|
[[Fitxer:RichardSaladin.jpg|thumb|[[Saladí]] contra [[Ricard Cor de Lleó]].]]
Una '''llança''' és una [[arma]] composta d'una asta (pal de [[fusta]], [[Canya (planta)|canya]] o [[metall]]) que té a la seva extremitat un [[relló]] (fulla esmolada o punxeguda).<ref>[http://books.google.cat/books?id=Xi59J6B8v-0C&pg=PA473&dq=aristol+llan%C3%A7a&hl=ca&ei=LFRnTO3BMpqhOM2K4bkF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEMQ6AEwBA Referències de ferro, relló, aristol, ...]{{ca}}</ref> Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, amb evidències del seu ús fa 400.000 anys<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Thieme |nom=Hartmut |article=Lower Palaeolithic hunting spears from Germany |url= |llengua= |consulta= |publicació=Nature |volum= |exemplar=385 |data=27/2/1997 |pàgines=807 – 810 }}</ref> i un estudi de 2012 sobre les [[Llances de Schöningen]] suggereix que l'[[Homo heidelbergensis]] podria haver desenvolupat la tecnologia fa 500.000 anys.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Morin |nom=Monte |article=Stone-tipped spear may have much earlier origin |url=http://articles.latimes.com/2012/nov/16/science/la-sci-hafting-spears-20121116 |llengua= |consulta= |publicació=Los Angeles Times |volum= |exemplar= |data=16/11/2012 |pàgines= }}</ref> La fusta no es conserva bé i Craig Stanford, primatòleg i professor d'anthropologia a la [[University of Southern California]], ha sugerit que el descobriment de l'ús de la llança per ximpanzés indica que probablement els primers humans també n'usarien, potser fa cinc milions d'anys,<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Weiss |nom=Rick |article=Chimps Observed Making Their Own Weapons |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/02/22/AR2007022201007.html |llengua= |consulta= |publicació=The Washington Post |volum= |exemplar= |data=22/2/2007 |pàgines= }}</ref> i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.
Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.
===Altres materials===
[[Fitxer:Harpon Unaaq MHNT ETH AC 198.jpg|thumb|[[Arpó|Arpons]] [[inuit]]: ''Unaaq''. [[Museu de Tolosa]]]]
*En la descripció per part de [[Heròdot]] de l’exèrcit de [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]] es comenten les llances dels etíops “ amb una banya punxeguda de [[gasela]] per punta”.<ref name="Herodoto1994">{{cite bookref-llibre|authorautor=Herodoto|titletítol=Historias|url=https://books.google.com/books?id=64Wr1b8ZZZcC&pg=PA656|datedata= 28 Junejuny 1994|publishereditorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0284-0|pagespàgines=656–}}</ref>
*Els [[inuit]] fabricaven llances amb punta d'ullal de [[narval]] . <ref name="Rivers2015">{{cite bookref-llibre|authorautor=Augustus Henry Lane-Fox Pitt Rivers|titletítol=Evolution of the Culture|url=https://books.google.com/books?id=VCx4CAAAQBAJ&pg=PT124|datedata= 5 Aprilabril 2015|publishereditorial=eKitap Projesi|isbn=978-615-5529-85-6|pagespàgines=124–}}</ref>
*Segons [[Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] els indígenes de Cueba (a l’istme de Panamà) usaven llances de fusta de jagua amb punta de fusta dura de palma, espines de peix o ossos punxeguts. <ref name="(Cuba)Fomento1839">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Sociedad Económica de Amigos del País (Cuba)|author2autor2=Cuba. Junta de Fomento|titletítol=Memorias|url=https://books.google.com/books?id=A5RaAAAAYAAJ&pg=PA425|yearany=1839|pagespàgines=425–}}</ref>
*A Papua-Nova Guinea hi ha exemples de lances amb punta d'obsidiana.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Important African and Oceanic Art Auction|url=https://books.google.com/books?id=5S8Vh8F1F-cC&pg=PA236|yearany=2007|publishereditorial=Heritage Capital Corporation|isbn=978-1-59967-152-9|pagespàgines=236–}}</ref>
*Llances amb punta de fusta dura, obsidiana i fiblons de la cua de [[Manta (peix)|manta]] foren documentades a les illes Salomon alemanyes.<ref name="Parkinson2010">{{cite bookref-llibre|authorautor=Richard Parkinson|titletítol=Thirty Years in the South Seas: Land and People, Customs and Traditions in the Bismarck Archipelago and on the German Solomon Islands|url=https://books.google.com/books?id=ur_NrKoJ_r4C&pg=PA158|yearany=2010|publishereditorial=Sydney University Press|isbn=978-1-920899-63-9|pagespàgines=158–}}</ref>
*Ganivets de jade (nefrita) i puntes de llança de jaspi vermell són esmentats entre els nadius americans de New Brunswick.<ref name="Perley1857">{{cite bookref-llibre|authorautor=Moses Henry Perley|titletítol=A Hand-book of Information for Emigrants to New-Brunswick ...|url=https://books.google.com/books?id=tfc-AAAAYAAJ&pg=PA40|yearany=1857|publishereditorial=Edward Stanford|pagespàgines=40–}}</ref><ref name="HindKeefer1864">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Henry Youle Hind|author2autor2=Thomas C. Keefer|author3autor3=John George Hodgins|coauthorscoautors=Charles Robb|titletítol=Eighty Years' Progress of British North America: Showing the Wonderful Development of Its Natural Resources, Giving, in a Historical Form, the Vast Improvements Made in Agriculture, Commerce, and Trade, Modes of Travel and Transportation, Mining, and Educational Interests, Etc., Etc., with a Large Amount of Statistical Information, from the Best and Latest Authorities|url=https://books.google.com/books?id=dvodAAAAMAAJ&pg=PA595|yearany=1864|publishereditorial=L. Stebbins|pagespàgines=595–}}</ref>
*Llances amb punta de [[nefrita]] dels maoris.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Dictionnaire de la conversation et de la lecture, (SUPLEMENT 4): inventaire raisonné des notions générales les plus indispensables à tou|url=https://books.google.com/books?id=8f8MkGEIDpEC&pg=PA573|yearany=1876|publishereditorial=Firmin Didot|pagespàgines=573–}}</ref>
*Llança-[[sarbatana]] de les illes Palau descrita per [[Antonio Pigafetta]] : ”Armas. — Tienen cerbatanas y gruesas flechas de madera de un palmo de largo y con arponcillo; en otras la punta es una espina de pescado, y en otras de caña envenenada con cierta yerba; el contrapeso no es de plumas, sino de una madera muy blanda y ligera. En la punta de las cerbatanas sujetan un hierro, y cuando se les acaban las flechas la usan como lanza”.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Revista de dialectología y tradiciones populares|url=https://books.google.com/books?id=sfOAAAAAMAAJ|yearany=1988|publishereditorial=La Sección}}</ref><ref>[https://ia800201.us.archive.org/35/items/primerviajeentor00piga/primerviajeentor00piga.pdf Primer viaje en torno del globo. Antonio Pigafetta.]</ref>
