Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Biografia: enllaç |
m retoc i enllaços |
||
Línia 1:
{{Infotaula escriptor
| tipus_infotaula = escriptor}}
[[Fitxer:Bartrina1.JPG|thumb|esquerra|Joaquim Maria Bartrina]]
'''Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús''' ([[Reus]], [[26 d'abril]] del [[1850]] - Barcelona, [[3 d'abril]] del [[1880]])<ref>{{GEC|0008034|Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús}}</ref> fou un [[Poesia|poeta]] català, germà de [[Francesc Bartrina i d'Aixemús]].
== Biografia ==
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Pies, però, segons l'estudiós de la cultura reusenca [[Joaquim Santasusagna]], deixà els estudis "a causa de tenir poques ganes d'anar a missa"<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=170|lloc=Reus|editorial=[[Associació d'Estudis Reusencs]]|any=1982}}</ref>
Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a [[Barcelona]] on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els [[Jocs Florals]] i traduí al castellà, el 1876, l'obra de [[Charles Darwin]] ''El Origen del hombre: la selección natural y la sexual''. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora de [[Heinrich Heine]], [[Giacomo Leopardi]] i [[Gustavo Adolfo Bécquer]], recull en paraules de [[Joaquim Molas]], ''la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental''.
|