Gérard Depardieu: diferència entre les revisions

L'any 1963, seguint els consells de Michel Pilorgé (fill d'un metge de [[Berry]]) ,<ref name="BOYE_12"/>, Gérard Depardieu puja amb ell a [[París]] on segueixen junts un curs de comèdia al Teatre nacional popular. A continuació segueix al teatre Édouard VII — al mateix temps que [[Claude Jade]] i [[Alain Doutey]] - les lliçons de Jean-Laurent Cochet que el posa sota la seva protecció. En aquella època, coneix [[Élisabeth Depardieu]], de l'[[École polytechnique]] amb qui es casa l'11 d'abril de 1970 a [[Bourg-la-Reine]]. La seva esposa li fa llavors descobrir el món de la burgesia;<ref name="destin"/>; li presenta [[Agnès Varda]] i el seu marit [[Jacques Demy]]<ref>Bernard Boyé, ''Les Légendes du cinéma français: Gérard Depardieu'', opcit p.15.</ref> a casa de qui fa de cangur per guanyar diners.<ref name="parismatch"/>. La seva falta de [[cultura]] li fa devorar amb passió i aviditat tots els grans [[Classicisme|textos clàssics]] tot seguint la [[teràpia]] del metge Tomatis per corregir les seves dificultats de [[Elocució|elocució]] i la seva memòria deficient.<ref>Paul Chutkow, ''Depardieu'', Belfond, 1994, p.151 i següents</ref>.

L'any 1970, [[Pierre Michel Audiard|Michel Audiard]] li procura un petit paper al ''Le Cri du cormoran le soir au-dessus des jonques ''. Fa igualment un petit paper al film ''Un peu de soleil dans l'eau froide'' (1971) de [[Jacques Deray|Jacques Deray.]] Actua en a diverses peces de teatre a París, sobretot a dues peces posades en escena per Claude Régy; allà [[Marguerite Duras]] l'observa i li ofereix un paper l'any 1972 a ''Nathalie Granger'' i un altre l'any següent a ''La Femme du Gange.''.<ref>{{ref-web|cognom= Lefort |nom= Gérard |títol= Gérard Depardieu a tourné dans quatre films de Marguerite Duras |url= http://www.liberation.fr/culture/0101176133-sa-pente-paysanne-gerard-depardieu-a-tourne-dans-quatre-films-de-marguerite-duras |editor= Libération |data= 4 de març de 1996}}</ref>. El mateix any, Pierre Tchernia li ofereix un petit paper de pistoler amb algunes rèpliques a ''Le Viager'', al costat de [[Michel Serrault]].

Als [[Dècada del 1990|anys 1990]], sobretot després de l'èxit de ''Cyrano de Bergerac'', la seva notorietat s'estén i el [[Cinema dels Estats Units|cinema estatunidenc]] li proposa primers papers com a ''[[Matrimoni de conveniència (pel·lícula)| Matrimoni de conveniència]]'' de [[Peter Weir]] amb [[Andie MacDowell]] (1990). La seva actuació li suposa el [[Globus d'Or al millor actor musical o còmic]]. No obstant això la seva carrera americana quedarà pràcticament aturada amb l'aparició d'una entrevista a la revista americana ''Time'' el febrer de 1991 on hauria contat haver presenciat a Châteauroux a una violació quan tenia nou anys: una tempesta mediàtica es desencadena llavors contra ell als Estats Units perquè el periodista del ''[[Time (revista) |Time]]'' ha traduït « assisté » per « ajudat o facilitat » (el que, amb nou anys, era certament improbable).<ref>Paul Chutkow, ''Depardieu'', Belfond, {{p.|284}} i següents</ref>). Aquest escàndol li tanca totes les possibilitats d'obtenir, l'any 1991, l'[[Oscar al millor actor]] pel seu paper a ''Cyrano'', distinció per la qual era favorit i que tria [[Jeremy Irons]] per al seu paper a ''El misteri von Bülow'', dirigida per [[Barbet Schroeder]]. Aquest realitzador havia dirigit Depardieu, alguns anys abans, a ''Maîtresse''.

L'any 2004, és tema de controvèrsia quan s'anuncia que actua al teatre amb uns auriculars, cosa que seria deguda als seus accidents de moto.<ref>{{ref-web|llengua=fr-FR|títol=L'oreillette miracle de Gérard Depardieu|editor=leparisien.fr|data=2004-11-20CET00:00:00+01:00|url=http://www.leparisien.fr/loisirs-et-spectacles/l-oreillette-miracle-de-gerard-depardieu-20-11-2004-2005471699.php|consulta=2018-04-19}}</ref><ref>{{ref-web |llengua=francès|títol=Confidences sur l'oreillette|editor=LExpress.fr|data=2006-12-05|url=https://www.lexpress.fr/culture/scene/confidences-sur-l-oreillette_479185.html|consulta=2018-04-19}}</ref>.

La seva carrera com a actor va començar a la dècada dels setanta, però fou a principis dels vuitanta quan es va convertir en un dels actors francesos de major reconeixement, que va adquirir pel seu paper amb [[Fanny Ardant]],<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Presentation of concert on Festival de Radio France site |url=http://www.festivalradiofrancemontpellier.com/2009/19-la-haine-ardant-depardieu-onm.php |editor= |data=}}</ref>, a la pel·lícula dirigida per [[François Truffaut]], ''[[La Femme d'à côté]]''. Va guanyar el seu primer [[Premi Cèsar]] al millor actor pel seu paper a ''[[Le Dernier métro]]''.