Rafelbunyol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -es troba situat +està situat |
m bot: -Capítuls +Capítols |
||
Línia 276:
L'assentament de població sobre el qual es troba l'actual nucli té el seu origen en l'època [[Andalusina|andalusina.]] [[Gaspar Escolano|Escolano]], erudit historiador, al [[segle XVI]] va conèixer, ja en ruïnes, la casa que segons la tradició va ser la gènesi de Rafelbunyol. L'existència d'aquesta casa de camp (''[[rahal]]'' en àrab), situada prop d'un corrent d'aigua, va contribuir al creixement de la població, que es va convertir en una [[alqueria]] (conjunt de diverses llars) que l'any [[1025]] tenia més de 15 cases i aproximadament uns 50 habitants. En [[1236]] el rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume]] I , que es trobava al Puig, va aconseguir que Rafelbunyol passara a control cristià, prometent-los que no serien molestats i que els serien respectades les seves propietats, els seus costums i la seua religió. En [[1237]] la va donar al cavaller Gelacián de Tarba, com a premi a l'ajuda prestada, però en marxar aquest cavaller a Jaca, Rafelbunyol va passar a poder de la Corona, fins que en [[1279]] Pedro III va donar la alqueria al seu escriba major, Raimundo Escorna. En [[1280]], Pedro III, va expedir un permís a favor dels moros habitants de la alqueria, extensiu als fills d'aquests, actualitzant el document signat pel seu antecessor.
En [[1289]], Raimundo Escorna va començar a alçar la primera capella baix la advocació de Sant [[Antoni Abat|Antoni Abad]], la qual s'adscribia a la parròquia de [[Massamagrell]] fins que una butlla pontifical de Inocenci VIII en 1491 la declarà independent. El poble va pertànyer al Real Patrimoni fins al 25 de maig de [[1465]], moment en el qual va ser venut a Mossén Jaume Dartés. Ja en [[1609]] va passar a les mans d'Antoni Bellvís. Encara que l'expulsió dels moriscs va suposar un fort declivi de l'economia espanyola i especialment de la valenciana, la situació a Rafelbunyol, poblat principalment per cristians vells no va sofrir grans canvis. I en 1665 s'estableix el nou llibre de "Ordenances i
En [[1797]], davant la resistència de pagament d'una sèrie d'arrendaments censals (corresponents als anys [[1795]] i [[1796]]) que no havien estat abonats en el seu moment i la postura de no reconeixement del Marquès de Bèlgida com a Senyor i amo del Lloc de Rafelbunyol per part de la Corporació Municipal, En Miquel Jiménez del Rio (Administrador General del Senyor territorial) va iniciar un plet en nom del senyor pel qual es va sol·licitar a la Real Audiència del Regne de València que es dugués a terme una "Informació de Testimonis" a fi d'aclarir el títol de Senyor d'aquesta terra i posar fi als problemes dels arrendaments censals. Després d'escoltar les actuacions del judici en els quals els testimonis reconeixien com a Amo i Senyor del Lloc de Rafelbunyol, al Excel·lentíssim Senyor Marquès de Bèlgida i de [[Benavites]] i als seus antecessors, la Real Audiència va admetre el 7 de novembre de 1797 a En Joan de la Creu Bellvis de Montcada com a Amo i Senyor del Lloc, després de la qual cosa van seguir les resistències. Finalment es va optar per la renovació de la Corporació Municipal, la qual el 14 de gener de [[1798]], va determinar separar-se del plet i va reconèixer al Marquès de Bèlgida com a Amo i Senyor de la terra.<ref name=":3" /> Així doncs, el municipi va quedar en mans dels Eixarch i Bellvís fins a l'abolició dels senyorius per decret d'1 de juliol de [[1811]].
| |||