Moviment hippie: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 4:
L'any [[1967]], es va celebrar el ''Human Be-In'' a la ciutat de [[San Francisco]] que va popularitzar la cultura hippie, així com el llegendari [[Estiu de l'amor]] a la [[Costa Oest dels Estats Units]], i el [[1969]] el [[Woodstock Festival]] a la Costa Est.
 
ACap finals dea la dècadafi dels 60[[Dècada del 1960|anys seixanta]] del segle XX, els hippies dels Estats Units van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquat, encara que les següents generacions anomenades ''neo-hippies'' mantindrien viu el moviment com una [[subcultura]] establerta de moltes formes i amb noves generacions fins avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el [[Rainbow Family]], l'escena [[psytrance]] i [[goa trance]] o els ''[[deadheads]]'' i ''phishheads''. En petites comunitats continuen desenvolupant en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant a la [[ciutat]] com al [[Camp (agricultura)|camp]].
 
La moda i els valors hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influencianti van influenciar la [[música popular]], televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la [[cultura comercial]]. La religió i la [[diversitat cultural]] que defensaven els hippies van aconseguir una gran acceptació, i la [[filosofia oriental]] i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del [[menjar saludable]], fins a [[festivals de música]], passant per nous [[revolució sexual|costums sexuals contemporanis]], i fins i tot, en la revolució del [[ciberespai]].
 
== Etimologia ==
 
El lexicògraf [[Jesse Sheidlower]], principal editor americà de l'[[Oxford English Dictionary|''Oxford English Dictionary'']], sosté que els termes ''hipster'' i ''hippie'' deriven de la paraula anglesa ''[[hip]]'', la qual es desconeix l'origen.<ref>{{citar ref|cognom= Sheidlower
|nom= Jesse
| author-link = Jesse Sheidlower
Línia 20:
| url = http://www.slate.com/id/2110811/
|consulta= 2007-05-07
}}</ref> El terme ''hipster'' va ser encunyat per [[Harry Gibson (músic)|Harry Gibson]] l'any 1940,<ref>{{citar ref|autor= [[Harry Gibson (músic)|Harry "The Hipster" Gibson]]
|data= 1986
|any= 1986
Línia 27:
|editorial= Progressive Records
| url = http://www.hyzercreek.com/harryautobio.htm
}}</ref> amb el seu [[nom artístic]] "«Harry el Hipster"». ''Hipster'' era sovint utilitzat durant la dècada del 1940 i 1950 per descriure els artistes de [[jazz]]. La paraula ''hippie'' pertanyia a l'argot del jazz des de la dècada del 1940, i un dels primers enregistraments on apareix la paraula ''hippie'' va ser en un programa de ràdio el [[13 de novembre]] de [[1945]], en el qual [[Stan Kenton]] va anomenar a [[Harry Gibson (músic)|Harry Gibson]], "Hippie"hippie.<ref>{{citar ref|títol= The Mavens' Word of the Day: Hippie
|editorial= Random House
|data= 1998-05-21
Línia 33:
| url = http://www.harmonybooks.com/wotd/index.pperl?date=19980521
|consulta= 2006-10-09
}}</ref><ref>NBC studios live radio program, the ''Jubilee'' show at Billy Berg's jazz club in Hollywood, CA, and recorded through the transcription service of the Armed Forces Radio Corps (AFRC), and available on the CD "Stan Kenton And Friends", 2006.</ref> Tanmateix, l'ús que fera Kenton de la paraula fou un joc de paraules amb el malnom de Gibson "«Harry el Hipster"». EnA l'autobiografia de [[Harlem]] de 1964 quan parla dels últims anys de la dècada de 1940, explica que [[Malcolm X]] es referia amb la paraula ''hippy'' a un terme que els [[afroamericà|afroamericans]] utilitzaven per descriure un tipus específic d'[[persona blanca|home blanc]] que "«treballava més que un negre"».<ref name="Booth_2004_212">{{harvnb|Booth|2004|p=212}}. "A few of the white men around Harlem, younger ones whom we called 'hippies', acted more Negro than Negroes. This particular one talked more 'hip' talk than we did."</ref>
 
Encara que la paraula ''hippie'' aparegué ena moments aïllats durant els primers anys de la dècada del 1960, el primer ús clarament contemporani del terme va aparèixer ena l'article "''«A New Haven for Beatniks''"» el [[5 de setembre]] de 1965 en mans del [[periodista]] de [[San Francisco]], Michael Fallon.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Issitt|nom=Micah|títol=Hippies: A Guide to an American Subculture: A Guide to an American Subculture|llengua=anglès|data=2009|editorial=ABC-CLIO|lloc=|pàgines=8|isbn=9780313365737}}</ref> En aquest article, Fallon va escriure sobre la cafeteria ''Blue Unicorn'', utilitzanti utilitzar el termemot ''hippie'' per referir-se a la nova generació de beatniks que s'havien mogut de ''[[North Beach]]'' cap al districte de [[Haight-Ashbury]].
 
L'any [[2002]], el [[fotoperiodista]] John Bassett McCleary va publicar un diccionari d'argot de 650 pàgines i 6000 entrades dedicat a la llengua dels hippies amb el títol ''The Hippie Dictionary: A Cultural Encyclopedia of the 1960s and 1970s'' (El Diccionari Hippie: Una Enciclopèdia Cultural des de les dècades del 1960 i 1970). El llibre va ser revisat i ampliat fins a les 700 pàgines l'any 2004.<ref>{{citar ref|cognom= Reinlie