carmelitani.info/citoc/citoc/luglio_settembre%202005/ital.citoc_luglio_settembre_2005_focus%201.htm| títol= La celebrazione della festa di B. Vergine Maria del Monte Carmelo nel mondo d’oggi | consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
En [[1676]] es va concedir a la [[diòcesi de Freising]] ([[Baviera]]) el dret a celebrar una festa especial en honor de la [[
Va prohibir la pràctica, estesa sobretot a Baviera, pel qual el capellà, a la [[missa]] [[
=== Decisions en matèria de doctrina ===
Climent X va prohibir als [[missioner]]s la publicació de llibres sense el permís de la [[Congregació de Propaganda Fide]] (16 d'abril de 1673).
=== El
El 16 de juny de [[1670]], Climent X va proclamar un [[
En [[1675]] va fer una crida pel XV Jubileu Ordinari. La butlla per al
En l'obertura de la [[Porta Santa]], el 24 de desembre de 1674, va comptar amb la participació de dues-centes mil persones. Als treballs va assistir l'arquitecte [[Gian Lorenzo Bernini]]. El pontífex va ordenar a Bernini la restauració de monuments i places (incloent la [[plaça de Sant Pere]]. Així que molts viatgers van arribar a Roma no només per assistir al Jubileu, sinó que també per visitar els monuments restaurats per a aquest esdeveniment. Durant l'[[Any Sant]], el Papa va reafirmar la prohibició d'augment dels preus de l'habitatge i es van prohibir els desallotjaments.<ref>{{ref-web|url= http://lcalighieri.racine.ra.it/Giubileo/Storia/1675.htm| títol= Il quindicesimo Giubileo | consulta=9 d'abril de 2016}}</ref> Durant l'Any Sant va arribar a Roma d'un milió i mig de pelegrins.<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/jubilee_2000/pilgrim/documents/ju_gp_01082000-6_it.html| títol= Il Giubileo viaggio nella storia. 1675, una regina pellegrina| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
Linha 116 ⟶ 115:
=== Les relacions amb els monarques europeus ===
====França====
El pontífex va demanar el suport de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] per combatre l'[[Imperi Otomà]], però el rei de França (que era un aliat del Sultà) no va voler fer-li la guerra. En l'any en què Climent va ascendir al tron papal (1670), el rei de França es va aliar amb el rei d'Anglaterra per repartir-se les [[Províncies Unides|Províncies Unides dels Països Baixos]], un territori que anteriorment formava part del [[Sacre Imperi Romà]] i que s'havia tornat independent al final del segle XVI. En [[1672]] Lluís XIV i [[Carles II d'Anglaterra]], juntament amb alguns prínceps del Rin, van declarar la guerra les Províncies Unides Holandeses el 1672, iniciant la [[Guerra francoholandesa]].
Les dues potències ho tenien fàcil a causa de les petites forces de la República. Quan van començar les negociacions de pau, Climent X va aconseguir que les reunions es duguessin a terme a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] (ciutat catòlica). El pontífex va encarregar al nunci a Brussel·les per representar-lo. Les seves expectatives eren millorar la condició dels catòlics, una minoria, que vivien a la república. Però les noves victòries militars dels francesos van empènyer als altres països europeus a reaccionar: en [[1674]] la guerra tornà a esclatar, encara més sagnant que abans.<ref>Gaetano Moroni, ''Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni'', vol. XXV, Venezia 1844, p. 46.</ref> L'últim intent del Papat per solucionar el conflicte va ser enviat a l'octubre de [[1675]] als seus representants a les corts europees.<ref>La guerra va concloure amb el [[Tractat de Nimega (1678)
El conflicte va donar lloc a un enduriment de les relacions amb la Corona francesa també sobre les seves jurisdiccions espirituals. Des del [[Concordat de Bolonya]] el rei de França tenia el dret d'assignar a algunes diòcesis les prebendes a una seu que havia quedat vacant (''regalie spirituali'') i per administrar els ingressos episcopals (''regalie temporali''). Lluís XIV en [[1673]] i en [[1675]] va establir que el dret de regalia era digne de tots els territoris de la Corona de França.<ref name="Müller">Wolfgang Müller, ''Storia della Chiesa'', Jaca Book, 1994, p. 143.</ref> Climent X no va protestar, per tant, gairebé tots els bisbes francesos seguiren el reial decret. Només els bisbes d'Alet i Pamiers (també coneguts per les seves tendències [[jansenisme|jansenistes]]), va desobeir i van apel·lar al Papa.<ref name="Müller"/> El pontífex va morir poc després i va deixar la solució de la controvèrsia al seu successor.
Linha 125 ⟶ 123:
==== Polònia ====
El pontificat de Climent X va ser marcat per l'agreujament del perill turc.<ref name="Müller"/> El [[1672]] Polònia estava sota l'atac otomà. El Papa va tractar de formar una aliança defensiva. Va donar la benvinguda a l'apel·lació de l'emperador i dels prínceps catòlics d'Alemanya; Rússia, en guerra amb la [[Confederació de Polònia i Lituània]], va estipular una treva i es va unir a l'aliança.
