Castell d'Amposta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Descripció ==
El castell s'emplaçava sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada [[Quaternari|quaternària]], en un estrenyiment del riu Ebre, al seu marge dret, actualment al nucli urbà d'Amposta. Del castell medieval només resta la base d'una torre, un portal cec ogival que formava part de la muralla fluvial i la major part del fossat interior, car la pedra fou emprada per a altres construccions de la vila, per exemple, [[Santa Maria d'Amposta|l'església de l'Assumpció]].<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>
El recinte era protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]] i el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]]. El fossat interior, datat del segle X, està excavat en la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí del delta, en l'espai que ocupen ara els dos ponts que salven el fossat interior.<ref name="patmapa"/>
Línia 9:
Per la part interna del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser.
En aquest punt hi ha la base d'una torre, que per la documentació sembla que devia ser la torre de Sant Joan, bastida en un punt d'inflexió de la muralla àrab, entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV. Assentada sobre la roca, presenta una planta rectangular (11,75 x 9,20 metres) i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats. A la cara interior hi ha també carreus, i entre les dues cares hi ha morter de calç. Només conserva una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest. El portal cec ogival de la muralla fluvial, que tenia una funció purament estètica, és d'estil gòtic i voltat per restes dels primitius murs de paredat
== Història ==
Línia 21:
El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> i allí residí el [[Castellà d'Amposta|castellà]] fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]]. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a [[San Juan de los Panetes]], a Saragossa.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref>
Durant la [[guerra civil catalana]], Amposta pren partit contra [[Joan II d'Aragó]], i el castell, després d'un setge fluvial i terrestre de vuit mesos, fou conquerit i parcialment destruït el 21 de juny de 1466 per les tropes reials comandades pel príncep [[Ferran el Catòlic|Ferran]].<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref> Finalment, el castell és destruït definitivament en una incursió [[Pirateria berberesca|turca]]
Durant la [[tercera guerra carlina]] encara complí funció defensiva, de la qual conserva [[Fortificacions carlines d'Amposta|un mur i unes espitlleres]].
| |||