Rafelbunyol: diferència entre les revisions

Rafelbunyol<ref>«DECRET 144/2012, de 5 d’octubre, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Rafelbunyol/Rafelbuñol per la forma exclusiva en valencià de Rafelbunyol. [2012/9226]» (en valenciano). Boletín Oficial de la Comunidad Valenciana. 2012.</ref> és un municipi de la [[País Valencià|Comunitat Valenciana]], Espanya. Pertany a la [[Província de València]], a la comarca de l'[[Horta Nord]]. El seu terme municipal inclou també el nucli de població de la Urbanització Els Forriols​.<ref name=":1">Ayuntamiento de Rafelbunyol (2010). ''Diagnóstico ambiental de Rafelbunyol, Tomo I: Metodología y descripción del medio natural''. RAFELBUNYOL: Ayuntamiento de Rafelbunyol, pp.1-132.</ref>. La seua població censada en 2012 era de 8.670 habitants, en 2016 de 8.907 habitants, i en el 2017 de 8.870 habitants.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://ine.es/nomen2/index.do|títol=INE|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

En 1510, Rafelbunyol tenia 33 veïns (uns 150 habitants), que havien augmentat a 43 en [[1572]]. L'expulsió dels moriscs i els problemes econòmics del [[segle XVII]] van afectar a la seua població i els 80 veïns de [[1609]] es van reduir a 47 en [[1646]], i en [[1730]] el nombre va augmentar escassament fins a 82.<ref name=":3">Ayuntamiento de Rafelbunyol (1989). ''Carta Puebla de Rafelbunyol''. Rafelbunyol, pp.153-154.</ref>​ En [[1784]], el poble de Rafelbunyol va sofrir una [[Epidèmia]] de Terçanes, de la qual es té notícia gràcies a un informe del rector, en el qual s'indica que el nombre de veïns sans era de 150, mentre que de malalts eren 239 i difunts 6, així com s'atribuïa la causa de l'epidèmia a " las aguas y arrozes”.<ref name=":3" />. En [[1787]] el poble concentrava unes 916 persones i en [[1910]] eren ja 1.949. En 1885 Rafelbunyol va sofrir un episodi de pesta («Còlera Morbo» procedent [[Orà|d'Orà]]) que va delmar la població amb unes 78 defuncions, a les quals se li van unir aquest mateix any les naturals aconseguint una xifra de fins a 136 morts.<ref><nowiki>Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia [Texto impreso] / copost per mestre Luys Alcanyis. -- Valencia : Vicent Garcia, D.L. 1992 (Paterna : Vicent) [40] p. ; 23 cm. -- (Incunables y Libros Antiguos) Reprod. facs. de la ed. que se conserva en la Biblioteca Valenciana</nowiki>

En els anys 50 predominava el policultiu extensiu amb: fruiters en l'hort, hortalisses en [[L'Horta|l'horta]] i arròs en la marjal, no obstant això, en els anys 60 es posa fi al gran cicle social-agrari, la qual cosa suposa la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sòl amb finalitats no-agràries...<ref>Bellés, J. F. M. (1981). La antigua carretera de Barcelona (AMV): Inmigración y cambio social. ''Cuadernos de geografía'', (28), 45-60.</ref> Tot això va donar pas al fet de que en la segona meitat del [[segle XX]] es produïren els primers intents industrialitzadors, així a partir de 1986 es va establir en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. La indústria, que ocupava en 2003 al 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa, tallers d'estructura metàl·lica, etc. Aquest desenvolupament es déu a les Normes Subsidiàries que, aprovades en [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector serveis.<ref name=":4" />

