Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Biografia: enllaç
m retoc i enllaços
Línia 1:
{{Infotaula escriptor
| tipus_infotaula = escriptor}}
[[Fitxer:Bartrina1.JPG|thumb|esquerra|Joaquim Maria Bartrina]]
'''Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús''' ([[Reus]], [[26 d'abril]] del [[1850]] - Barcelona, [[3 d'abril]] del [[1880]])<ref>{{GEC|0008034|Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús}}</ref> fou un [[Poesia|poeta]] català, germà de [[Francesc Bartrina i d'Aixemús]].
 
== Biografia ==
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Pies, però, segons l'estudiós de la cultura reusenca [[Joaquim Santasusagna]], deixà els estudis "a causa de tenir poques ganes d'anar a missa"<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=170|lloc=Reus|editorial=[[Associació d'Estudis Reusencs]]|any=1982}}</ref> i va destacar per implicar-se en la vida cultural de la ciutat i col·laborar amb el [[Centre de Lectura]], entitat a la que hi cedí llibres. A l{{'}}''[[Eco del Centro de Lectura]]'', revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra ''Pàgines d'amor''. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals "satírico-propagandístiques i d'alt contingut polític" segons l'historiador [[Pere Anguera]]:<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=A bodes em convides: estudis d'història social|pàgines=47|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=1987}}</ref> ''Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català'' imprès a Reus per [[Francesc Vidiella]] el [[1869]], any en què en aquella ciutat es va aprovar la celebració del [[matrimoni civil]], i ''El Nuevo Tenorio'', escrit conjuntament amb [[Rossend Arús]] i publicat a [[Barcelona]] per Antonio[[Antoni López i Benturas|Antoni López]] cap al [[1880]]; a més, traduí ''la Dama de las Camelias'' de [[Alexandre Dumas (fill)|Dumas]]). Altres obres poètiques foren: ''Algo'' (una primera edició el [[1874]] i una segona ampliada el [[1877]], que tingué nombroses reimpressions), ''De omni re scibili'' i ''Epístola'' ([[1876]], l'obra més premiada). Va col·laborar en la premsa reusenca de l'època, principalment a ''[[La Redención del Pueblo]]'' ''[[El Crepúsculo]]'' i ''[[Les Circumstàncies|Las Circunstancias]]'', i va fundar i dirigir ''[[El Sorbete]]'' i ''[[El Mosquito]]'' ([[1869]]), dos periòdics satírics reusencs.
 
Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a [[Barcelona]] on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els [[Jocs Florals]] i traduí al castellà, el 1876, l'obra de [[Charles Darwin]] ''El Origen del hombre: la selección natural y la sexual''. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora de [[Heinrich Heine]], [[Giacomo Leopardi]] i [[Gustavo Adolfo Bécquer]], recull en paraules de [[Joaquim Molas]], ''la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental''.