Revisió del 11:22, 31 jul 2018 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits m corregit ref incompleta, tret ref no contextualitzada ← Edició anterior		Revisió del 11:41, 31 jul 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits ref Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: El '''naturalisme''' va ser un moviment nascuda volts de 1880 en la [[literatura]] i en menor mesura a les altres arts a França. [[Émile Zola]] va proclamar les normes a les seves obres ''Roman expérimental'' (1880), al ''Naturalisme au théâtre'' (1881) i als ''Romanciers naturalistes'' (1881). <ref>{{GEC\|0235206}}</ref> ~~Després~~per tal de fer de la novel·la i del teatre de tradició realista un veritable estudi de l'home, en el sentit individual i col·lectiu.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=\|nom=\|capítol=El Naturalisme\|urlcapítol=https://lletra.uoc.edu/ca/periode/naturalisme/detall\|títol=Nou diccionari 62 de la literatura catalana\|data=2000\|editorial=Edicions 62\|lloc=Barcelona\|pàgines=999\|isbn=9788429747706}}</ref> El moviment es va estendre per tot Occident.<ref name=RBA>{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte II\|lloc=Barcelona\|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)\|any=2003\|isbn=84-8332-391-5\|pàgina=p.112\|llengua=castellà\|consulta=5 de desembre de 2014\|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Pretén copsar la [[realitat]] de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és la culminació del [[realisme]]. Ambdós moviments van néixer sota l'influència de l'èxit del [[positivisme]] en les ciències que rau en l'observació i experimentació. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals… Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al [[proletariat]]. Línia 7: [[André Antoine]] (1858-1943), inspirat per Zola va introduir el nou estil al [[teatre]] i revolucionar l'escenografia tradicional.<ref>{{GEC\|0004380\|André Antoine}}</ref> És reprodueix l'espontaneïtat, la «naturalitat» i la psicologia dels personatges. Els dramaturgs abandonen arguments històrics o mítics i prefereixen situar l'acció a l'època contemporània, pretenen duplicar la realitat. De França, aviat el moviment es va escampar a Anglaterra, Alemanya, i els EUA<ref>{{ref-publicació\|cognom =Castells i Altirriba\|nom = Joan \|enllaçautor= Joan Castells i Altirriba\|article= Materials relatius al teatre profà dels s.XVIII-XIX\|publicació=Estudios escénicos\|volum= XIX \|data =1975\|pàgines=13-46}}</ref> Uns autors naturalistes destacats són [[Leopoldo Alas\|Clarín]], [[Guy de Maupassant]], [[Henri Barbusse]], [[Ada Christen]], [[Caterina Albert i Paradís\|Víctor Català]], [[Josep Pin i Soler]], les últimes obres de [[Narcís Oller]]<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Cabré Monné\|nom=Rosa\|capítol=Narcís Oller\|urlcapítol=https://traces.uab.cat/record/72880?ln=ca\|títol=Panorama crític de la literatura catalana, IV. Segle XIX\|url=\|edició=\|llengua=\|data=2009\|editorial=Vicens Vives\|lloc=Barcelona\|pàgines=429-439\|isbn=}}</ref> i molts altres.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Vall i Solaz\|nom=F. Xavier\|capítol=Els anys del realisme i del naturalisme \|urlcapítol=https://traces.uab.cat/record/72789?ln=ca\|títol=Panorama crític de la literatura catalana, IV. Segle XIX\|url=\|edició=\|llengua=\|data=2009\|editorial=Vicens Vives\|lloc=Barcelona\|pàgines=~~429~~132-~~439~~141\|isbn=}}</ref> Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són [[Frederic Soler]] i [[Àngel Guimerà]]. == Referències ==

Naturalisme: diferència entre les revisions