==Variants i terminologia==
===Terminologia associada===
*Dard embagat. Baga. "Amentum".<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Poemes satírics del segle XV.: Lo procés de les olives|url=https://books.google.com/books?id=0FIWAAAAMAAJ|yearany=1973|publishereditorial=Editorial L'Estel}}</ref>
*Gosset.<ref name="Balaguer1858">{{cite bookref-llibre|authorautor=Víctor Balaguer|titletítol=Ausias March: drama en cuatro actos|url=https://books.google.com/books?id=WoUlYtQoa70C&pg=PA132|yearany=1858|publishereditorial=S. Manero|pagespàgines=132–}}</ref> <ref name="Dávalos)1968">{{cite bookref-llibre|authorautor=Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos)|titletítol=L'Arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals|url=https://books.google.com/books?id=yhrWAAAAMAAJ|yearany=1968|publishereditorial=Ariel}}</ref>
**"Gocete" en castellà.<ref name="LenaPineda1783">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Pedro Rodríguez de Lena|author2autor2=Juan de Pineda|titletítol=Libro del passo honroso defendido por Suero de Quiñones|url=https://books.google.com/books?id=iyVDAAAAcAAJ&pg=PA46|yearany=1783|pagespàgines=46–}}</ref>
**"Agrappe" en francès, "grate" en anglès.<ref name="Barker1986">{{cite bookref-llibre|authorautor=Juliet R. V. Barker|titletítol=The Tournament in England, 1100-1400|url=https://books.google.com/books?id=O0-D57pOb4sC&pg=PA178|yearany=1986|publishereditorial=Boydell Press|isbn=978-0-85115-942-3|pagespàgines=178–}}</ref><ref name="Sainte-Palaye1720">{{cite bookref-llibre|authorautor=Jean-Baptiste de LaCurne ¬de Sainte-Palaye|titletítol=Glossaire de l'ancienne langue françoise: depuis son origine jusqu'au siècle de Louis XIV.|url=https://books.google.com/books?id=rL9KAAAAcAAJ&pg=RA3-PA28|yearany=1720|pagespàgines=3–}}</ref>
*Engossar.<ref name="Llopis1990">{{cite bookref-llibre|authorautor=Juan M. Ribera Llopis|titletítol=Narrativa breu catalana: segles XIV-XV|url=https://books.google.com/books?id=B_hcAAAAMAAJ|yearany=1990|publishereditorial=Eliseu Climent|isbn=978-84-7502-277-2}}</ref>
{{cita|“… e lo caualler feu la via del Amorat e l’ Amorat qui viu que la sua via feya, tirali vna fletxa e après vna altra e lo caualler prehaua li ho poch, feu la sua via ab la lança '''angossada''' e donali tal colp ab lo poder del cauall que la dargua e vnes cuyraces quel Amorat tenia tot ho passa e li mes lo ferro de la lança per lo costat bons .iiij. dits e gital molt malament nafrat en terra com a mort, però encare no mori de tot”. | [[Història de Jacob Xalabín]] . }}
*[[Gonfanó]].
*Guió.<ref name="Oviedo2011">{{cite bookref-llibre|authorautor=Gonzalo Fernández de Oviedo|titletítol=Libro de la Cámara Real del príncipe don Juan, oficios de su casa y servicio ordinario|url=https://books.google.com/books?id=SOreJZiBu7wC&pg=PA151|datedata= 28 Novembernovembre 2011|publishereditorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-8372-8|pagespàgines=151–}}</ref>
*Penó.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Journal militaire officiel ...|url=https://books.google.com/books?id=x5k0AQAAMAAJ&pg=PA561|yearany=1876|publishereditorial=J. Dumaine|pagespàgines=561–}}</ref>
*Plomall.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Journal Encyclopédique, Par Une Societe De Gens De Lettres [redige par Pierre Rousseau]|url=https://books.google.com/books?id=1sBZAAAAcAAJ&pg=PA279|yearany=1784|publishereditorial=Kints|pagespàgines=279–}}</ref>
*[[Propulsor]]
*Rest.<ref name="Bertran2003">{{cite bookref-llibre|authorautor=Mireia Campabadal i Bertran|titletítol=El Pensament i l'activitat literària del Setcents català: Ideologia il·lustrada i renovació cultural|url=https://books.google.com/books?id=CJW9HKuxSA0C&pg=PA213|yearany=2003|publishereditorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-8338-424-4|pagespàgines=213–}}</ref><ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Actes Del Symposion Tirant lo Blanc|url=https://books.google.com/books?id=uxNdAAAAMAAJ|yearany=1993|publishereditorial=Ed. Quaderns Crema|isbn=978-84-7727-113-0}}</ref>
==Usos de la llança==
Les llances i altres armes semblants han estat emprades al llarg del temps per a dues activitats principals: la caça i la guerra.
===La caça i la pesca===
Des de la prehistòria hi ha proves de l’ús de llances per a caçar. També hi ha exemples de poblacions humanes que empraven llances normals o modificades en fitores per a la pesca. <ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=The Merchants' Magazine and Commercial Review|url=https://books.google.com/books?id=XyhOAAAAYAAJ&pg=PA664|yearany=1856|publishereditorial=F. Hunt|pagespàgines=664–}}</ref><ref name="potter1856">{{cite bookref-llibre|authorautor=c. e. potter|titletítol=the history of manchester, pormerly derryfield in new- hampshire; including that of ancient amoskeag, or the middle merrimack valley|url=https://books.google.com/books?id=ejyMTVCiGwQC&pg=RA1-PA36|yearany=1856|pagespàgines=1–}}</ref><ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=The Mirror of Literature, Amusement, and Instruction|url=https://books.google.com/books?id=6F9EAQAAMAAJ&pg=PA236|yearany=1833|publishereditorial=J. Limbird|pagespàgines=236–}}</ref><ref name="Agar)1860">{{cite bookref-llibre|authorautor=Adamson, W. Agar (William Agar)|titletítol=Salmon-fishing in Canada|url=https://books.google.com/books?id=qpECAAAAYAAJ&pg=PA327|yearany=1860|publishereditorial=Longman, Green, Longman, and Roberts|pagespàgines=327–}}</ref>
*Una de les activitats preferides de [[Giuseppe Garibaldi]] a [[Caprera]] era la pesca amb fitora<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=The Illustrated London News|url=https://books.google.com/books?id=cNRCAQAAIAAJ&pg=PA73|yearany=1861|publishereditorial=Illustrated London News & Sketch Limited|pagespàgines=73–}}</ref>
===Usos militars===
*Exemple de 1354. En les “Ordinacions sobre lo fet de la mar” de Bernat de Cabrera, el capítol XXXI indica la gent d’armes i les armes que ha de dur una galera:
**Tripulació: Patró, Còmit, Sota-Còmit, 8 notxers (un que sigui Escrivà), 30 ballesters, 8 proers, 6 cruïllers, 6 aliers, 6 espatllers, 156 remers.
