Diferència entre revisions de la pàgina «Claudio Moyano»

2 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
bot: -escollit diputat +elegit diputat
m (bot: -escollit diputat +elegit diputat)
D'[[ideologia]] [[liberalisme|liberal]], va evolucionar de posicions tèbiament [[progressisme|progressistes]] fins a aproximar-se al [[Partit Moderat]]. Va cursar estudis de [[Dret]] (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les [[Universitat]]s de [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i [[Universitat de Valladolid|Valladolid]], en la qual fou [[Catedràtic d'Universitat|catedràtic]] d'institucions civils i d'[[economia política]].
 
En 1841 fou escollit alcalde de [[Valladolid]], i en 1843 [[Rector]] de la seva [[Universitat de Valladolid|universitat]] i [[diputat]] a [[Corts Generals Espanyoles|Corts]]. En 1844 fou escollitelegit diputat per [[Zamora]]. En 1846 és diputat per [[Toro (Zamora)|Toro]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2877690%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> De 1850 a 1851 fou rector de la Universitat de [[Madrid]]. En 1853 entra per primer cop en el govern ocupant la cartera del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] en el gabinet de [[Francisco Lersundi]]. Ja en el [[Bienni Progressista]] es va oposar, en les Corts, a la [[desamortització]] municipal decretada per [[Pascual Madoz]] en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'[[ensenyament]] coneguda com a '''[[Llei Moyano]]''', que incorpora bona part del ''Projecte de Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment [[Manuel Alonso Martínez]]. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el [[sistema educatiu]] espanyol durant més de cent anys, perquè en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la [[Llei General d'Educació de 1970]] que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la [[LOGSE]] de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la ''Llei de Bases'' de 17 d'agost de 1857, i la ''Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de setembre de 1857.
 
Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'[[analfabetisme]]) organitzant els tres nivells del primer ensenyament ([[ensenyament primari]], en teoria obligatòria i gratuïta per als quals no poguessin pagar-la, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels [[municipi]]s o de la iniciativa privada), el segon ensenyament ([[ensenyament mitjà]], en la qual es preveu l'obertura d'[[institut de batxillerat|instituts de batxillerat]] i ''escoles normals'' de [[magisteri]] en cada capital de [[província]], a més de permetre l'[[ensenyament privat]] en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'[[ensenyament superior]] (amb les [[universitat]]s la gestió de la qual es reserva a l'[[Estat]]). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de [[ferrocarril]]s. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del [[Sexenni Democràtic]], torna a les Corts de la [[Restauració borbònica|Restauració]] com diputat per Toro. Fou nomenat [[senador]] per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1983 Fitxa del Senat]</ref>
1.129.184

modificacions