Diferència entre revisions de la pàgina «Cadena SER»

34 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Igualment clau en la consolidació de la cadena fou la creació del quadre d'actors de Radio Madrid va inaugurar l'època daurada de la ficció radiofònica a Espanya. El [[1942]] començava a emetre ''[[Teatre a l'aire]]'',<ref>{{ref-web|url=http://html.rincondelvago.com/radio_cadena-ser.html|títol=Radio: Cadena SER<!--Títol generat per bot-->}}</ref> adaptacions radiofòniques dels clàssics de l'escena i que es mantindria en antena fins al [[1973]].
 
A finalsfinal de la dècada van arribar les radionovel·les. El [[1947]], foren ''El Coyote'' i ''Dos hombres buenos''. Els en seguirien desenes més. Veus insignes com [[Joana Ginzo]], [[Matilde Conesa]], [[Pedro Pablo Ayuso]] o [[Matilde Vilariño]] van mantenir en suspens a milions de radiooients amb els serials de [[Guillermo Sautier Casaseca]]. ''Lucecita'', ''[[Ama Rosa]]'', ''[[El que nunca muere]]'' van quedar gravades en l'imaginari col·lectiu de tota una generació. Des de [[1955]], en el gènere d'humor, va triomfar ''[[Matilde, Perico i Periquín]]'', d'[[Eduardo Vázquez]].
 
Les retransmissions esportives van atreure aviat l'atenció dels aficionats especialment al [[futbol]] i al llavors popular [[boxa]]. El [[1954]] [[Vicente Marco]] creava el ''[[Carrusel Deportivo]]'', mentre que [[Paco Quílez]] es posava al capdavant de ''Siguiendo los deportes''.
=== El Grupo PRISA: 1984-actualitat ===
 
El [[PRISA|Grupo Editorial PRISA]], propietari d'''[[El País]]'', el diari de major tirada a Espanya, pretenia expandir-se a altres àmbits de la comunicació més enllà de la premsa escrita. El [[1982]] van posar en marxa [[Radio El País]], amb ínfims resultats d'audiència. Després d'aquesta experiència, va alterar la seva estratègia per fixar-se en l'eventual adquisició de paquets d'accions de grups radiofònics ja implantats al país, i la Cadena SER era la primera emissora d'Espanya.
 
L'operació va començar el [[1984]], a la mort de [[Gregorio Gómez Mira]], un dels accionistes de la cadena, els hereus van vendre la seva participació en elal [[Grup PRISA]]. Poc després, [[Jesús de Polanco]] aconseguia les accions del [[Banc Urquijo]] i es convertia en l'accionista majoritari. Els següents a cedir la seva part en l'emissora van ser els Fontán. El [[1992]] seria el Govern de [[Felipe González]] el queva vendriavendre la participació estatal. Finalment, el Grup PRISA arriba a adquirir la totalitat de les accions de la Cadena SER.<ref>{{ref-web|url=http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|títol=Tiburones de la comunicación|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20081121134551/http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|arxiudata=12 de novembre de 2008}}</ref>
Després d'aquesta experiència, va alterar la seva estratègia per fixar-se en l'eventual adquisició de paquets d'accions de grups radiofònics ja implantats al país, i la Cadena SER era la primera emissora d'Espanya.
 
L'operació va començar el [[1984]], a la mort de [[Gregorio Gómez Mira]], un dels accionistes de la cadena, els hereus van vendre la seva participació en el [[Grup PRISA]]. Poc després, [[Jesús de Polanco]] aconseguia les accions del [[Banc Urquijo]] i es convertia en l'accionista majoritari. Els següents a cedir la seva part en l'emissora van ser els Fontán. El [[1992]] seria el Govern de [[Felipe González]] el que vendria la participació estatal. Finalment, el Grup PRISA arriba a adquirir la totalitat de les accions de la Cadena SER.<ref>{{ref-web|url=http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|títol=Tiburones de la comunicación|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20081121134551/http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|arxiudata=12 de novembre de 2008}}</ref>
 
La línia editorial del Grupo PRISA és propera als postulats del [[PSOE]]<ref>[http://www.grupo.us.es/grehcco/ambitos%2015/15vazquez.pdf Los medios toman partido]</ref> i les operacions de presa de control de la cadena no van estar exemptes de crítiques de favoritisme per part d'altres mitjans de comunicació.
90.694

modificacions