**Armes: '''400 llances''', '''1000 dards''', 5000 viratons, 30 romanyoles, 6 ronçoles, 10 destrals, 6 dalls, 120 pavesos, 100 cuirasses fornides. <ref name="Montpalau1787">{{cite bookref-llibre|authorautor=Capmany Surís y de Montpalau|titletítol=Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de M.CCC.LIV. van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales y de particulares|url=https://books.google.com/books?id=Po9lePW_nlcC&pg=PA94|yearany=1787|publishereditorial=En la imprenta nacionale|pagespàgines=94–}}</ref>
El terme llança indicava diverses unitats de cavalleria:
*A Castella, “una lanza castellana” indicava un cavaller armat ; mentre que “una lanza fornida” indicava el conjunt format per un cavaller armat i els seus ajudants, a peu i a cavall.<ref name="Ruiz2007">{{cite bookref-llibre|authorautor=Enrique Martínez Ruiz|titletítol=Diccionario de historia moderna de España: La administración|url=https://books.google.com/books?id=6dUWbt0KSgYC&pg=PA57|yearany=2007|publishereditorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-7090-353-3|pagespàgines=57–}}</ref>
*A França “une lance fournie” podia constar de fins a vuit o nou guerrers: cavaller, escuder, arquers, ...<ref name="Bardin">{{cite bookref-llibre|authorautor=Etienne Alexandre Bardin|titletítol=Dictionnaire de l'armée de terre|url=https://books.google.com/books?id=hKwWAAAAQAAJ&pg=PA5022|pagespàgines=5022–}}</ref><ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Jovien - Législation|url=https://books.google.com/books?id=K0JjAAAAcAAJ&pg=PA294|yearany=1837|pagespàgines=294–}}</ref>
*A Catalunya, en època del Magnànim, una llança indicava tres persones: un cavaller pesant armat, un pillart amb llança i rossí, i un patge.<ref>[http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/28546/23-64.pdf?sequence=1&isAllowed=y La caballería de Alfonso el Magnánimo en la expedición mediterránea de 1432. Jorge Sáiz.]</ref>
En cada època i per a cada varietat de llança hi havia artesans, més o menys especialitzats, que les fabricaven.
A Catalunya els menestrals [[llancer]]s formaven un únic [[gremi]] amb els [[espaser]]s, en una [[confraria]] sota la advocació de Sant Pau. Ambdós oficis compartien tècniques semblants però prou especialitzades per a requerir exàmens de capacitació diferents. Aquesta diferència està documentada des de l’any 1480. Un altre document de l’any 1567 indica les peces que havien de presentar els candidats per a ser aprovats mestres en l’ofici. Són les següents: “un llançó guarnit y una llança gineta de cavall guarnida ab cuento de beyna, y més un bordó de romeu, y una llança de justa, y una vara del Sanct Offici, y un bastó de batlle, y una verga de porter real, y una vara per confraries...”.<ref name="Montpalau1779">{{cite bookref-llibre|authorautor=Antonio de Capmany Surís y de Montpalau|titletítol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau...|url=https://books.google.com/books?id=E9xS28gmxVYC&pg=RA2-PA132|yearany=1779|publishereditorial=En la imprenta de D. Antonio de Sancha|pagespàgines=2–}}</ref>
==Cronologia de la llança==
* Llances només de fusta o canya
*Llances de fusta amb punta endurida al foc.<ref>[http://arstechnica.com/science/2016/05/turns-out-fire-hardened-spears-arent-as-badass-as-we-thought/ Ars Technica. Scientists find that we still have a lot to learn about pointed sticks. Annalee Newitz. 2016]</ref>
*Llances de fusta amb punta de pedra tallada (i lligada a l’asta).<ref name="Knecht2013">{{cite bookref-llibre|authorautor=Heidi Knecht|titletítol=Projectile Technology|url=https://books.google.com/books?id=zS2SBgAAQBAJ&pg=PT122|datedata= 29 Junejuny 2013|publishereditorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4899-1851-2|pagespàgines=122–}}</ref><ref name="HaidleConard2016">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Miriam N. Haidle|author2autor2=Nicholas J. Conard|author3autor3=Michael Bolus|titletítol=The Nature of Culture: Based on an Interdisciplinary Symposium ‘The Nature of Culture’, Tübingen, Germany|url=https://books.google.com/books?id=qc9sCwAAQBAJ&pg=PA139|datedata= 19 Januarygener 2016|publishereditorial=Springer|isbn=978-94-017-7426-0|pagespàgines=139–}}</ref><ref name="IovitaSano2016">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Radu Iovita|author2autor2=Katsuhiro Sano|titletítol=Multidisciplinary Approaches to the Study of Stone Age Weaponry|url=https://books.google.com/books?id=unxBDAAAQBAJ&pg=PA278|datedata= 28 Maymaig 2016|publishereditorial=Springer|isbn=978-94-017-7602-8|pagespàgines=278–}}</ref>
*Llances de fusta amb punta de pedra polida
*Llances de fusta amb punta de bronze
{{AP|Llances de Schöningen}}
Les "Llances de Schöningen" (en [[alemany]] '''''Schöninger Speere''''') són una col·lecció de vuit llances de fusta, recollides entre [[1995]] i [[1998]] en una superfície minera en [[Schöningen]], [[Alemanya]]. En termes [[arqueologia|arqueològics]], aquestes llances són els exemples coneguts més antics d'[[armes]] fabricades per membres del gènere ''[[Homo]]''.
D'acord amb algunes fonts, tenen al voltant d'uns 400.000 anys i estan relacionades amb restes de [[mamífers]] caçats.<ref>{{cita libro ref-llibre| nombre nom= Josep Mª | apellidos cognom= Fullola | coautor = Nadal, Jordi | año any= 2005 | título títol= Introducción a la prehistoria. La evolución de la cultura humana | edición edició= Edició primera | idioma llengua= castellà |editorial = Barcelona, Editorial UOC | isbn = 84-9788-153-2 | pàgina = 78}}</ref>
===[[Home de Neandertal|Neandertals]]===
===[[Sumeris]]===
Els sumeris conegueren i usaren llances amb puntes de bronze. Des del punt de vista militar hi ha mostres de grups de llancers formats en [[falange (militar) |falanges]].<ref name="CareyAllfree2006">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Brian Todd Carey|author2autor2=Joshua Allfree|author3autor3=John Cairns|titletítol=Warfare in the Ancient World|url=https://books.google.com/books?id=3OSfBwAAQBAJ&pg=PT10|datedata= 19 Januarygener 2006|publishereditorial=Pen and Sword|isbn=978-1-84884-630-2|pagespàgines=10–}}</ref><ref name="Hurley2011">{{cite bookref-llibre|authorautor=Vic Hurley|titletítol=Arrows Against Steel: The History of the Bow and how it Forever Changed Warfare|url=https://books.google.com/books?id=j64zo7pzt3sC&pg=PA53|yearany=2011|publishereditorial=Cerberus Books|isbn=978-0-9834756-1-3|pagespàgines=53–}}</ref> Una representació es pot veure a l’ [[Estela dels voltors]].
