Giacomo Leopardi: diferència entre les revisions

Escrigué un tractat d'astronomia i un poema en [[grec antic]] qualitativament excel·lent quant a institució lèxica i morfològica es refereix. El culte de la glòria dels herois antics menà Leopardi a abastar gèneres diferents: als disset compongué un assaig, ''Sobre els errors populars dels antics''; acomplerts els dinou, inicià el seu quadern d'apunts, ''Zibaldone dei pensieri'', company ineludible fins al [[1832]]; als vint, compongué els primers poemes verament madurs de la seva producció, a més de ''Sobre el monument a Dant''. L'any següent, malalt de la vista, que perdia progressivament, i espiritualment posseït per un [[pessimisme]] còsmic, tracta vanament de fugir de [[Recanati]], i ho aconsegueix humiliat quan descobreix que el seu pare interceptava la correspondència establerta amb el patriota liberal [[Montani]]. De tal moment ençà, la vida esdevé un cercle reiterat de fugides i retorns a la ciutat on nasqué: [[Roma]] ([[1822]] i [[1823]]), [[Bolonya]] ([[1825]]), [[Milà]] ([[1825]]) (on publica el 1827 la primera edició de les ''Operette morali'', obra escrita l'any 1824),{{sfn|Arquès|2001a|p=12}} [[Florència]] ([[1830]]), on endegà la relació amb el seu inseparable company i primer biògraf, [[Antonio Ranieri]], i publicà la segona edició de les ''Operette morali''.{{sfn|Arquès|2001a|p=12}} De bell nou a Roma el [[1831]] i a Florencia l'any [[1832]], viu el lapse enutjós d'aquest viatge dolorós, al llarg del qual deixa enrere projectes de treball irrealitzats (el [[1828]] li és oferta una càtedra a la [[Universitat de Bonn]], que refusa) i amors impossibles: [[Teresa Carniani-Malvezi]], o [[Fanny Targioni-Tozzetti]]. Subsisteix tot ocupant-se com a professor particular i emprenent tasques editorials.

 

 

==Pensament filosòfic==