Moneda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nom de país sense article |
mCap resum de modificació |
||
Línia 83:
Els sistemes monetaris són construccions abstractes que tenen per funció de facilitar -a través de la quantificació que permeten- els intercanvis de mercaderies concretes i, més endavant, amb els instruments monetaris també els documenten. Aquestes construccions abstractes, doncs, corren paral·lelament a les concretes mercaderies, produïdes o productores, existents; evolucionen amb elles i s'adapten a elles. Des del moment que substituïm la construcció abstracta per un objecte concret i, a més, escàs -els metalls preciosos-, aquesta flexibilitat del sistema monetari, aquesta capacitat d'adaptació a la realitat mercant es perd definitivament. En resulten greus distorsions, tant de la nostra visió de la realitat, com del sa funcionament d'aquesta.<ref name=Chalaux-2/>
En l'[[edat mitjana]], l'escassedat de metalls preciosos portava els monarques o altres autoritats encunyadores de moneda, a practicar manipulacions monetàries. Com que l'emissió i el curs legal de la moneda estan en mans de les autoritats del lloc, aquestes poden fer que el [[valor nominal]] i legal de les peces de moneda no correspongui al seu valor real en metall (sigui encunyant una nova moneda amb el mateix valor nominal, però que contingui menys quantitat de metall; o sigui augmentant oficialment i artificialment el valor nominal de les peces en circulació). Per aquest procediment, l'autoritat encunyadora podia realitzar els seus pagaments utilitzant una quantitat menor de metall. Aquestes pràctiques foren corrents durant tota la [[Baixa edat mitjana]]: els Tresors reials s'endeutaven gairebé permanentment, i trobaven en aquest artifici monetari una solució als seus problemes. Però aquesta solució només era momentània, ja que la conseqüència inevitable de les manipulacions monetàries era l'alça de preus i salaris, alça que agreujava novament la situació monetària de l'Estat, que havia així de procedir a noves manipulacions, iniciant un cicle infernal. Però els més perjudicats eren sempre les classes populars, que no tenien suficient poder de compra per a fer front a les alces de preus, i que tampoc no tenien la capacitat de manipular la moneda que els era imposada. Les manipulacions monetàries de l'edat mitjana obren l'escletxa que comença a separar el valor real de la moneda metàl·lica concreta del valor monetari que hom li atribueix, artificialment, en funció de les necessitats. El descobriment d'Amèrica, amb les seves importants mines de metalls preciosos i tresors per a saquejar, dóna un cert alleujament momentani a la penúria de metalls. Però l'enorme desenvolupament de les relacions comercials a
Inicialment, la lletra de canvi és únicament un mitjà per saldar deutes a distància, per a evitar els perills del transport de metall: el comerciant de Barcelona pot pagar el seu proveïdor de [[Gènova]] per una lletra, una carta, que aquest podrà convertir en diner metàl·lic presentant-la al seu banquer, ja que el banquer de Gènova i el del comerciant de Barcelona estan en contacte. Més endavant, a la lletra de canvi s'afegeix la noció de [[crèdit]], és a dir, de pagament diferit en el temps. El client que en el moment de la transacció no disposa de recursos suficients, pot entregar una lletra al seu proveïdor, que li garanteix el pagament del seu deute dins d'un termini de temps ben especificat. El proveïdor pot guardar la lletra fins a finalització del termini previst, moment en què li serà entregada la quantitat indicada, en metàl·lic. O bé, en lloc d'esperar la data d'acabament del termini, el beneficiari d'una lletra pot utilitzar aquesta lletra per a realitzar els seus propis pagaments, sigui cedint-la a un creditor seu (pràctica que es coneix amb el nom d'''endossament''); o sigui venent-la al banquer, el qual li entregarà immediatament la quantitat indicada en moneda metàl·lica, descomptant-ne un tant per cent determinat en concepte de remuneració del servei prestat, i fent-se ell càrrec del cobrament de la lletra al final del termini (aquesta pràctica se'n diu ''descompte'').<ref name=Chalaux-2/>
| |||