Occitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu3|el país i àrea històrica de domini de l'occità|la regió administrativa francesa|Occitània (regió administrativa)}}
{{Infotaula de geografia política}}
'''Occitània''' és un país de l'Europa
Aquesta designació no l'accepta tothom per diferents raons, com l'absència (relativa) de tradició històrica. En canvi, l'adjectiu ''occità'' com a definició identitària ha assolit certa normalitat d'ús en tot l'àmbit lingüístic i també a la resta de l'estat francès.
Línia 7:
El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic (i amb graus molt variables en funció dels estats respectius). Els grups de nacionalistes occitans són minoritaris, tot i l'èxit de les manifestacions<ref>{{format ref}} http://anemoc.macarel.net/ Convocatòria de la manifestació feta per la coordinadora d'entitats Anem Òc!</ref> que es van fer a [[Carcassona]] amb uns 10.000 manifestants<ref>{{format ref}} http://manifestar.online.fr/ Manifestació a Carcassona del 2005</ref> el [[22 d'octubre]] de [[2005]], [[Besiers]] amb unes 18.000 persones<ref>{{format ref}} http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2316695 Manifestació a Besiers del 2007</ref> el [[17 de març]] de 2007 i altra vegada a Carcassona el 24 d'octubre de 2009 amb més de 20.000 manifestants.<ref>{{format ref}} http://www.nationalia.cat/ca/noticies/607 Manifestació a Carcassona del 2009 amb un recull de premsa sobre la convocatòria</ref>
La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la [[Vall d'Aran]]. A l'estat italià, se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat francès només gaudeix d'una acceptació a la xarxa educativa, però li manca reconeixement legal. Cal afegir, nogensmenys, que, malgrat la seva posició social precària, l'occità va ser una de les llengües oficials dels [[Jocs Olímpics d'hivern 2006|Jocs Olímpics de Torí]].
La bandera occitana és la dels comtes de [[comtat de Tolosa|Tolosa]]: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de la ciutat de [[Tolosa]] i de la regió francesa de ''Midi-Pyrénées'', així com a l'escut del departament dels ''[[Alts Alps]]''. Abans de l'arribada de [[Georges Frêche]] al capdavant de la regió, també es trobava al costat de l'escut de [[Catalunya]] a la bandera de la regió del [[Llenguadoc-Rosselló]]. La creu s'ha implantat amb èxit a les [[Valls Occitanes|valls occitanes]] del [[Piemont]] i també a la Val d'Aran, on ha estat integrada a la bandera del país, que només
== Història d'Occitània ==
Línia 16:
Occitània, per mor de la seva posició geogràfica, sempre s'ha trobat en una cruïlla estratègica entre tota mena de corrents (essencialment grecs i llatins, orientals, nòrdics i evidentment mediterranis). Hereva de la cultura llatina i d'una part d'elements [[celtes]], arribà a convertir-se en un dels centres neuràlgics de la cultura romànica a partir del [[segle IX]]. Va ser l'occità una de les llengües més primerenques a substituir el llatí en molts actes, documents, peces literàries i obres científiques. Així, les primeres gramàtiques anteriors a la de [[Antonio de Nebrija|Nebrija]] són occitanes (com per exemple les ''[[Leys d'Amors]]'' del [[segle XIV]]).
Els segles XI, XII i XIII foren l'època de major esplendor de la cultura i la política occitanes. El model d'occità escrit, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, se situà com una mena de llengua vehicular en tot Europa, culturalment amb els trobadors, i també
Foren aquells segles l'època d'or de la literatura occitana, amb el naixement de la literatura [[Trobador|trobadoresca]] i la seva extensió per la major part d'Europa occidental. Políticament per la [[independència]] de fet i la prosperitat de molts dels territoris occitans ''(vegeu [[comtat de Tolosa]], [[comtat de Foix]], [[vescomtat de Carcassona]], [[ducat d'Aquitània]] i [[comtat de Provença]])''. Ara bé, aquesta època daurada s'estroncaria ràpidament, ja que la unitat dels territoris occitans era, de fet, una unitat cultural i lingüística, però no política.
