Romania durant la Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions

El [[23 d'agost]] de [[1944]], el rei [[Miquel I de Romania|Miquel I]] donà un cop d'estat que va tenir èxit, amb l'ajut de polítics de l'oposició i de part de l'exèrcit romanès. Es deposà a Antonescu i el rei proposà a l'ambaixador alemany, [[Manfred von Killinger]], que les tropes alemanyes presents al territori romanès es retiressin, indicant que no serien inquietades pels romanesos. Els alemanys intentaren donar un gir a la situació, però l'exèrcit romanès es posà al costat del rei per resistir-se als atacs alemanys. Miquel I proposà llavors als [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] posar a la seva disposició l'exèrcit romanès per a continuar la lluita, però ara contra els alemanys. Les respostes [[Regne Unit|britànica]] i [[Unió Soviètica|soviètica]] es van fer esperar fins al [[12 de setembre]]; i mentre que se celebraven les negociacions, els soviètics tractaven a Romania com a un enemic, amb un Exèrcit Roig travessant el país i lliurant-se a episodis de pillatge, saqueigs i violacions sistemàtiques. Uns 140.000 soldats romanesos van ser fets presoners pels soviètics.

 

 

L'article 18 de l'acord de l'armistici signat el [[12 de setembre]] de [[1944]] estipulà que "''El Govern Romanès haurà de sotmetre's a la Comissió de Control Aliada...''", i l'article 14 preveia que haurien de ser els tribunals romanesos qui jutgessin als [[Crims de guerra|criminals de guerra]] romanesos.