Rafelbunyol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: "produiren" |
||
Línia 113:
[[Fitxer:Rafelbunyol. Polígon. Carrer del Roll del Colomer.JPG|thumb|Carrer Roll del Colomer, al polígon industrial situat entre Rafelbunyol i [[la Pobla de Farnals]]]]El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al sud-est de la població regada per les aigües de la [[Séquia Reial de Montcada|Sèquia Real de Montcada]]. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant els tretze pous de reg existents i l'aplicació de les tècniques de reg heretades dels àrabs, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi. <ref>«Rafelbunyol». ''Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009.</ref>Del cultiu de la [[vinya]], el [[garrofer]] o [[L'Olivera|l'olivera]], i en alguns moments la fulla de morera, s'ha anat passant a un cultiu de [[Cítric|cítrics]] (274 ha), principalment tarongers, i, en menor proporció, [[Hortalissa|hortalisses]] (5 ha) i fruiteres (2 ha), amb el que s'ha guanyat terreny al [[secà]] fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nord del terme municipal. Malgrat la seua importància històrica, segons el [[cens de Floridablanca]] de 1787 en el qual el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, aquest sector ocupava en 2003 només al 6% de la població activa. En 2011 la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.<ref name=":4">{{Ref-web|url=http://argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_MUNDATOSGENERALES.Dibujapagina?aNMunId=46207&aVLengua=V|títol=ARGOS|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
En els anys 50 predominava el policultiu extensiu amb: fruiters en l'hort, hortalisses en [[L'Horta|l'horta]] i arròs en la marjal, no obstant això, en els anys 60 es posa fi al gran cicle social-agrari, la qual cosa suposa la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sòl amb finalitats no-agràries...<ref>Bellés, J. F. M. (1981). La antigua carretera de Barcelona (AMV): Inmigración y cambio social. ''Cuadernos de geografía'', (28), 45-60.</ref> Tot això va donar pas al fet de que en la segona meitat del [[segle XX]] es
== Política i govern ==
| |||