Excàlibur: diferència entre les revisions

OriginalmentOriginàriament va ser anomenada amb altres noms com: '''Caliburnus''' (llatí), en els escrits de [[Geoffrey de Monmouth]]; i '''Caledfwlch''', en antigues [[narració|narracions]] [[gal·leses]] com [[Culhwch i Olwen]]. El nom es compon dels mots [[gal·lès|gal·lesos]] ''caled'', "'dur"' i ''bwlch'', "'fenedura, bretxa, esquerda"',<ref name="BromEv">R. Bromwich and D. Simon Evans, ''Culhwch and Olwen. An Edition and Study of the Oldest Arthurian Tale'' (Cardiff: University of Wales Press, 1992), p. 64-65.</ref> i està relacionat amb l'[[irlandès antic]] '''Caladbolg''' ("'fenedura dura"') o '''Caladcholg''' ("'fulla dura"'). Pel que fa a les altres [[llengües britòniques]], l'espasa es coneix en [[còrnic]] com a '''Calesvol''' i, en [[bretó]], '''Kaledvoulc'h'''.

Hi ha diverses històries de com Artús va aconseguir l'espasa mítica. Geoffrey de Monmouth només diu que va ser forjada a [[Avalon (Rei Artús)|Avalon]], sense donar-ne més detalls. Al Ciclecicle de la Vulgata, s'explica que Artús rep l'espasa d'una [[nimfa]] anomenada la [[Dama del Llac]], mentre que ha arribat fins als nostres dies una altra història, més estesa però que d'acord amb els primers escrits era l'original, onen què s'explica que Artús va aconseguir l'Excàlibur traient-la d'una pedra, i que l'espasa va ser forjada per [[Merlí]].

El relat més acceptat és aquell en què Artús, mig morint-se, ordena a un dels seus cavallers que llencillanci l'espasa a un estany encantat. Aquest cavaller, que primer va desobeir encara que després va acceptar l'ordre a contracor, és anomenat Girflet, Bedivere, Lancelot o Perceval, d'acord amb aquesta narració.

Quan el cavaller vahavia llençarllançat l'espasa a l'estany, una mà va sortir de la superfície de l'aigua, agafà l'espasa i després desaparegué a les fondàries de l'estany.

== Espases màgiques aen la Matèria de Bretanaya ==

Existeix una traducció clàssica al català anomenada ''La questa del sant Grasal'' que circulava per allà el 1362: "lo libre de [[Lancelot|Lançalot]] qui és escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergamipergamí, escrit en cathala". (A. Rubió i Lluch, ''Documents per la història de la cultura catalana medieval'', ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. núm. CCIV i CCV). En aquesta versió, [[Galaaz|Galeàs]] rep fins a tres espases de virtut. AEn l'aventura del ''Siti Perilos'' ([[seient perillós]]) Galeàs obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era ''de marbramarbre varmal'', el mateix color que lluïa Galeàs ''caveler tot armat dunes armes varmales'');, que més tard la regalarà a [[Perceval]].

La segona és l'espasa de l'EstranyEstany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (''pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ''). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (''si el no as milor caveler del mon'') i virtuós (''pus de bonayre''). La beina de l'espasa té nom propi (''foure a nom De Sanch'') i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un ''serpent'' capaç de reduir la calor (''el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable'') i un peix (''paxo'') que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeàs és l'únic que pot soldar-ne els trossos (''acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses''). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (''Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit''), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle [[Baorts de Gaunes]] quan la seva questa espiritual s'ha completat.<ref>Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en ''La Questa del Sant Grasal'', Universitat de Barcelona [http://Report%20U.B. Report U.B.]</ref>

L'espasa dónadona nom a la pel·lícula ''[[Excàlibur (pel·lícula)|Excàlibur]]'', que tracta del rei Artús i les seves aventures, dirigida el [[1981]] per [[John Boorman]], bo i que també és mencionada en una altra pel·lícula com '''''Merlí''''' ([[1998]]), del director [[Steve Barron]], que fa al·lusió en gran part al cicle de la Vulgata.