===[[Assíria|Assiris]]===
L’exèrcit assiri fou el primer en emprar armes de ferro, en particular fulles de llances. L’imperi assiri fou derrotat el 612 aC per una aliança de medes, perses, babilonis, cimmeris i escites ([[Batalla de Nínive]]).<ref name="(Bebla)2008">{{cite bookref-llibre|authorautor=George V. Yana (Bebla)|titletítol=Ancient and Modern Assyrians: A Scientific Analysis|url=https://books.google.com/books?id=32HS_jUi4NEC&pg=PA162|datedata= 10 Aprilabril 2008|publishereditorial=Xlibris Corporation|isbn=978-1-4653-1629-5|pagespàgines=162–}}</ref>
Els assiris no eren fabricants d’armes. Les importaven del regne d’[[Urartu]] .<ref name="PH.D.2010">{{cite bookref-llibre|authorautor=Z. S. ANDREW DEMIRDJIAN, PH.D.|titletítol=THE TRIANGLE OF TRADE: IN THE CRADLE OF CIVILIZATION|url=https://books.google.com/books?id=oSaOAAAAQBAJ&pg=PT43|datedata= 16 Octoberoctubre 2010|publishereditorial=Xlibris Corporation|isbn=978-1-4691-1589-4|pagespàgines=43–}}</ref>
[[Fitxer: Hoplite fight from Athens Museum.jpg|thumb|esquerra|Hoplites lluitant amb els seus dorys.]]
*[[Segle VIII aC]], La [[Ilíada]]
{{cita| Aleshores Hèctor va dir a l'irreprotxable Pelida: «Has fallat, i és que, Aquil·leu semblant als déus, res no sabies del meu destí per revelació de Zeus. I prou que tu ho afirmaves. En realitat, ets un xerraire i un forjador de mentides perquè jo et tingui por i m'oblidi de la meva fúria i del meu coratge. No em clavaràs la pica a l'espatlla mentre jo fujo, sinó que, enardit, enfonsa-me-la de dret en el pit, si una deïtat t'ho concedeix. Però ara evita la meva llança de bronze. Tant de bo penetri tota sencera en el teu cos. Per als troians, la guerra seria molt més lleu, si tu et morissis, perquè, per a ells, ets tu el turment més gros”. | La mort d’Hèctor (La Ilíada, cant XX)}}
*371 aC ? [[Xenofont]], en la seva obra Hipàrquic (Oficial de cavalleria) preconitzava l’ús de dues javelines, preferibles a una llança llarga: “M’estimo més dues javelines que una llança llarga, trencadissa i difícil de manegar. Són més robustes i de fàcil maneig. Una es pot llançar i l’altra conservar per a combatre”.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Oeuvres complètes de Xénophon traductions: De Dacier ... \et al.!|url=https://books.google.com/books?id=5YnCSj34t7kC&pg=PA487|yearany=1873|publishereditorial=Charpentier et C.ie|pagespàgines=487–}}</ref><ref name="XénophonTalbot1873">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Xénophon|author2autor2=Eugène Talbot|titletítol=Oeuvres complètes de Xénophon: Traduction nouvelle avec une introduction et des notes par Eugène Talbot|url=https://books.google.com/books?id=BNp-DDrKJ00C&pg=PA288|yearany=1873|publishereditorial=Hachette|pagespàgines=288–}}</ref>
*216 aC. En una descripció de la [[batalla de Cannes]] , [[Plutarc de Queronea]] parla de la mort de Marcel ferit per una llança: “ ... dels cònsols, fins que Crispi, ferit per dues javelines, gira brida i fuig, i Marcel cau amb els flancs travessat per una llança plana, que els llatins anomenen lancea”. <ref name="Plutarc">{{cite bookref-llibre|authorautor=Plutarc|titletítol=Vides paral•leles, vol. VIII: Filopemen i Tit Flaminí. Pelòpidas i Marcel|url=https://books.google.com/books?id=CcABJ7puY0sC&pg=PA156-IA51|publishereditorial=Fundació Bernat Metge|isbn=978-84-7225-942-3|pagespàgines=156–}}</ref>
**La traducció anglesa diu: “Marcellus was run through the side with a broad spear (the Latin name for which is lancea)”.<ref name="Daly2005">{{cite bookref-llibre|authorautor=Gregory Daly|titletítol=Cannae: The Experience of Battle in the Second Punic War|url=https://books.google.com/books?id=oxOCAgAAQBAJ&pg=PA109|datedata= 18 Augustagost 2005|publishereditorial=Routledge|isbn=978-1-134-50712-2|pagespàgines=109–}}</ref>
*27 aC. Segons [[Aule Gel·li|Aulus Gellius]], [[Marc Terenci Varró|Marcus Terentius Varro]] escrigué que el terme “lanceam” (llança) procedia de Hispania: “...lanceam quoque dixit non Latinum sed Hispanicum verbum esse”.. <ref name="Gellius1762">{{cite bookref-llibre|authorautor=Aulus Gellius|titletítol=Auli Gellii Noctium Atticarum libri xx, sicut supersunt. Ed. Gronoviana, praefatus est et excursus operi adiecit I.L. Conradi|url=https://books.google.com/books?id=MtgIAAAAQAAJ&pg=PA309|yearany=1762|pagespàgines=309–}}</ref>
*Entre els anys [[115]] i [[116]].
{{cita| …non loricam Germano, non galeam; ne scuta quidem ferro, nervove firmata; sed viminum textus , sed tenuîs fucatas colore tabulas. Primam utcunque aciem hastatam; ceteris , praeusta aut brevia tela.<br />...els [[Germànics]] no usaven ni cuirasses ni elms; els seus escuts no estaven folrats de cuir ni reforçats amb ferro; només consistien en vímets trenats a mena de cistell, de parets primes i pintats de colors. La primera filera (de guerrers) portaven llances amb punta de ferro. Les fileres posteriors javelines curtes amb puntes endurides al foc.| [[Annals (Tàcit)]]. Llibre II, XIV.}}
===Des del segle X fins al segle XVI===
*[[Cançó de Rotllan]]: “Entre ses poinz teneit sa hanste fraisnine” (Vers 720). Carlemany portava al puny la seva llança de freixe.<ref name="Gautier1875">{{cite bookref-llibre|authorautor=Léon Gautier|titletítol=La chanson de Roland|url=https://books.google.com/books?id=gMwWAAAAYAAJ&pg=PA403|yearany=1875|publishereditorial=A. Mame|pagespàgines=403–}}</ref>
*1274-1276. Ramon Llull.
{{cita|“ Llança és donada a cavaller per significar veritat, car veritat és cosa dreta e no es torç, e veritat va davant a falsetat; e lo ferre de la llança significa la força que veritat ha sobre falsetat, e lo ''penó'' significa que veritat se demostra a tuit e que no ha paor de falsetat ni d'engan”. | [[Llibre de l'orde de cavalleria]] . [[Ramon Llull]] . 1274-1276. }}
*1283. [[Desafiament de Bordeus]]. Les ascones munteres foren emprades en el viatge per [[Pere el Gran]] i acompanyants.<ref name="CabréCasañas2008">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Teresa Cabré|author2autor2=Joan Torruella i Casañas|titletítol=Joan Coromines i la filologia romànica|url=https://books.google.com/books?id=SGmJYXag6DQC&pg=PA102|yearany=2008|publishereditorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-490-2546-4|pagespàgines=102–}}</ref>
*1283. Desclot dóna el preu de les llances, en descriure el [[Combat de Malta]]. Una llança amb asta de freixe i amb el ferro fabrit (polit) costava un morabatí d’or.