=== La invasió francesa ===
[[Fitxer:Occitània i Aragó en 1213.svg|thumb|left|Comtats d'Occitània en la data de la Batalla de Muret]]Amb l'excusa de la lluita contra l'heretgia [[càtar]]a, el rei de França [[Felip II de França|Felip II]], aliat al papa [[Innocenci III]], va encetar la [[croada albigesa]] contra els senyors occitans. L'exèrcit francès, liderat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]], atacà i saquejà les principals ciutats d'Occitània, envaint així les terres del comte de Tolosa [[Ramon VI de Tolosa]]. El comte va reunir els seus aliats, entre els quals [[Pere el Catòlic]], per lluitar contra les tropes franceses. La [[Batalla de Muret]] ([[13 de setembre]] de [[1213]]) va significar el final de l'edat d'or de la cultura occitana, amb la mort del rei català
La llengua occitana va patir una forta persecució durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], que va instaurar el francès com l'única llengua oficial de la nova república i considerava l'occità com una llengua reaccionària de l'[[antic règim]]. La instauració de l'escola pública francesa i dels mitjans de comunicació francòfons van deixar la llengua autòctona ferida de mort. El [[nacionalisme occità]] sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de [[França]] provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel [[gaullisme]] durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de [[1968]], es
| volum = | número = 25| aneu = ISSN 0188-7742}}</ref> L'esdevenir de la conjuntura econòmica internacional en les següents dècades va desbordar l'explicació del colonialisme intern i, com altres moviments nacionalistes tant de la resta de [[França]] com d'[[Europa]], l'eix central de la reivindicació va passar a ser la identitat cultural i el dret de les minories.
Línia 42:
Occitània es pot dividir en set zones orogràficament definides:
* '''[[Pirineus]]''' al sud, que fan de frontera amb la [[península Ibèrica]], amb alçàries com el pic d'Aussau (2.885 m), la Vinhamala (3.298 m), Long (3.194 m), Miei de Bigorra (2.877 m), Montner (francès: ''Monné'') (2.147 m), Mauberma (2.880 m), Valhièr (2.839 m), Tres Senhors (2.199 m), Ger (2.612 m), Sent Bertomiu (2.349 m), Serrèra (2.921 m), Puèg de Burgarag (1.231 m), Camp-ras (2.554 m), pic de la Munia (3.194 m) i Neuviela (3.092 m).
* El '''[[massís Central]]''' o més ben dit ''Septentrional'', al centre-nord del país, amb els subsistemes del Platèu de Velai, el Platèu de Miuvachas, el Platèu de la Marcha, les muntanyes del Vivarès, que inclouen el Mesenc (1.754 m), el Cantal (1.858 m), Lo Puei de Doma (1.465 m), la Losèra (1.702 m), les Cevènas (1.551 m), l'Aubrac (1.471 m), i el Puei de Sant Circ (o Puei de la Crotz
* Els '''[[Alps]]''', a l'est, que el separen de la península Italiana, i que inclou el Planestèu de Valensòla, el Platèu de Sant Cristòu (amb els Clapier, 3.045 m; el Cheiron, 1.778 m; i La Cabrièra, 1.130 m), el Pelvús (4.103 m), el Col de Tenda (1.908 m), el mont Cenís (2.083 m), el Ventús (1.912 m), els Tres Bisbes (2.922 m), el mont Pelat (3.052 m), l'Aution (2.082 m), massís de los Escrinhs (4.103 m), la Ramièra (3.340 m), el pic d'Olan (3.654 m), i els Alps Cotians, que inclou el Visol (3.841 m), el Peuve d'Euva (3.064 m), la Ronhosa (3.280 m), el Grum (2.366 m), i el Brèc de Chambairon (3.400 m).
* La '''Plana de les Lanes''', a la costa Atlàntica.
