Diferència entre revisions de la pàgina «Antonio Isasi-Isasmendi»

cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
{{FR|data=febrer de 2018}}
{{infotaula de persona}}
'''Antonio Isasi-Isasmendi''' ([[Madrid]], [[22 de març]] de [[1927]] - [[Illa d'Eivissa|Eivissa]]<ref name="imdb">{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Antonio Isasi-Isasmendi |url= https://www.imdb.com/name/nm0410714/bio?ref_=nm_ov_bio_sm |editor= |data=}}</ref>, [[28 de setembre]] de [[2017]]<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Mor Antonio Isasi-Isasmendi|url= https://www.ara.cat/cultura/Mor-director-productor-Antonio-Isasi-Isasmendi_0_1877812361.html |editor= |data=}}</ref>) fouva ser un director de cinema, guionista i productor espanyol. El seu cognom era en realitat "de Ysasi-Ysasmendi", però el va modificar per raons artístiques.
 
Membre de diversos jurats internacionals, va presidir els de Berlín<ref name="imdb"/>, Sant Sebastià i Màlaga. Entre els premis rebuts en mèrit al seu treball, figuren cinc com a Millor Director de l'Any, tres com a Millor Pel·lícula, quatre del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, cinc Sant Jordi de la Crítica de Barcelona i tres Ciutat de Barcelona. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya li va concedir en la seva XIV edició el Goya d'Honor per la seva destacada aportació al cinema. És posseïdor de l'Encomienda d'Isabel La Catòlica i està distingit, així mateix, com Oficial de l'Orde del Mèrit Civil. Se li ha atorgat la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts corresponent a l'any 2007.
 
La seva filla, l'actriu María Isasi, nascuda enel 1975, és fruit de la seva relació amb la també actriu [[Marisa Paredes]].
[[Fitxer:Placa de Antonio Isasi-Isasmendi en la Plaça del Parc de Ibiza.jpg|thumb|La filla de l'escultor Frédéric Berthelot, Alix Karo Berthelot posa a la placa dedicada al director de cinema Antonio Isasi-Isasmendi (Conjunt escultòric de la plaça del Parc d'Eivissa)]]
 
== Biografia ==
Fill d’actriu, el primer contacte que va tenir Antonio Isasi-Isasmendi amb el cinema va ser als 14 anys aproximadament quan va haver de doblar la veu d’un personatge secundari a la pel·lícula ''Little Lord Fauntleroy'' de John Cromwell (1936).<ref name="nec">{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Fallece el director de cine antonio isasi-isasmendi |url= https://www.efe.com/efe/espana/cultura/fallece-el-director-de-cine-antonio-isasi-isasmendi-a-los-90-anos/10005-3392805 |editor= efe|data=}}</ref>
 
Fill d’actriu, el primer contacte que va tenir Antonio Isasi-Isasmendi amb el cinema va ser als 14 anys aproximadament quan va haver de doblar la veu d’un personatge secundari a la pel·lícula ''Little Lord Fauntleroy'' de John Cromwell (1936). Després d’aquesta experiència va estar dos anys treballant com a meritori per al muntador Ramon Biadiu. Amb setze anys va començar a treballar com a segon ajudant de muntatge a la pel·lícula ''Altar Mayor'' de Gonzalo Delgrás (1944). El mateix any va passar a ser primer ajudant de muntatge a ''El clavo'' de Rafael Gil (1944). Tot i aquest progrés, un error a la feina va suposar el seu acomiadament.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Batlle Caminal|nom=Jordi|títol=Antonio Isasi-Isasmendi: El cineasta de l'acció|url=|edició=Primera|llengua=Català; castellà|data=2005|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=17-18|isbn=8498090016}}</ref>
 
Sense feina, va anar a buscar-ne a les oficines d’[[Ignasi F. Iquino]] i allà el van agafar com a ajudant de muntatge. Al cap de poc temps, però, ja era muntador en cap de l’empresa. A partir d’aquest moment va començar a escriure alguns guions, un d’ells amb [[Julio Coll]], ''Apartado de correos 1001'' de Juli Salvador (1950). Amb els diners que ja havia estalviat va decidir comprar-se una càmera i va començar a rodar documentals. Aquesta etapa incial com a director es va culminar al rebre el premi Ciutat de Barcelona pel documental ''Barcelona és bona...''. Després del premi, les ofertes per a fer pel·lícules es van anar encadenant una darrera de l’altra.<ref name=":0" />
 
Amb la seva pròpia productora <ref name="nec"/>realitza diverses pel·lícules de difusió internacional entre les quals destaquen ''La máscara de Scaramouche'' (1963), coproduïda per França i Itàlia; ''Estambul 65'' (1965), per França, Alemanya i Itàlia; ''Las Vegas, 500 millones'' (1968), amb EUA i ''Un verano para matar'' (1972), amb França i Itàlia. ''El gos'' (1977) va ser altra de les coproduccions internacionals destacades en la seva carrera, obra basada en la novel·la homònima d'Alberto Vázquez-Figueroa.
 
Els seus films van ser distribuïts en el món per [[Warner Bros]], [[Columbia Pictures]] o Embassy, entre d'altres. D'aquesta manera va aconseguir fer un cinema internacional des d'Espanya, estrenant algunes de les seves pel·lícules amb seixanta còpies en els cinemes de [[Nova York]] i traduint alguns dels seus títols a 13 idiomes distints per a la seva difusió mundial.<ref name="nec"/>
 
EnEl 1988 dirigeix la seva última pel·lícula, ''El aire de un crimen'', basada en la novel·la Premi Nacional de Literatura de l'escriptor Juan Benito i candidata al Goya al millor guió adaptat en la 3a edició dels Premis Goya. Sota les seues ordres treballen actors de la talla de Lee J. Cobb, Elke Sommer, [[Karl Malden]], [[Raf Vallone]], [[Jack Palance]], Olivia Hussey, Jason Miller, Lea Massari, Gérard Barray, Horst Buchholz, Klaus Kinski, [[Fernando Rey]] o [[Francisco Rabal]], entre d'altres.
 
Els seus films van ser distribuïts en el món per [[Warner Bros]], [[Columbia Pictures]] o Embassy, entre d'altres. D'aquesta manera va aconseguir fer un cinema internacional des d'Espanya, estrenant algunes de les seves pel·lícules amb seixanta còpies en els cinemes de [[Nova York]] i traduint alguns dels seus títols a 13 idiomes distints per a la seva difusió mundial.
 
En 1988 dirigeix la seva última pel·lícula, ''El aire de un crimen'', basada en la novel·la Premi Nacional de Literatura de l'escriptor Juan Benito i candidata al Goya al millor guió adaptat en la 3a edició dels Premis Goya. Sota les seues ordres treballen actors de la talla de Lee J. Cobb, Elke Sommer, [[Karl Malden]], [[Raf Vallone]], [[Jack Palance]], Olivia Hussey, Jason Miller, Lea Massari, Gérard Barray, Horst Buchholz, Klaus Kinski, [[Fernando Rey]] o [[Francisco Rabal]], entre d'altres.
 
== Filmografia ==
81.134

modificacions