Gérard Depardieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 50:
* [[François Truffaut]] li proposa a la mateixa època papers d'enamorats apassionats: ''[[La Femme d'à côté]]'', al costat de [[Fanny Ardant]] i ''[[Le Dernier métro]]'' amb [[Catherine Deneuve]], èxit comercial que li suposa el [[César al millor actor]] l'any 1981.
* [[Francis Veber]] paral·lelament el fa fer comèdies de tipus ''[[buddy movie]]'' a la francesa formant un tàndem guanyador amb Pierre Richard: ''La Chèvre'' l'any 1981, ''Les Compères'' l'any 1983 i ''Les Fugitifs'' l'any 1986.
Se'l troba igualment a films amb vestuari d'època, on encarna diversos personatges històrics o trets de la [[literatura francesa]]:
* ''Le Retour de Martin Guerre'' de Daniel Vigne (1982), que li dóna sens dubte un cert gust per a aquest tipus de paper ;
* ''Danton'' d'[[Andrzej Wajda]] (1982), en la qual fa el paper del títol del cèlebre [[Jacobinisme|Jacobí]] oposat a [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]];
* ''[[Jean de Florette]]'' (1986) de Claude Berri, realitzador que retroba als films d'època ''Urà'' (1990) i ''[[Germinal (pel·lícula de 1993)|Germinal]]'' (1994) ;
* ''Camille Claudel'' (1988) de Bruno Nuytten en el paper de Rodin ;
''[[Cyrano de Bergerac (pel·lícula de 1990)|Cyrano de Bergerac]]'' (1990) de [[Jean-Paul Rappeneau]] on la seva interpretació del cèlebre personatge de l'obra de [[Edmond Rostand]] li suposa un nou [[César al millor actor]], una palma a Canes i una nominació a l'[[Oscar al millor actor]], així com una critica i un públic conquerit;
* ''[[Tots els matins del món]]'' (1991) d'Alain Corneau, qua ja l'havia dirigit al thriller ''La Tria de les armes'' i el fresc èpic ''[[Fort Saganne]]'' i li ofereix aquí el paper de [[Marin Marais]] al costat del seu fill Guillaume Depardieu i de Jean-Pierre Marielle com a [[Jean de Sainte-Colombe]] ;
* ''1492: Christophe Colomb'' de [[Ridley Scott]] (1992) ;
* ''El Coronel Chabert'' (1994) d'Yves Angelo ;
* ''[[L'home de la màscara de ferro]]'' (1998) en el paper de Porthos ;
* ''Vatel'' (2000), de [[Roland Joffé]], en el paper de François ''[[Vatel]]'', intendent i maitre d'hotel del Gran Condé ;
* ''Blanca'' (2002) en el paper de De Artagnan ;
* ''La Femme mousquetaire'' (2002) en el paper de Mazarin.
=== Carrera internacional ===
Als [[Dècada del 1990|anys 1990]], sobretot després de l'èxit de ''Cyrano de Bergerac'', la seva notorietat s'estén i el [[Cinema dels Estats Units|cinema estatunidenc]] li proposa primers papers com a ''[[Matrimoni de conveniència (pel·lícula)| Matrimoni de conveniència]]'' de [[Peter Weir]] amb [[Andie MacDowell]] (1990). La seva actuació li suposa el [[Globus d'Or al millor actor musical o còmic]]. No obstant això la seva carrera americana quedarà pràcticament aturada amb l'aparició d'una entrevista a la revista americana ''Time'' el febrer de 1991 on hauria contat haver presenciat a Châteauroux a una violació quan tenia nou anys: una tempesta mediàtica es desencadena llavors contra ell als Estats Units perquè el periodista del ''[[Time]]'' ha traduït « assisté » per « ajudat o facilitat » (el que, amb nou anys, era certament improbable<ref>Paul Chutkow, ''Depardieu'', Belfond, {{p.|284}} i següents</ref>). Aquest escàndol li tanca totes les possibilitats d'obtenir, l'any 1991, l'[[Oscar al millor actor]] pel seu paper a ''Cyrano'', distinció per la qual era favorit i que tria [[Jeremy Irons]] per al seu paper a ''El misteri von Bülow]], dirigida per [[Barbet Schroeder]]. Aquest realitzador havia dirigit Depardieu, alguns anys abans, a ''Maîtresse''.
 
