Diferència entre revisions de la pàgina «Alexandre Millerand»

m
bot: -escollit diputat +elegit diputat
m (bot: -escollit president +elegit president)
m (bot: -escollit diputat +elegit diputat)
'''Alexandre Millerand''' ([[París]], [[10 de febrer]], [[1859]] - [[Versalles]], [[7 d'abril]], [[1943]]) fou un polític [[socialisme|socialista]] [[França|francès]]. Fou [[President de la República francesa]] del [[23 de setembre]] del [[1920]] a l'[[11 de juny]] del [[1924]] i [[Primer Ministre de França]] del [[20 de gener]] al [[23 de setembre]] de [[1920]].
 
Estudià dret, i es va fer famós amb [[Jean Henri Georges Laguerre|Georges Laguerre]], per defensar [[Ernest Roche]] i [[Duc-Quercy]], els instigadors de la [[vaga]] de [[Decazeville]] el 1883; va ocupar el lloc de Laguerre en el diari de [[Georges Clemenceau]], ''La Justice''. Fou escollitelegit diputat pel [[departament del Sena]] el 1885 com a radical-socialista. Amb MM. Clemenceau i [[Camille Pelletan]] fou àrbitre en la vaga de [[Carmaux]] (1892). Fou un dels portaveus a la cambra en matèria de legislació social, i la seva influència va créixer després que molts polítics restessin desacreditats per l'[[escàndol de Panamà]].
 
Fou el cap de l'ala esquerra socialista, que arribà a tenir 60 diputats i editava el diari ''La Petite République''. El seu programa proposava la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i l'associació internacional dels treballadors, però quan el juny del 1899 entrà a formar part del govern de "defensa republicana" de [[Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau|Waldeck-Rousseau]] com a ministre de comerç, es limità a practicar reformes en marina mercant, del comerç i l'educació tècnica, del sistema postal, i la millora de les condicions del treball. Per a això va crear un departament separat, la ''Direction du Travail'', i les oficines de pensions i assegurances assoliren el rang de "''direction''".
1.150.164

modificacions