[[Fitxer:Magraner a la tardor.jpg|thumb|Magraner a la tardor al poble de Tavertet]]
És un arbre [[caducifoli]], dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les [[flors]], quedites ''balàusties'' o ''badocs'' apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. [[Calze (botànica)|Calze]] en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un [[pètal]] vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els [[pètal]]s constitueixen la [[corol·la]] vermella. [[Androceu]] amb nombrosos [[estam]]s amb els filaments vermells i les anteres grogues. El [[gineceu]] presenta un [[ovari ínfer]] que al madurar dóna lloc a la magrana de 5 a 9 cm, [[fruit]] comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en [[balàustia]], és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna d'elles envoltada per una polpa molt sucosa, translúcida i vermella o rosada. És un [[fruit sec]] que conté llavors carnoses.