Línia 60:
* Abundància de zones poc propenses a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguitat.
* La immobilitat dels pobles prehistòrics de la zona, la qual cosa va generar un substrat bastant homogeni.
* Una menor [[celtes|celtització]] que
* Una antiga i llarga [[romanització (història)|romanització]].
* Una feble germanització.
Línia 69:
La literatura occitana i en occità va viure la seva època d'or durant l'[[edat mitjana]], en especial els seus [[trobador|trobadors i trobairitzs.]] A finals del segle XIX, com en altres pobles europeus -per exemple, el català- va sorgir un moviment de [[occitanisme|Renaixença]] de la literatura occitana, època en la qual podem destacar [[Frederic Mistral|Frederic Mistrau]]. Un escriptor destacable occità del segle XX és, per exemple, [[Joan Bodon]].
Potser un dels aspectes culturals que es mantenen més vius, ja que s'ha anat passant de mares a fills i sobretot no ha sofert imposicions o prohibicions polítiques, és la gastronomia. La [[cuina occitana]] és de base sobretot mediterrània, tot i que d'influència forta atlàntica a l'oest, amb molta fruita i verdura, ingredients adaptats al territori, les estacions i les particularitats personals, casolana, intuïtiva, camperola, de presentacions senzilles i sabors forts.
La música tradicional (grups com La talvera, Gacha empega, Gai saber, Remenilhe, etc.) o la nova cançó occitana (nascuda als anys 1960, amb artistes com Guy Broglia, Alan Ward, [[Claudi Martí]], Patric, [[Joan-Pau Verdier]], [[Mans de Breish]], [[Rosina de Pèira]], Jacmelina, etc., així com artistes actuals d'aquest gènere, com Laurent Cavalié, Luc Aussibal, Marilis Orionaa o [[Joanda]]), o també certs instruments ([[acordió|acordió diatònic]], [[viola de roda]], etc.) i balls,
== Política ==
Línia 81:
El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'estat d''''Occitània''' secessionat de [[França]]. Reivindica bàsicament gran part del sud de [[França]], a més de [[Mònaco]] i alguns territoris d'[[Espanya]] ([[la Vall d'Aran]]) i [[Itàlia]] ([[Valls Occitanes|valls occitanes]]), com a part de la nació occitana. El fonament del nacionalisme és lingüístic i cultural, encara que actualment l'[[occità]] és minoritari en tot el seu àmbit lingüístic.
El nacionalisme occità sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de [[França]] provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel [[gaullisme]] durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de [[1968]], es
L'esdevenir de la conjuntura econòmica internacional en les següents dècades va desbordar l'explicació del colonialisme intern i, com altres moviments nacionalistes tant de la resta de [[França]] com d'[[Europa]], l'eix central de la reivindicació va passar a ser la identitat cultural i el dret de les minories.
Línia 87:
Durant els anys 80, el nacionalisme occità va retrocedir i va anar perdent influència en la societat a causa, bàsicament, de la seva fragmentació en nombrosos partits i organitzacions de diferent ideologia, i a la seva incapacitat per poder articular un moviment romancista que abastés un territori tan ampli (entre un terç i la meitat de França) amb una realitat social molt heterogènia. A partir dels anys 90, el moviment polític occità podria qualificar-se de marginal.
No obstant això, el nacionalisme occità ha guanyat influència, a partir de la creació de ''[[Libertat!]]''
=== Partits polítics nacionalistes occitans ===
Línia 107:
* [[Llista de parçans d'Occitània]].
* [[:en:Bastir!|Bastir!]]
* [[Raimond Guiraud]].
== Galeria ==
Línia 152:
* [http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/mil_anys_oc.pdf Literatura occitana].
* [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron102834983.htm Històries de Catalunya: L'expansió occitana].
* [http://www.caoc.cat Cercle d'Agermanament
* [http://www.occitania.fr/ Occitania.fr] {{oc}}.
* [http://www.occitania.org/ Occitania.org] {{oc}}.
| |||