* '''Església de Sant Antonio Abad:''' La primera dada que es té sobre la fundació procedeix d'un plet entre el Real Patrimoni i la Parròquia de Rafebunyol el 18 de maig de 1657, en aquest es diu:.''..y es que la fundación y dotación de dicho Beneficio, consta por escritura ante Ramón o Raimundo Estorna, escribano, Nonaas Octobris de anno Nativitte Domini MCCLXXXV, vaxo la invocación de San Antonio de Viannes.''  Raimundo Escorna, senyor de Rafelbunyol al [[segle XIII]], en escriptura de 1289 manà edificar l'Església i altar en honor a Sant Antoni de Vianesco, i nomenà capellà al Pare Raimundo Granell (Vicari General), el qual havia d'administrar els sagraments i celebrar les misses i oficis divins. A més, Raimundo Escorna va cedir una parcel·la per a la construcció d'una casa per al capellà, i el propi edifici del temple i algunes terres per al sosteniment del mateix. El 25 de novembre de [[1491]], En Pere de Eixarch, senyor de Rafelbunyol, va instar al Papa [[Papa Innocenci VII|Inocenci VII]] perquè generés una [[Butlla]] que li concedís la independència parroquial a Rafelbunyol, fins al moment adscrit a la parròquia de Massamagrell. Així doncs, l'1 de març de [[1492]] es va celebrar un acte solemne al fil de l'erecció parroquial, al que van acudir els Comissaris Apostòlics En Joan Honorato Roig i En Miquel, canonge de la [[Catedral de València]]. El 15 de maig d'aquest mateix any es va denominar a Joan García, rector de Rafelbunyol. El primer temple es va construir en [[1289]] i era sobrenomenat "la Barraqueta"​.<ref>García LLopis, S. 1289-1989 "Setecientos años...", ''Programa oficial de fiestas 1988,'' Ilmo. Ayuntamiento de Rafelbunyol, depósito legal: V.1840-1988, Gráficas Sorells S.C.V. (a disposición en la Biblioteca Municipal de Rafelbunyol)</ref> Aquesta estava configurada per una sola nau rematada amb teulada moruna, el pes de la qual ho sostenien quatre arcs de diafragma. El primer dels arcs s'obria cap a l'entrada principal i estava adornat amb ornaments piramidals i pel [[Tau]] o creu de Sant Antoni. L'església actual data de [[1750]]. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana.<ref name=":6">GONZÁLEZ VANACLOCHA, P. A. U. L. A. (2018). ''Estudio y proceso de intervención de las pinturas murales del Camarín de la Virgen de la Iglesia de San Antonio Abad, en Rafelbunyol (Valencia)'' (Doctoral dissertation).</ref>El campanar, realitzat en [[1705]], està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna i va ser restaurat en [[1983]], aquest a més és de base quadrada, amb tres cossos d'obra i una rematada de rajola massísa que, construït ja al segle XX, rememora la rematada barroca dels campanars valencians codificats per arquitectes-constructors com José Mínguez. Té, en la part posterior del presbiteri, un camarí amb cúpula. Els paraments i les voltes estan decorats amb pintures murals que, en alguns casos, es poden datar en la postguerra. En la façana apareix una configuració renovada; la portada barroca, mutilada en el cos superior en el qual s'alberga l'estàtua del sant titular, va poder ser picada com a conseqüència del gust antibarroc per posteriorment ser treta de nou a la llum en la següent intervenció de la façana. L'interior es troba bastant intervingut. Pauta la seua arquitectura un ordre de capitell compost, amb un entaulament que acusa pilastres, típicament barroques. Entre tots dos, hi ha un cos central compost de contraforts de perfil rectangular. L'Església compta amb influències del matemàtic i teòleg valencià [[Tomàs Vicent Tosca i Mascó|Tomás Vicent Tosca i Mascó]], i a l'interior conserva murals de Salvador Pallás Martínez i Salvador Gil Camarena, els quals van ser encarregats per Encarnación i Enrique Eres, veïns de la localitat. Es tracta d'un Bé de Rellevància Local. En 1989 es van realitzar alguns actes per commemorar el VII Centenari de la construcció de l'Església Primitiva.<ref name=":6" />.