|
El '''naturalisme''' va ser un moviment quenascuda esvolts vade donar a finals del [[segle XIX]]1880 en la [[literatura]] i en menor mesura a les altres arts. Ela seu creador va serFrança. [[Émile Zola]], va proclamar les normes a [[França]]les seves obres ''Roman expérimental'' (1880), al ''Naturalisme au théâtre'' (1881) i desprésals ''Romanciers naturalistes'' (1881).<ref>{{GEC|0235206}}</ref> Després es va estendre per tot Occident.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.112|llengua=castellà|consulta=5 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
Pretén copsar la [[realitat]] de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és unala evolucióculminació del [[realisme]]. Ambdós moviments van néixer sota l'influència de l'èxit del [[positivisme]] en les ciències que rau en l'observació i experimentació. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals...sexuals… Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al [[proletariat]].
Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un [[determinisme]] marcat per l'[[herència genètica]] i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és [[materialisme|materialista]] i bastant ateu (si bé a determinats països com [[Espanya]] mai no es deixa la religió de banda). L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la [[bellesa]] sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Es presta atenció a la [[medicina]], a la [[filosofia]] (sobretot al [[positivisme]]) i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.
[[André Antoine]] (1858-1943), inspirat per Zola va introduir el nou estil al [[teatre]] i revolucionar l'escenografia tradicional.<ref>{{GEC|0004380|André Antoine}}</ref> És reprodueix l'espontaneïtat, la «naturalitat» i la psicologia dels personatges. Els dramaturgs abandonen arguments històrics o mítics i prefereixen situar l'acció a l'època contemporània, pretenen duplicar la realitat. De França, aviat el moviment es va escampar a Anglaterra, Alemanya, i els EUA<ref>Castells i Altirriba, Joan: materials relatius al teatre profà dels s.XVIII-XIX. Estudios escénicos, XIX (1975), 13-46</ref>
L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la [[bellesa]] sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Es presta atenció a la [[medicina]], a la [[filosofia]] (sobretot al [[positivisme]]) i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.
ElsUns autors naturalistes més importantsdestacats són [[Leopoldo Alas|Clarín]], [[Guy de Maupassant]], [[Henri Barbusse]], [[Ada Christen]], [[Caterina Albert i Paradís|Víctor Català]], [[Josep Pin i Soler]], les últimes obres de [[Narcís Oller]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabré Monné|nom=Rosa|capítol=Narcís Oller|urlcapítol=https://traces.uab.cat/record/72880?ln=ca|títol=Panorama crític de la literatura catalana, IV. Segle XIX|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Vicens Vives|lloc=Barcelona|pàgines=429-439|isbn=}}</ref> i molts altres. Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són [[Frederic Soler]] i [[Àngel Guimerà]].
== Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX ==
El '''naturalisme''' i el [[realisme]] són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.
Així doncs, el [[Realisme]] és un corrent estètic que es dóna entre els anys [[1830]]-[[1880]], apareix després del [[romanticisme]] i molt aviat es convertiran en moviments coetanis. Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del [[teatre]].<ref>teatre medieval i del Renaixement, Barcelona 62,1983</ref>
És un corrent que es caracteritza per :
#espontaneïtat del personatge
#psicologia del personatge
El Naturalisme, per altra banda, s'inicia a França amb la novel·la el 1870, poc després apareixerà el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i França i als EUA<ref>Castells i Altirriba, Joan: materials relatius al teatre profà dels s.XVIII-XIX. Estudios escénicos, XIX (1975), 13-46</ref>
Els dramaturgs abandonaran la història per tal de situar l'acció a l'època contemporània. Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són [[Frederic Soler]] i [[Àngel Guimerà]].
== Articles relacionats==
* [[Ada Christen]]
== Referències ==
| 