L'11 de novembre de [[1673]] l'exèrcit cristià dirigit per [[Joan III Sobieski|Joan Sobieski]] (nomenat general de la corona), va portar una victòria decisiva sobre els turcs en una [[batalla de Chocim
En [[1671]] el Papa va donar la [[Rosa d'Or del Papa|Rosa d'Or]] a la reina consort de Polònia, [[Elionor Maria d'Àustria|Elionor d'Habsburg]].<ref>Carlo Cartari, ''La Rosa d'oro pontificia. Racconto istorico consagrato alla santita' di n.s. Innocenzo XI pontefice massimo'', Roma 1681, p. 160.</ref>
=== El govern dels Estats Pontificis ===
Climent X va designar al seu [[Cardenal Secretari d'Estat|
* Monsenyor [[Bernardino Rocci]], majordom (convertit en un cardenal en 1675);
* Monsenyor [[
* [[Gaspare Carpegna]] datari (cardenal a finals de 1670).
Linha 146 ⟶ 144:
[[Fitxer:Gianlorenzo bernini, busto di Clemente X 02.JPG|thumb|[[Gian Lorenzo Bernini]], ''Bust de Climent X''.]]
[[Fitxer:ClementeX.jpg|thumb|upright=1.8| La tomba de Climent X a la basílica de Sant Pere a Roma]]
Durant el seu pontificat, va tornar a la idea de la creació de la caça de braus (les [[cursa de braus|curses de braus]] actuals) al [[Coliseu]]. Però es va notar al Papa que el Coliseu havia estat el lloc del [[màrtir cristià|martiri de molts cristians]]; Climent X va acceptar aquest argument: no va autoritzar els espectacles i va erigir una gran creu al centre de l'amfiteatre. Amb motiu del Jubileu de [[1675]], Climent X que va a
Durant el pontificat de Climent X es va descobrir a Roma una bella [[escultura]] de marbre de l'època romana. Avui es conserva als [[Museus Capitolins]] amb el nom de ''[[Venus Capitolina]]''.
Linha 158 ⟶ 156:
== Mort i enterrament ==
Climent X va morir als 86 a la tarda del 22 de juliol de [[1676]] a Roma, de resultes de la [[Gota (malaltia)|gota]] que patia. Abans d'ell, cap
== Canonitzacions i beatificacions ==
Linha 180 ⟶ 176:
** [[papa Pius V|Pius V]] (1504-1572), papa
* 18 de maig de 1672
** [[Giacomo Bianconi]] (1220-1301), sacerdot de l'[[
* 17 de maig de 1673
** [[Salomé de Galítsia]] (1211-1268), abadessa del monesterir de les [[clarisses]] de [[Sandomierz]]
* 6 d'abril de 1675
** [[
* 21 d'abril de 1675
** [[Joan de la Creu]] (1542-1591), sacerdot, reformador de l'orde dels [[Carmelites descalços]]
Linha 197 ⟶ 193:
== Diòcesis erectes per Climent X ==
* 1671: [[
* 12 de juny de 1673: [[Eparquia de Jbeil]] de ritus antioquè (al Líban)
* 1 d'octubre de 1674: el [[vicariat apostòlic]] de [[Nova França]] va ser elevat al rang de diòcesi. Assumí el nom de [[arquebisbat de Quebec|diòcesi de Quebec]]. El territori, vastíssim, comprenia tots els territoris francesos i les regions encara no explorades pels europeus a l'[[Amèrica del Nord]] compreses entre la [[badia de Hudson]] fins a la [[badia de
== Consistoris per la creació de nous cardenals ==
El Papa Climent X, durant el seu pontificat, creà 20 [[cardenal]]s en el transcurs de sis [[consistori]]s.
Linha 208 ⟶ 203:
== Honors ==
: [[Fitxer: Ordine Supremo del Cristo Rib.png|50px]]
== Referències ==
Linha 221 ⟶ 216:
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: C o a Clemente X.svg|40px]] <br />[[Papa]] |anys=29 d'abril de [[1670]] - 22 de juliol de [[1676]] |abans= [[Climent IX]] |després= [[Innocenci XI]] }}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: BishopCoA PioM.svg|40px]] <br />[[Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche|Bisbe de Camerino]] |anys=29 de novembre de [[1627]] - 7 de juny de [[1666]] |abans= [[
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: Emblem Holy See.svg|40px]] <br />[[Nunci apostòlic]]
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer: Emblem Holy See.svg|40px]] <br />[[congregació per als bisbes|Congregació de Bisbes i Regulars]] |anys=9 d'abril de [[1657]] - 24 de gener de [[1667]] |abans= [[Girolamo Farnese]] |després= [[Girolamo Casanate]] }}
{{Finalitza taula}}
{{Papes|5}}
{{Autoritat}}
|