{{cita| Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun [[Morabatí (moneda)|morabatí]] d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. | Capítol CXIII. Crònica de Bernat Desclot }}
{{cita|E axi los prohomens en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol hauien daço tastat, e jugaren segons que jugar deuien galees de Cathalans. E axi les galees estauen proa per proa, e les altres deu quels eren per popa, e no podien entrells entrar per los rems qui eren affranallats, e en les proes e en les popes veerets '''llances''' e darts trer que exien de ma dels Cathalans, qui tot quant aconseguiren passauen, e encara los ballesters jugauen, que sol treta non pecauen. E aquells de les galees den Guillem de Lodouia estauen ab la espasa o bordo en la ma, que alre no podien fer. E com ni hauia alcu qui preses llança o dart, sabien ne tant que ay tantost dauen del '''aristol''' com del ferro. E axi la ... |Crònica de Ramon Muntaner}}
*1285. Un almogàver guanya un combat a un cavaller francès tot armat, a Sicília.<ref name="Balaguer1861">{{cite bookref-llibre|authorautor=Víctor Balaguer|titletítol=História de Cataluña y de la Corona de Aragon|url=https://books.google.com/books?id=DOY-Ei3Bz9sC&pg=PA776|yearany=1861|publishereditorial=Librería de Salvador Manero|pagespàgines=776–}}</ref>
{{cita| Ab tant lo cavaller se ana armar, ell e son cavall; e lo príncep feu retre al
almugaver sa llança e son dart e son coltell e sa cintura; e fo amenat deffora en un camp. E totes les gents de la ost foren aqui, el príncep ab sos cavallers. Ab tant lo cavaller vench tot corrent tot armat en son cavall, e vench vers l'almugaver ab la llança denant, per tal quel feris; e l'almugaver, quel veu venir tot abrival vers ell, lexal se acostar, e trames li la scona als pits dels cavall, si que li'n mes be dos palms entre los pits e la espalla; e puix pres hun salt a travers, si quel cavaller lo erra al brocar, que nol poch ferir. El cavall caech en manlinent en terra. E aytantosl l'almugaver trach son coltell, e correch sobre el cavaller qui fo caygut en terra ab lo cavall, e va li desllasar son elm e vol lo degollar. Mas lo príncep correch lla e veda-lo-y, e dix li que son plet havia guanyat e quel lexas estar. | Crònica de Bernat Desclot. Capítol CIII.)}}
{{cita| … un cavaller navarrés… viu que’l [[Pere el Gran|rei d’Aragó]] los faïa gran mal de ses mans , acostà's a ell e tramès-li una ascona muntera que portava en la mà, e donà-li tal colp sus en l'arçó primer de la sella, que de l'altra part li'n passà bé un dit... | Literatura catalana antiga (cita de la crònica de Bernat Desclot). Joaquim Molas. 1961.)}}
* 1310-1312. Segons la Crònica de Dino Compagni, Messer Corso Donati, (cap dels güelfs negres de Florència ) va morir d’una estocada de llança catalana a la gola. <ref name="Rossetti1826">{{cite bookref-llibre|authorautor=Gabriele Rossetti|titletítol=La Divina Commedia di Dante Alighieri con Comento Analitico|url=https://books.google.com/books?id=wUMr-fY-_KQC&pg=PA262|yearany=1826|pagespàgines=262–}}</ref> <ref name="Compagni1842">{{cite bookref-llibre|authorautor=Dino Compagni|titletítol=Cronaca fiorentina dal 1280 al 1312|url=https://books.google.com/books?id=RlZKAAAAYAAJ&pg=PA135|yearany=1842|publishereditorial=Fiaccadori, Pietro|pagespàgines=135–}}</ref>
===Anys 1500-1700===
[[Fitxer: Velazquez-The Surrender of Breda.jpg|thumb|La rendició de Breda.]]
*1506. En una de les obres de [[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís]] ( DEL ARMAMENTO Y EXPEDICION DEL REY D. FERNANDO EL CATOLICO AL REYNO DE NÁPOLES EN 1506. Inventari de la Galera Real, apellada S. Johan Baptista y S. Johan Evangelista), <ref name="(Spain)Montpalau1787">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Aragon (Spain)|author2autor2=Antonio de Capmany y de Montpalau|titletítol=Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV ...|url=https://books.google.com/books?id=hcJCAAAAYAAJ&pg=RA1-PA31|yearany=1787|publishereditorial=En la Imp. Real|pagespàgines=1–}}</ref> s’esmenten (traduïdes al castellà) les armes següents:
*125 lanzas manesgas
*12 lanzas de hierro largas “fabudas” para la proa
La transcripció de Capmany només té sentit si hom substitueix “fabudas” per “fabrides” ( que val tant com dir “polides”, denominació contraposada a “vernissades” o "envernissades").
*1521. [[Nicolau Maquiavel|Niccolò di Bernardo dei Machiavelli]] , en la seva obra “Dell'arte della guerra” va parlar sobre els infants armats amb llances de la seva època: “Hanno i fanti, per loro difesa, uno petto di ferro e, per offesa, una lancia nove braccia lunga, la quale chiamano picca, ... <ref name="Machiavelli1833">{{cite bookref-llibre|authorautor=Niccolò Machiavelli|titletítol=Opere complete di Niccolò Machiavelli cittadino e segretario fiorentino|url=https://books.google.com/books?id=wlRZDeG4n2QC&pg=PA355|yearany=1833|publishereditorial=presso Borghi|pagespàgines=355–}}</ref><ref name="Barceló1996">{{cite bookref-llibre|authorautor=Javier Durán Barceló|titletítol=De perfectione militaris triumphi. La perfeción del triunfo militar|url=https://books.google.com/books?id=HpR0yduI9soC&pg=PA50|yearany=1996|publishereditorial=Universidad de Salamanca|isbn=978-84-7481-829-1|pagespàgines=50–}}</ref>
*1559. [[Enric II de França]] va morir a [[París]] per culpa d’una ferida de llança a l'ull quan lluitava en un [[torneig]] contra [[Gabriel de Montgomery]]; torneig celebrat amb motiu de les núpcies de la seva filla Isabel amb [[Felip II de Castella]] .<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Histoire de l'église et du monde: pour servir de continuation à l'histoire de l'église et de l'empire de Mr. LeSueur : avec quelques courtes dissertations et reflexions critiques. Continuation à l'histoire des 50 premières années du XII. siècle|url=https://books.google.com/books?id=CBtUAAAAcAAJ&pg=PA542|yearany=1732|publishereditorial=Mortier|pagespàgines=542–}}</ref><ref name="Cranborne1862">{{cite bookref-llibre|authorautor=Viscount Cranborne|titletítol=Historical Sketches and Reviews: First Series. Reprinted from the "St. James's Medley."|url=https://books.google.com/books?id=E-xLAAAAcAAJ&pg=PA373|yearany=1862|publishereditorial=John Mitchell|pagespàgines=373–}}</ref>
