José Giral Pereira: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -escollit diputat +elegit diputat
Línia 51:
== Biografia ==
=== Carrera política ===
Una vegada finalitzats els seus estudis de [[Facultat de Ciències Químiques (Universitat Complutense de Madrid)|química]] i de [[Facultat de Farmàcia (Universitat Complutense de Madrid)|farmàcia]] a Madrid, va guanyar en 1905 la càtedra de química orgànica en la [[Universitat de Salamanca]]. D'ideologia republicana, va ser empresonat en 1917 per participar en la vaga general d'aquell any, i va tornar a sofrir presó sota la [[dictadura de Primo de Rivera]] (1923-30) i el [[Dictablanda del general Berenguer|govern de Berenguer]] (1930). Va ser el fundador, juntament amb [[Manuel Azaña]], d'[[Acció Republicana]] i membre de [[Izquierda Republicana]], des de la fusió entre Acció Republicana, el [[Partit Republicà Radical Socialista|Partit Radical Socialista]] i l'[[Organització Republicana Gallega Autònoma|ORGA]]. Va ser escollitelegit diputat per [[Província de Càceres|Càceres]] a les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1931|juny de 1931]] i de [[eleccions generals espanyoles de 1936|febrer de 1936]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2847170%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats] {{es}}</ref>
 
En proclamar-se la [[Segona República Espanyola|II República]] (14 d'abril de 1931) va ser nomenat rector de la [[Universitat Complutense de Madrid|Universitat Central de Madrid]] i conseller d'Estat. Va ocupar la [[Ministeri de Marina d'Espanya|cartera de Marina]] (1931-33) i en 1936 va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern, després de l'intent de [[Diego Martínez Barrio]] de formar govern per frenar la [[cop d'estat del 18 de juliol|revolta militar del 17 de juliol de 1936]]. Iniciada la Guerra Civil (1936-39), va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va anar perdent autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria des del [[19 de juliol]] fins al [[4 de setembre]] de [[1936]], quan la caiguda de [[Talavera de la Reina]] i amb [[Madrid]] a l'abast de l'Exèrcit de [[Marroc]], va obligar a lliurar el poder a [[Francisco Largo Caballero]].<ref name="Beevor">{{ref-llibre|autor=Beevor, Antony|títol=The Battle for Spain: the Spanish Civil War, 1936-1939|editorial= Penguin Books|lloc=Nova York|any=2006|pàgines=144|isbn=0-14-303765-X}}</ref> Encara va ser ministre sense cartera als dos governs de Largo Caballero i d'Estat en el de Negrín (1937-38).