L'any 1993, roda sota la direcció de [[Jean-Luc Godard]] a ''[[Hélas pour moi]]''; una experiència negativa segons ell. Multiplica igualment els èxits públics en films de vocació popular o comèdies en les quals té papers no habituals: un pare desbordat a ''Mon père, ce héros'' de [[Gérard Lauzier]], l'amo d'un cabaret enganxat en un engranatge mafiós a ''Les Anges gardiens'' de Jean-Marie Poiré, l'heroi de dibuixos animats Obélix a ''Astérix et Obélix contre César'' de Claude Zidi i Astérix i ''Astérix et Obélix: Mission Cléopâtre'' d'Alain Chabat o encara un anti-heroi ingenu i ingénu a ''[[Sortir de l'armari (pel·lícula)|Sortir de l'armari]]'' i ''Calla'' ! de [[Francis Veber|Francis Veber.]] Participa igualment en [[Telefilm|telefilms]] ambiciosos realitzats per Josée Dayan com ''Le Comte de Monte-Cristo'' (minisèrie), ''Balzac'' i ''Els Miserables'' on encarna Jean Valjean.
 
El seu paper de comissari corrupte, decebut i cansat a ''[[Assumptes pendents]]'' (2004) d'Olivier Marchal és saludat per la crítica. Estrella ineludible del cinema francès, és sol·licitat per formar un tàndem amb les seves còmplices i amigues [[Isabelle Adjani]] (''Bon Voyage'' de Rappeneau) i Catherine Deneuve (''Les Temps qui changent'' de Téchiné).
L'any 2004, és tema de controvèrsia quan s'anuncia que actua al teatre amb uns auriculars, cosa que seria deguda als seus accidents de moto<ref>{{ref-web|idioma=fr-FR|títol=L'oreillette miracle de Gérard Depardieu|editor=leparisien.fr|data=2004-11-20CET00:00:00+01:00|url=http://www.leparisien.fr/loisirs-et-spectacles/l-oreillette-miracle-de-gerard-depardieu-20-11-2004-2005471699.php|consulta=2018-04-19}}</ref><ref>{{ref-web |idioma=francès|títol=Confidences sur l'oreillette|périodique=LExpress.fr|data=2006-12-05|url=https://www.lexpress.fr/culture/scene/confidences-sur-l-oreillette_479185.html|consulta=2018-04-19}}</ref>.
 
L'any 2005, Depardieu torna amb un paper immortalitzat per Michel Simon a ''Boudu sauvé des eaux'' en un remake realitzat per [[Gérard Jugnot]]: ''Boudu''.
L'any 2006, rep una acollida de la crítica i del públic molt favorable per la seva interpretació de cantant de ball popular de l'Auvergne a ''[[Chanson d'amour]]'' de Xavier Giannoli on manifesta una sobrietat i un matís del paper inesperats.
[[Fitxer:Gérard_Depardieu_Cannes_2015_2.jpg|miniatura|Gérard Depardieu al festival de Canes 2015.]]
 
 
La seva carrera com a actor va començar a la dècada dels setanta, però fou a principis dels vuitanta quan es va convertir en un dels actors francesos de major reconeixement, que va adquirir pel seu paper amb [[Fanny Ardant]]<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Presentation of concert on Festival de Radio France site |url=http://www.festivalradiofrancemontpellier.com/2009/19-la-haine-ardant-depardieu-onm.php |editor= |data=}}</ref>, a la pel·lícula dirigida per [[François Truffaut]], ''[[La Femme d'à côté]]''. Va guanyar el seu primer [[Premi Cèsar]] al millor actor pel seu paper a ''[[Le Dernier métro]]''.