*1600. Obra de cavalleria: “Compendio dell’heroica arte di cavalleria”. Alessandro Massari. El llibre recomana les llances fortes, gruixudes i de proporcions allargades. I portar-la ben agafada i reposant sobre la cuixa dreta. En general considera la llança antiquada per a la guerra.<ref name="Malatesta1600">{{cite bookref-llibre|authorautor=Alessandro Massari Malatesta|titletítol=Compendio dell'heroica arte di Cavalleria|url=https://books.google.com/books?id=mH88AAAAcAAJ&pg=PA12|yearany=1600|publishereditorial=Bolzetta|pagespàgines=12–}}</ref>
*1615. Johan Jakob von Wallhausen: Kriegskunst zu Fusz . <ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Kriegskunst zu Fusz, darinnen gelehret vnd gewiesen werden: I Die Handgriff der Musquet vnnd desz Spiessen, II Das Exercitium nach der Gewöhnl. Praxi Mauritii Printzen von Uranien, III Schöne newe Bataillie, IV Der Ungerischen biszhero gefuhrten Regimenten Kriegs-Disciplin zu Fusz ...|url=https://books.google.com/books?id=x3PtnXEOsFoC&pg=PP7|yearany=1630|pagespàgines=7–}}</ref>
*1615. L'Art Militaire pour L'Infanterie . Johan Jakob von Wallhausen.<ref name="Wallhausen1615">{{cite bookref-llibre|authorautor=Johann Jacob “von” Wallhausen|titletítol=L'Art Militaire pour L'Infanterie ... Le tout represente par belles figures gravees en cuivre ... Et traduit nouvellement en Francois|url=https://books.google.com/books?id=lYJfAAAAcAAJ&pg=RA3-PA6|yearany=1615|publishereditorial=Balck, Uldrick|pagespàgines=3–}}</ref>
*1616. L’obra “Le gouvernement de la cavallerie legere”, de George Basta indica la necessitat de cavalls de primera qualitat i un bon entrenament per als llancers a cavall. I la dificultat de reclutar llancers adequats. Una manera de manera de menystenir el seu ús en la guerra. <ref name="d'Hust1616">{{cite bookref-llibre|authorautor=Giorgio Basta conte d'Hust|titletítol=Le gouvernement de la cavallerie legere. Traicte|url=https://books.google.com/books?id=BIJfAAAAcAAJ&pg=PA19|yearany=1616|publishereditorial=Jean Berthelin|pagespàgines=19–}}</ref>
*1634. La pintura de Velázquez [[La rendició de Breda]] mostra la llargària de les piques espanyoles de la formació en la cerimònia de rendició de la ciutat indicada (1625). <ref name="Vosters1973">{{cite bookref-llibre|authorautor=Simon A. Vosters|titletítol=La rendición de Bredá en la literatura y el arte de España|url=https://books.google.com/books?id=5hsCtACFRwgC&pg=PA61|yearany=1973|publishereditorial=Tamesis|isbn=978-0-900411-67-0|pagespàgines=61–}}</ref>
*1643. “Exercicios de la Gineta al príncipe nuestro señor D. Baltasar Carlos”. De Gregorio de Tapia Salzedo. Aquesta obra parla de les llances per a cavallers de la “gineta”:
**“Lança: Para las veras ha de ser de fresno muy ligera, de diez y ocho palmos y el hierro de hoja de oliva, con gallardetes y cordones…también suelen poner una bola en el quento de la lança , con espiga muy fuerte para no perderla…Para las fiestas a de ser la lança de pino y el hierro de mojarra, y la medida de 16 a 17 palmos, con gallardetes. Las lanças de que su Magestad usa en el campo son de pino de Cuenca o Balsain vetiderecho, redonda o ochavada para que pegue más el guante…”.<ref>[http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000134825&page=1 Exercicios de la Gineta al príncipe nuestro señor D. Baltasar Carlos”. De Gregorio de Tapia Salzedo. 1643.]</ref>
[[Fitxer: Comanches.jpg |thumb|220px|Guerrers [[comanxes]] armats amb llances. Oest de Texas, prop de 1830.]]
[[Fitxer:Comanche Osage fight.jpg|thumb|right|Guerra a les planures. Comanxe (dreta) intenta llancejar un guerrer osage. Pintura per [[George Catlin]], 1834]]
*1737. Llances índies de bambú.<ref name="Downing1737">{{cite bookref-llibre|authorautor=Clement Downing|titletítol=A compendious history of the Indian wars. Also the transactions of a squadron under commodore Matthews. To which is annex'd, An additional history of the wars|url=https://books.google.com/books?id=AKsBAAAAQAAJ&pg=PA229|yearany=1737|pagespàgines=229–}}</ref>
*1767. “Instruccion metódica, y elemental para la tactica, manejo, y disciplina de la cavalleria, y dragones”, por el coronel de dragones don Garcia Ramírez de Arellano. <ref name="ArellanoBallester1767">{{cite bookref-llibre|author1autor1=García Ramírez de Arellano|author2autor2=Joaquin Ballester|author3autor3=Manuel Salvador Carmona|titletítol=Instruccion metodica, y elemental para la tactica, manejo, y disciplina de la cavalleria, y dragones presentada a el Rey ... con examen, y aprobacion de la Junta de Ordenanzas, por ... Don Garcia Ramirez de Arellano|url=https://books.google.com/books?id=JoridgxWeegC&pg=PA258|yearany=1767|publishereditorial=en la Oficina de Antonio Marin|pagespàgines=258–}}</ref>
*1770. Dragons "de la Cuera" de Califòrnia lloats per [[Miquel Constançó]].<ref>[https://archive.org/details/diariohistoricod00costrich Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per [[Miquel Constançó]] ]. </ref>
{{cita| Los Soldados del Presidio de Californias, de quienes la justicia y la equidad nos obligan a decir, que trabajaron infinito en esta Expedición, usan de dos géneros de armas, ofensivas y defensivas : las defensivas son la Cuera y la Adarga … sus armas ofensivas son la '''lanza''', que manejan diestramente a caballo, una espada ancha, y una Escopeta corta que llevan metida y afianzada en su funda. Son Hombres de mucho aguante, y sufrimiento en la fatiga; obedientes, resueltos, ágiles, y no dificultamos decir que son los mayores Ginetes del Mundo, y de aquellos Soldados que mejor ganan el Pan al Augusto Monarca a quien sirven.
