Lluís Josep de Borbó-Condé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
== Durant la Revolució ==
Durant la [[Revolució francesa]], malgrat que fou considerat un liberal, s'oposà a duplicar el nombre dels diputats del Tercer Estat als Estats Generals. Poc després de la presa de la Bastilla, el príncep de Condé marxà de França, juntament amb el seu [[Lluís Enric de Borbó-Condé (IX príncep de Condé)|fill]] i el seu [[Lluís Antoni de Borbó-Condé (duc d'Enghien)|nét]], i s'establí primer als [[Països Baixos]] i després a [[Torí]]. A [[Worms]], a la vora del [[Rin]], Lluís Josep va organitzar-hi un exèrcit al mateix temps que el [[Lluís XVIII|comte de Provença]] i el [[Carles X de França|comte d'Artois]], germans del [[Lluís XVI|rei]], instal·laven el seu quarter general a [[Coblença]], a on el [[1791]] es va traslladar el Príncep de Condé, qui va organitzar-hi un exèrcit contrarevolucionari d'emigrats format, entre d'altres pel [[Lluís Antoni de França|duc d'Angulema]] i el [[Carles Ferran de França|duc de Berry]], fills del [[Carles X de França|comte d'Artois]] com també per joves aristòcrates com ara el [[Armand-Emmanuel du Plessis, Duc de Richelieu|duc de Richelieu]], el [[Pierre Louis Jean Casimir de Blacas|Duc de Blacas]] o [[François-René de Chateaubriand|Chateaubriand]], bastants dels quals arribaren a tenir un paper destacat durant el règim de la [[Restauració Francesa|Restauració]].
En principi, l'Exèrcit de Condé [[Guerres de la Revolució Francesa|va lluitar]] aliat amb [[Àustria]]; tanmateix, arran de diferències estratègiques amb els austríacs, el [[1795]] Condé va passar a entendre's amb [[Gran Bretanya|els britànics]]; el [[1797]], després de la signatura del [[Tractat de Campo Formio]] entre Àustria i [[Primera República Francesa|França]], que posava fi a les hostilitats entre aquests dos països, l'Exèrcit de Condé es posà al servei del tsar [[Pau I de Rússia|Pau I]] i fou destinat a [[Polònia]], fins que, el [[1799]] tornà al Rin sota el comandament d'[[Alexander Suvorov]]. El [[1800]], quan [[Rússia]] deixà la coalició, l'Exèrcit de Condé es posà de nou al servei de la [[Gran Bretanya]] i lluità a [[Baviera]].
Aquest exèrcit contrarevolucionari fou dissolt el [[1801]]; aleshores, el príncep de Condé va establir-se a [[Anglaterra]], on va viure-hi amb la seva segona esposa [[Marie-Catherine de Brignole-Sale]], que s'havia separat del seu anterior marit [[Honorat III, príncep de Mònaco]], mort el 1795, amb qui es va casar el [[1798]]. Marie-Catherine va morir el [[1813]].
Després de la derrota de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], el Príncep de Condé va tornar a París on va reprendre les seves funcions de cort amb [[Lluís XVIII]]. Va morir el [[1818]] i el succeí el seu fill [[Lluís Enric de Borbó-Condé (IX príncep de Condé)]]
Linha 30 ⟶ 34:
[[Categoria:Prínceps de França]]
[[Categoria:Revolució Francesa]]
| |||