| Diario histórico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Miquel Constançó. 1770.)}}
*1812, 1816, 1823. Models oficials de llances franceses. <ref name="XYLANDER1847">{{cite bookref-llibre|authorautor=Karl August Anton Aloys Josef von XYLANDER|titletítol=Étude des armes ... 3e édition ... augmentée par Klémens Schédel ... Ouvrage traduit ... par P. d'Herbelot [from pt. 1 of “Lehrbuch der Taktik”]. Revu, complété, considérablement augmenté et suivi d'un “Vocabulaire des armes” par le traducteur|url=https://books.google.com/books?id=t6dWAAAAcAAJ&pg=PA398|yearany=1847|pagespàgines=398–}}</ref><ref name="THIROUX1849">{{cite bookref-llibre|authorautor=Charles Victor THIROUX|titletítol=Instruction théorique et pratique d'Artillerie à l'usage des élèves de l'École militaire de Saint-Cyr. ... Seconde édition|url=https://books.google.com/books?id=McFXAAAAcAAJ&pg=PA151|yearany=1849|pagespàgines=151–}}</ref>
*1815. [[Batalla de Waterloo]].<ref name="Casali2015">{{cite bookref-llibre|authorautor=Dimitri Casali|titletítol=Qui a gagné Waterloo ?: Napoléon 2015|url=https://books.google.com/books?id=y7uzCAAAQBAJ&pg=PT90|datedata=2015-05-06T00:00:00+02:00|publishereditorial=Flammarion|isbn=978-2-08-135440-1|pagespàgines=90–}}</ref>
*1829. Elogi de les llances índies (per a llancers militars a cavall) amb asta de bambú. <ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=The United Service Magazine|url=https://books.google.com/books?id=0wAcAQAAIAAJ&pg=PA276|yearany=1829|pagespàgines=276–}}</ref>
*1844."Manejo de armas para la caballería: aprobado por S. M. en 18 de mayo de 1844".<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Manejo de armas para la caballería: aprobado por S. M. en 18 de mayo de 1844|url=https://books.google.com/books?id=7EAqqco3WvkC&pg=PA60|yearany=1844|publishereditorial=Imprenta de Uzal y Aguirre|pagespàgines=60–}}</ref>
*1846. [[Setge de Los Angeles]]
*1846. [[Batalla de San Pascual]] . Fou un combat en el decurs de la [[Intervenció nord-americana a Mèxic]] entre 150 soldats nord-americans i 75 genets californios, comandats per Andrés Pico. Els californios anaven armats amb llances i [[Llaç escorredor|llaços escorredors]] i obtingueren una victòria clara que no tingué conseqüències en la campanya general. <ref name="Lanning2005">{{cite bookref-llibre|authorautor=Michael Lee Lanning|titletítol=Battle 100: The Stories Behind History's Most Influential Battles|url=https://books.google.com/books?id=uCIQ3zTaTuUC&pg=PA309|datedata= 1 Aprilabril 2005|publishereditorial=Sourcebooks, Inc.|isbn=978-1-4022-2475-1|pagespàgines=309–}}</ref><ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Historic Spots in California, Third Edition|url=https://books.google.com/books?id=wYGaAAAAIAAJ&pg=PA343|publishereditorial=Stanford University Press|isbn=978-0-8047-4020-3|pagespàgines=343–}}</ref>
*1854. [[Batalla de Balaklava]]
*1870. “Una excursión a los indios ranqueles”. Lucio Victorio Mansilla. “El indio avanzaba hacia nosotros, haciendo molinetes con su larga lanza, adornada de un gran penacho encarnado de plumas de flamenco”. <ref name="Mansilla1984">{{cite bookref-llibre|authorautor=Lucio Victorio Mansilla|titletítol=Una excursión a los indios ranqueles|url=https://books.google.com/books?id=dTT1j3pRgIMC&pg=PA77|datedata= 1 Januarygener 1984|publishereditorial=Fundacion Biblioteca Ayacuch|isbn=978-84-660-0115-1|pagespàgines=77–}}</ref>
===Anys 1900-2000===
*1905. “Lanza metálica modelo 1905” espanyola. Asta de tub d’acer amb vuit canals interns (per a donar rigidesa sense augmentar el pes; Vegeu [[Vinclament]] per abonyegadura). Longitud total 3 metres. Pes 2,25 kg. <ref>[http://www.catalogacionarmas.com/public/58-enastadas2.pdf Armas enastadas. J.L. Calvó.]</ref>
*1915. Llança argentina amb asta de [[Chusquea culeou | coligüe]]. Segons Decret del 12/01/1915 de la “Dirección General de Arsenales de Guerra”. Longitud total de 2.850 mm. Pes total de 1.600 grams.
===Subjugar===
Subjugar, en el senti de sotmetre o fer passar sota el jou, està relacionat amb el costum romà de fer passar els enemics, vençuts i desarmats, sota un jou simbòlic format per tres llances: dues de verticals clavades a terra i una d’horitzontal lligada a les anteriors, de manera a obligar els sotmesos a acotar el cap al passar.
*Els mateixos romans hagueren de patir aquesta cerimònia humiliant després de la [[batalla de les Forques Caudines]].<ref name="Lavan2013">{{cite bookref-llibre|authorautor=Myles Lavan|titletítol=Slaves to Rome: Paradigms of Empire in Roman Culture|url=https://books.google.com/books?id=q-5pmrtVodgC&pg=PA84|datedata= 14 Februaryfebrer 2013|publishereditorial=Cambridge University Press|isbn=978-1-107-02601-8|pagespàgines=84–}}</ref>
===[[Subhasta]] ===
Deriva del llatí “sub hastam”, sota una llança. Vendre a l’encant amb el senyal d’una llança vertical plantada a terra.<ref name="Daniel1851">{{cite bookref-llibre|authorautor=Hermann Adalbert Daniel|titletítol=Codex liturgicus Ecclesiae universae in epitomen redactus. Curavit Herm. Adalb. Daniel|url=https://books.google.com/books?id=GCfx6mN9SG8C&pg=PA20|yearany=1851|publishereditorial=T. O. Weigel|pagespàgines=20–}}</ref>
==="Hasta pura"===
Una “hasta pura” era una condecoració romana concedida a oficials o soldats per mèrits especials. Físicament consistia en una llança sense punta o amb una punta decorativa. Hi ha controvèrsia entre els mèrits susceptibles de ser recompensats amb una “hasta pura” i la mateixa forma del trofeu.<ref name="Maxfield1981">{{cite bookref-llibre|authorautor=Valerie A. Maxfield|titletítol=The Military Decorations of the Roman Army|url=https://books.google.com/books?id=Nuex2PW7QR0C&pg=PA85|datedata=January gener 1981|publishereditorial=University of California Press|isbn=978-0-520-04499-9|pagespàgines=85–}}</ref><ref name="HOBLER1860">{{cite bookref-llibre|authorautor=Francis HOBLER|titletítol=Records of Roman History from Cnaeus Pompeius to Tiberius Constantinus|url=https://books.google.com/books?id=j8BhGKdQehEC&pg=PA546|yearany=1860|publishereditorial=J. Boweyer Nichols|pagespàgines=546–}}</ref><ref name="Hobler1860">{{cite bookref-llibre|authorautor=Francis Hobler|titletítol=Records of Roman History: From Cnæus Pompeius to Tiberius Constantinus, as Exhibited on the Roman Coins|url=https://books.google.com/books?id=uCcvAAAAMAAJ&pg=PA359|yearany=1860|publishereditorial=J.B. Nichols and sons|pagespàgines=359–}}</ref><ref name="Nuttall1840">{{cite bookref-llibre|authorautor=Austin Nuttall|titletítol=A Classifical and Archaeological Dictionary of the Manners, Customs, Laws, Institutions, Arts, Etc. of the Celebrated Nations of Antiquity, and of the Middle Ages|url=https://books.google.com/books?id=2h1XAAAAcAAJ&pg=PA159|yearany=1840|publishereditorial=Whittaker|pagespàgines=159–}}</ref><ref name="Authors2015">{{cite bookref-llibre|authorautor=Several Authors|titletítol=History of The Roman Legions: History of Rome|url=https://books.google.com/books?id=OLQ2CwAAQBAJ&pg=PT847|datedata=17 Decemberdesembre 2015|publishereditorial=Self-Publish|pagespàgines=847–|id=GGKEY:DXPWT430TXP}}</ref>
===”Primus pilus”===
El “primus pilus”, primera llança en llatí, era el centurió de la primera centúria de la primera cohort d’una legió romana.<ref name="Webster1998">{{cite bookref-llibre|authorautor=Graham Webster|titletítol=The Roman Imperial Army of the First and Second Centuries A.D.|url=https://books.google.com/books?id=v0f4SEf7rosC&pg=PA114|yearany=1998|publishereditorial=University of Oklahoma Press|isbn=978-0-8061-3000-2|pagespàgines=114–}}</ref>
===”Punta de llança”===
“Ser la punta de llança” d’un moviment o d’un camp determinat en expansió vol dir “ser l’avantguarda”. I encara més: “la punta de l’avantguarda”.
<ref name="Junqueras2008">{{cite bookref-llibre|authorautor=Oriol Junqueras|titletítol=Camí de Sicília: l'expansió mediterrània de Catalunya|url=https://books.google.com/books?id=tRj_Pfe7dksC&pg=PA76|yearany=2008|publishereditorial=Cossetània Edicions|isbn=978-84-9791-353-9|pagespàgines=76–}}</ref><ref name="Barcelona1990">{{cite bookref-llibre|authorautor=Universidad de Barcelona|titletítol=Història de la Universitat de Barcelona: I simposium, 1988|url=https://books.google.com/books?id=DCMuXvhTkhIC&pg=PA278|yearany=1990|publishereditorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-7875-166-2|pagespàgines=278–}}</ref><ref name="Groen2016">{{cite bookref-llibre|authorautor=Hendrik Groen|titletítol=Intents de treure suc a la vida: El diari secret de Hendrik Groen, de 83 anys i 1/4|url=https://books.google.com/books?id=eL6fDQAAQBAJ&pg=PT182|datedata= 15 Februaryfebrer 2016|publishereditorial=ARA LLIBRES|isbn=978-84-15645-93-1|pagespàgines=182–}}</ref><ref name="RusiñolCasacuberta1999">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Santiago Rusiñol|author2autor2=Margarida Casacuberta|titletítol=Des de les Illes|url=https://books.google.com/books?id=HuAdTIVrKQgC&pg=PA9|yearany=1999|publishereditorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-107-4|pagespàgines=9–}}</ref>
===”Poner una pica en Flandes”===
Sinònim de “tasca molt difícil”.
Portar una pica (de fet un soldat armat amb una pica) a Flandes des d'Espanya era una tasca molt difícil. Deixant de banda la necessitat de disposar d’un soldat equipat, calia portar-lo cap a Flandes: des de Barcelona cap a Gènova per mar i fins a Flandes pel [[Camí dels espanyols]].<ref name="García-Borrón2015">{{cite bookref-llibre|authorautor=Juan-Pablo García-Borrón|titletítol=Soldados, marineros y lengua española|url=https://books.google.com/books?id=7_5SDAAAQBAJ&pg=PA41|datedata= 22 Septembersetembre 2015|publishereditorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-3920-8|pagespàgines=41–}}</ref><ref name="Hernández2015">{{cite bookref-llibre|authorautor=Antonio José Rodríguez Hernández|titletítol=Breve historia de los Tercios de Flandes|url=https://books.google.com/books?id=CDLfBgAAQBAJ&pg=PT152|datedata= 8 Januarygener 2015|publishereditorial=Ediciones Nowtilus|isbn=978-84-9967-658-6|pagespàgines=152–}}</ref>
===[[Treballador independent|”Freelance”]]===
Els treballadors independents són anomenats “freelance” en anglès. L’origen del teme ha estat atribuït a la novel·la Ivanhohe de [[Walter Scott]].<ref name="Scott1851">{{cite bookref-llibre|authorautor=Walter Scott|titletítol=The Waverley Novels|url=https://books.google.com/books?id=BExRAAAAcAAJ&pg=PA605|yearany=1851|publishereditorial=Fenelon|pagespàgines=605–}}</ref> El cert és que hi ha una obra anterior que usa l'expressió.<ref name="BROWN1809">{{cite bookref-llibre|authorautor=THOMAS N BROWN|titletítol=THE LIFE AND TIMES OF HUGH MILLER|url=https://books.google.com/books?id=kUIvDqnlbEMC&pg=PA179|yearany=1809|pagespàgines=179–}}</ref><ref>[http://www.deskmag.com/en/the-origin-of-the-word-freelance-and-why-it-should-make-us-happy-freelancers-doing-what-you-love The Origin of the Word Freelance and Why it Should Make Us Happy. Jim Blackstock. 30 de maig 2013.] </ref>
L'antiga denominació que indicava cavallers mercenaris es va transformar en la que coneixem actualment, referint-se als treballadors independents. Expressió molt coneguda i usada sense traduir.<ref name="Glenn2011">{{cite bookref-llibre|authorautor=Joshua Glenn|titletítol=The Wage Slave's Glossary|url=https://books.google.com/books?id=UkSCCgAAQBAJ&pg=PA91|datedata= 20 Septembersetembre 2011|publishereditorial=Biblioasis|isbn=978-1-926845-56-2|pagespàgines=91–}}</ref><ref name="Holmes2009">{{cite bookref-llibre|authorautor=Andrew Holmes|titletítol=Finance for Freelancers: How to Get Started and Make Sure You Get Paid|url=https://books.google.com/books?id=iz75f_SFTtUC&pg=PT8|datedata= 1 Januarygener 2009|publishereditorial=A&C Black|isbn=978-1-4081-0566-5|pagespàgines=8–}}</ref><ref name="SerranoMozo2012">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Francisco Javier Tirado Serrano|author2autor2=Ana María Gálvez Mozo|titletítol=El capitalisme del segle XXI|url=https://books.google.com/books?id=35m6zTOtuEwC&pg=PA25|datedata=June juny 2012|publishereditorial=Editorial UOC|isbn=978-84-9788-643-7|pagespàgines=25–}}</ref><ref name="Internacional1997">{{cite bookref-llibre|authorautor=Amnistía Internacional|titletítol=Informe 1997|url=https://books.google.com/books?id=xm6mrW9i7I4C&pg=PA244|yearany=1997|publishereditorial=Icaria Editorial|isbn=978-84-7426-329-9|pagespàgines=244–}}</ref><ref name="Calvera2014">{{cite bookref-llibre|authorautor=Anna Calvera|titletítol=Formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, La. Assaigs d'història local|url=https://books.google.com/books?id=Mn6wBAAAQBAJ&pg=PA53|datedata= 11 Aprilabril 2014|publishereditorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-3780-8|pagespàgines=53–}}</ref>
==Detalls puntuals==
===Llances andalusís===
Segons l’autor de referència, els musulmans andalusos usaven llances amb puntes simplement encaixades. Si la punta es quedava clavada i travada al cos o una part de l’adversari , el llancer a cavall podia enretirar l’asta sense ser arrossegat i descavalcat. Només li calia muntar una punta de llança de reserva i tornar a la lluita.<ref name="Río2002">{{cite bookref-llibre|authorautor=José Ramírez del Río|titletítol=La orientalización de al-Andalus: los días de los árabes en la Península Ibérica|url=https://books.google.com/books?id=-DZ6cKBqUp8C&pg=PA120|yearany=2002|publishereditorial=Universidad de Sevilla|isbn=978-84-472-0755-8|pagespàgines=120–}}</ref>
== Referències ==
| 